Público
Público
mossos d'esquadra

L'estratègia d'ordre públic dels Mossos, en el punt de mira

Els experts valoren un camí cap a la negociació durant les mobilitzacions socials, però lamenten que el cos no persegueixi les negligències de la Brigada Mòbil en l'ús de l'armament.

Furgones dels Mossos i agents a la plaça Sant Jaume
Furgones dels Mossos i agents a la plaça Sant Jaume. Blanca Blay / ACN

El model d'ordre públic torna a la palestra gairebé una dècada després de l'última comissió parlamentària, llavors propulsada pel rebuig social que provocava l'ús de les bales de goma i ara pel projectil que les va substituir, les bales de foam. El 2013, els Mossos d'Esquadra arrossegaven la criticada gestió de l'exconseller Felip Puig, marcada pel desallotjament de la plaça Catalunya del 15-M. Ara el context és diferent, i la mobilització social per la judicialització de la política, els atacs contra la llibertat d'expressió i la precarietat han estès els disturbis als carrers, molt importants en les protestes contra la sentència del judici del Procés o per l'entrada a la presó de Pablo Hásel.

De nou, la gestió de les mobilitzacions de masses posa en el punt de mira als Mossos, i especialment a la Brigada Mòbil (Brimo), la unitat antidisturbis. El debat ha entrat en les negociacions d'investidura, ja que la CUP ha donat el seu suport a Pere Aragonés (ERC) a canvi d'obrir una nova comissió parlamentària sobre el model d'ordre públic i d'implantar una moratòria de l'ús de bales de foam, entre altres coses.

El model policial català

L'objecte de debat de la futura comissió és el model d'ordre públic, encara que són molts els especialistes que apunten que el problema no radica aquí. Segons la politòloga i experta en seguretat Sonia Andolz, existeixen tres models bàsics de policia: la governativa, que es deu al govern de torn; la legalista, que se cenyeix a actuar amb base en la llei, i la de proximitat, que prioritza el contacte amb la població i les seves necessitats. "Quan es dissenyen els Mossos, s'aplica un model governatiu. Era el moment de desplegar les competències autonòmiques i de construcció nacional". Segons Andolz, aquest enfocament va començar a virar amb el Tripartit cap a un model de proximitat, encara que l'acadèmica creu que la seva implantació ha quedat limitada per la falta de recursos.

L'opacitat persisteix

"Si el cos no és capaç de saber quin agent ha tingut una mala praxi es trenca la confiança amb la població"

"El problema és que no es pot tenir un model de proximitat i comunitari sense la confiança de la ciutadania. I si el cos no és capaç de saber quin agent ha tingut una mala praxi o fins i tot ha comès un acte delictiu, es trenca la confiança amb la població", apunta l'advocat del Centre Irídia Andrés García Berrio, qui denuncia que quan hi ha una lesió cap a un manifestant que està fora de tot protocol, els Mossos sempre s'escuden en què no són capaços d'identificar al responsable. Segons l'informe d'Irídia sobre violència institucional de 2020, hi ha investigats un total de 122 policies a Catalunya, 42 dels quals agents dels Mossos. En tan sols tres casos va ser el propi cos policial qui va identificar l'agent.

Un clar exemple és el cas d'Esther Quintana, que va acabar amb l'absolució dels dos mossos acusats de rebentar-li l'ull per no poder-se dirimir qui va disparar. Encara que aquests fets generessin un profund debat públic, la impunitat persisteix en els casos més recents, molts d'ells judicialitzats, en els quals advocats i acadèmics creuen que Mossos no col·labora: el criminòleg Ferran Restrepo lamenta que costi tant arribar a les instruccions policials. "Hi ha hagut un canvi comunicatiu", afegeix Andolz, qui ressalta que el conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper, va sortir a demanar perdó per la mutilació d'un ull en les manifestacions per Hasél: "Ara vull veure les recerques i les sancions… De les manifestacions postsentència, de moment no hi ha hagut massa conseqüències de les barbaritats que vam veure".

Per contra, l'exdiputat d'ICV i expert en seguretat Jaume Bosch ressalta que la policia catalana és la institució millor valorada segons els sondejos de 2020 del Centre d’Estudis d’Opinió: "No ha canviat tant ni l'actuació de Mossos ni la percepció ciutadana, sinó a qui escoltem quan hi ha crítiques", en al·lusió a la CUP. Per contra, Restrepo apunta que faria falta veure quina és la valoració de la Brimo per separat, amb la qual creu que existeix la major discrepància.

Armament en qüestió

Jaume Bosch: "Li han pres el pèl a la CUP. Només el Parlament pot prohibir les bales de foam"

En aquest context, el debat sobre les bales de foam ressuscita la discussió sobre la seva capacitat lesiva, que segons l'acord d'investidura ara quedaran suspeses fins que es publiquin els protocols del seu ús. Bosch, qui va formar part de la comissió de 2014, afirma que quan van demanar prohibir les bales de goma també van fer el mateix amb les de foam. Recorda que el 2019, quan Catalunya en Comú Podem va demanar prohibir-les, ERC i JxCat van votar en contra, i creu que aquesta moratòria no serà efectiva: "Li han pres el pèl a la CUP. Només el Parlament pot prohibir les bales de foam. Si no, és tan fàcil com publicar els protocols. És un pacte ridícul". El cos de Mossos d'Esquadra ha declinat participar en aquest reportatge per "no afegir més soroll" al debat i afirma que actuarà segons el que dicti el Parlament.

Andrés García Berrio creu que, si es continuessin utilitzant, haurien d'implementar-se mecanismes de control com instal·lar càmeres en els punts de mira dels fusells, encara que posa en dubte el sentit d'utilitzar aquestes armes vistes les mutilacions d'ulls, testicles i contusions greus dels últims anys, i especialment el 2019, i la impunitat amb la qual s'han resolt aquestes negligències: "Es tracta d'una arma d'alta precisió disparada de manera adequada. És a dir, per sota de la cintura i a la distància adequada. Si no, és una arma molt lesiva. Estem disposats a assumir els danys en cas que no s'utilitzi bé?".

De fet, l'advocat creu que el veritablement necessari és que la comissió abordi aquests mecanismes de control, i cita com a bon exemple la fiscalització de les pistoles Taser. Una de les seves propostes consisteix a generar una comissaria amb suficient "independència" i amb oficines obertes a la ciutadania per denunciar abusos i males praxis, o la de limitar el temps que un agent pot estar a la Brimo: "Serviria per a no estar en contacte amb la violència molt de temps".

Una aposta per la mediació limitada

Ferran Restrepo: "Per entrar a la Brimo, no hi ha una formació específica"

D'altra banda, el que si que valoren tots els experts és el pas que el cos policial va fer a partir de la comissió de 2014 per prioritzar la mediació en la seva estratègia. "Fa 10 anys, la gestió de l'ordre públic era la gestió del desordre", explica Marc Pons, especialista en models d'ordre públic comparats de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Pons fa èmfasi que aquesta manera de fer va canviar i es va introduir una mirada de prevenció: "Les unitats de la Brimo van néixer inspirant-se en les unitats d'intervenció policial de la Policia Nacional, les UIP".

L'evolució va arribar fa una dècada amb la creació de l'Àrea de Mediació (AME), i amb el nomenament del cap d'aquesta unitat, Xavier Pastor, com a líder de la Brimo: "El model ha canviat en positiu", creu Pons. L'estratègia de la mediació, la comunicació mitjançant xarxes socials i la interlocució directa amb manifestants és una cosa que reconeixen i valoren tots els experts.

Encara que Restrepo apunta que no s'està aprofundint en aquesta estratègia pel que fa a la formació dels agents: "Per a entrar a la Brimo no hi ha una formació específica. Quan un agent entra al cos, després ha de voler entrar a la Brigada Mòbil. I és sabut que és un grup on s'utilitza més la força", quelcom que segons l'acadèmic filtra els interessats a formar part d'aquesta secció en aquesta línia. "Si es vol treballar en el model de negociació, el perfil competencial de l'agent ha de ser un altre".

La seguretat, més enllà de la policia

En temps de convulsió política, els Mossos d'Esquadra tornen a quedar enmig del debat. Els experts assenyalen que l'opacitat, la impunitat i la formació en la mediació són assignatures pendents que el cos ha d'abordar, encara que també apunten que hi ha altres qüestions que escapen dels Mossos. "Cal abordar la seguretat pública molt més enllà de l'ordre públic. La pobresa energètica, l'habitatge, la seguretat ambiental també són seguretat", apunta Sonia Andolz.

Des d'aquesta perspectiva, l'escalada de tensió al carrer, provocada per un cansament social en ascens, també entorpeix l'estratègia de la mediació: "Quan tens disturbis la mediació no basta", ja que no sempre es troba interlocutor, apunta l'advocat Andrés García Berrio. Andolz posa l'exemple de les manifestacions per l'alliberament de Pablo Hasél on no hi havia una organització concreta: "Amb aquestes mobilitzacions, els agents també treballen molts dies, sense descansar i sota molta pressió. Es crea un context on no s'afavoreix que es facin les coses bé".