Público
Público
CULTURA

L’esperit de Jesús Moncada i de Mequinensa reviuen a la Tàpies

La revista Sàpiens publica capítols inèdits de la novel·la inacabada de l’autor de ‘Camí Sirga’ i impulsa un homenatge a l'escriptor de Mequinensa, tot commemorant els 50 anys de l’engoliment del poble

Homenatge Jesús Montcada.
Un moment de l'homenatge a Jesús Moncada celebrat a la Fundació Antoni Tàpies.

Entrar a la Fundació Tàpies dimecres passat, quan faltaven deu minuts per les set del vespre, era gairebé impossible. Aquest "gairebé" és per homenatjar l’incipit d’’Estremida memòria’, una de les darreres obres de Jesús Moncada; però també és un ‘gairebé’ real perquè l’aforament de l’auditori de la Tàpies es va veure ja afectat per les primeres mesures de confinament. I què s’hi feia? Doncs un acte organitzat per la revista Sàpiens per homenatjar a l’autor de ‘Camí Sirga’ i commemorar els 50 anys de l’engoliment de Mequinensa. La convocatòria va ser un èxit, en el fons i en la forma, perquè a través dels testimonis de Jaume Cabré, Xavier Moret i dels actors que van llegir fragments de la novel·la que Moncada va deixar inacabada, l’esperit del de Mequinensa va reviure i captivar a totes les persones que hi eren.

Reducció d'assistents per les mesures contra el coronavirus

La pena, és que per respectar les directrius de seguretat i prevenció dictades per la Generalitat, desenes de persones es van quedar sense poder entrar. Una d’elles hauria estat l’autora d’aquesta crònica si no fos perquè va utilitzar l’arma de reivindicar el dret a informar. Malgrat les circumstàncies, un centenar de persones van poder gaudir de l’univers Moncada. Entre els assistents, la consellera de cultura, Maria Àngela Vilallonga, familiars de l’homenatjat, lletraferits, autors com Andreu Martín i la gran Maria Barbal, que discreta de mena va estar a punt de quedar-se fora de la sala, si no fos perquè la van reconèixer i li van trobar una cadira. (Als anys 90, Barbal i Moncada pertanyien a la mateixa tribu, la dels autors rurals, com els definien alguns crítics literaris amants de les etiquetes).

I perquè el punt triat pel tribut a Moncada i el seu poble va ser la seu de la Fundació Tàpies? Doncs perquè com va recordar el seu president, Xavier Antich, l’edifici de la Fundació construït per Domènech i Montaner va acollir l’editorial Muntaner i Simon durant dècades. En aquella editorial, un jove Moncada va treballar colze a colze amb l’escriptor Pere Calders, qui va ser una influència decisiva per a Moncada, ja que el va animar a escriure i li va alimentar la imaginació.

L’encarregat de glossar la figura literària de Jesús Moncada va ser Jaume Cabré (un luxe pels assistents, perquè Cabré, no es prodiga massa). "Tremolo per dins. Sé que no diré res de nou", va dir un Cabré emocionat per arrencar el seu discurs. Cabré va destacar l’astúcia narrativa de Moncada "carregada de sarcasme però amb un fons de tendresa", i va emfatitzar la rellevància de ‘Camí de Sirga’, obra que al seu parer evidencia que "en català es poden escriure obres d’abast universal". "Amb Moncada hi ha una rara unanimitat no he de convèncer a ningú de la qualitat de la seva obra", va argumentar l’autor de ‘Jo confesso’.

Després va seguir el torn de Clàudia Pujol, directora de Sàpiens i Xavier Moret, bon amic de Jesús Moncada. Moret va voler destacar que Moncada es prenia molt seriosament l’ofici d’escriure: “S’hi dedicava molt, ell deia que ser escriptor és escriure no anar a actes socials i deixar-se veure. I quan el convidaven a saraus tenia una frase: Jo he d’escriure i les hores que no escric he de passejar el gos”.

Per esponjar discursos i records, tres actors van llegir fragments de ‘DANTE S.A’ la novel·la inèdita que Jesús Moncada no va tenir temps d’enllestir abans de morir. Aquesta novel·la, de la qual el número del mes de març de Sàpiens en publica fragments, parla d’una editorial i dels que hi treballen. En aquests fragments hi ha escenes tant divertides que la brillantor de Moncada encara es troba més a faltar. "Quan va morir encara no havia dit que estava acabada, per això crec que no estaria bé publicar-la i em sembla molt bé només publicar un tast", va assegurar Moret, que també va explicar que Moncada tenia molt present que els editors tenen pressa perquè els autors acabin les seves obres, però que ell no en tenia.

Repassant l’obra i trajectòria de Jesús Moncada, Xavier Moret va apuntar que caldria fer una pel·lícula de ‘Camí de Sirga’, petició que la directora de Sàpiens es va atrevir a traslladar a la consellera de cultura. Ahir, Maria Àngela Vilallonga va assistir a l’homenatge com a consellera però també en representació del president Torra. Vilallonga va llegir el discurs que havia preparat el president de la Generalitat, unes paraules dedicades a elogiar la magnitud de l’obra de Moncada, un escriptor que va sonar fermament com a candidat per guanyar el Premi Nobel. Sobre el tema de fer una pel·lícula basada en ‘Camí de Sirga’, la consellera va recollir el guant i va manifestar: "M’emporto deures per fer: fer una pel·lícula o… una obra de teatre! ja sabeu que els pressupostos son els que son, i que estàvem sumant recursos, però Ai las! aquest virus que ens està deixant preocupats i exhasuts no sabem que requerirà".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?