L'espera per a una operació programada a Catalunya és de 145 dies, 19 per sobre de la mitjana estatal

El temps d'espera per a una intervenció quirúrgica programada a Catalunya va ser de 145 dies l'any passat, el que suposa gairebé 20 més que la mitjana estatal. La dada s'extreu de l'Informe Anual de Sanitat del 2024 publicat aquest dijous pel Ministeri de Sanitat. En concret, hi ha 196.911 pacients pendents d'una intervenció i un 32,6% fa més de sis mesos que estan en aquesta situació. Al conjunt de l'Estat hi ha 846.583 pacients pendents d'una intervenció i el 22,9% porten més de mig any. Catalunya és la comunitat amb més pacients esperant una operació i està per sobre de la mitjana de dies d'espera estatal, que és de 126.

La segona comunitat amb més pacients esperant és Andalusia amb 194.159, però amb un temps mitjà d'espera superior, amb 176 dies. On l'espera és més llarga és a Extremadura, on és de 178 dies. L'informe també actualitza que l'esperança de vida en néixer se situa en els 84 anys a Catalunya el 2023: en el cas de les dones puja a 86,5 i en homes baixa a 81,3. Les xifres estan per sobre de la mitjana espanyola, de 83,8 anys. Si s'analitzen els anys de vida saludable, a Catalunya són 80,7 de mitjana: 78,1 per als homes i 83,2 per a les dones. 

D'altra banda, recull que els tumors que el 2023 van provocar més defuncions a escala estatal van ser els de tràquea, bronquis i pulmó, amb una taxa ajustada per edat de 44,5 morts per 100.000 habitants, que a Catalunya va ser de 43,1. Pel que fa als tumors de còlon i recte, taxa catalana va ser de 26 mots per cada 100.000 habitants i la catalana de 26 morts. En tercer lloc, es van donar 21,2 morts per tumor maligne de mama a Espanya, 21,8 a Catalunya.

Pel que fa als professionals mèdics, a Catalunya n'hi havia 28.898 el 2023, dels 176.918 del conjunt d'Espanya. Es reparteixen en 6.629 a l'atenció primària, 16.895 a hospitals, 295 a urgències i emergències del 112 i 5.079 en l'àmbit de la formació especialitzada. La taxa de metges en tasques assistencials en equips d'atenció primària era de 0,76 per cada 1.000 habitants i de 2,12 pel que fa als metges amb tasques assistencials en hospitals.

D'altra banda, s'explica que a Catalunya hi ha 422 centres de salut, 788 consultoris locals, el que dona una taxa de 15,2 per cada 100.000 habitants. Catalunya és la comunitat amb més hospitals del Sistema Nacional de Salut, amb 155, molt lluny dels 44 d'Andalusia o els 42 de Madrid. Al conjunt de l'Estat n'hi ha 469. Catalunya també és la comunitat amb més llits instal·lats, amb 27.764 (26.030 en funcionament el 2023) dels 128.824 del conjunt de l'Estat.

1.850 euros per habitant de despesa sanitària  

D'altra banda, l'informe explica que el 2022 la despesa sanitària pública consolidada a Catalunya va ser de 14.509 milions, un 5,7% del PIB i 1.853 euros per habitant. Aquesta despesa està per sobre dels 1.769 euros de mitjana per habitant de les comunitats. Al conjunt de l'Estat, la despesa sanitària pública va assolir el 2022 els 99.347 milions d'euros, el que representa el 7,4% del PIB i equival a 2.079 euros per habitant. En els darrers cinc anys la despesa ha crescut un 28,4%.

L'informe conclou que el 74% de la població espanyola considera que té un estat de salut bo o molt bo, amb diferències entre homes (78%) i dones (70,2%). La percepció de bona salut és major entre persones amb nivell educatiu superior (82,9%), enfront dels que tenen nivells educatius més baixos (69,7%). D'altra banda, el 55% de la població considera que el sistema de salut funciona bé o bastant bé i la valoració global és d'un 6,28 sobre 10, per sota del 6,74 del 2019.