Público
Público

Judic al Procés L'excap del Diplocat es desmarca del Govern i reconeix que van pagar "visitants internacionals" a prop de l'1-O

Albert Royo, secretari general de Diplocat fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, reconeix en la seva declaració com a testimoni davant el Tribunal Suprem que van pagar més de 40.000 euros en vols i hotels de luxe amb la targeta d'aquest organisme, si bé insisteix que els beneficiaris no eren observadors internacionals, que aquest tipus de visites eren freqüents i que no estaven directament relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.


Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Vista general del juici al Tribunal Supremo. (EFE)

"No vam donar cap honorari a observadors internacionals, no teníem contractats observadors electorals". L'exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, ha rebutjat aquest dimecres que l'organisme públic-privat que va dirigir fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, a la fi d'octubre de 2017, costegés missions d'observació del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre.

En la seva declaració com a testimoni davant la Sala penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar el procés, Royo s'ha esforçat per marcar distàncies entre el Diplocat i la Generalitat, i ha reconegut que sí que van pagar més de 40.000 euros en concepte de vols i estades en hotels de luxe a "visitants internacionals".

A l'Advocacia de l'Estat: "Ningú va venir expressament per l'1 d'octubre"

En resposta a la fiscal Consuelo Madrigal, l'exsecretari general d'aquest organisme ha incidit que els beneficiaris d'aquests pagaments no estaven en una missió "d'observació internacional", sinó que "era un programa de visitants internacionals", un tipus de visita "habitual". "La fèiem gairebé cada mes", argumentava, si bé la seva estada a Catalunya va coincidir amb el referèndum de l'1-O concretament entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre.

"Ells volien estar en aquestes dates a Catalunya per a saber el que succeïa", reconeixia, incidint que aquestes visites es van donar també coincidint amb altres "fets noticiables", com "l'obertura de les fosses de la Guerra Civil" -el juny de 2017-, o "per Sant Jordi". "Ningú va venir expressament per l'1 d'octubre", assegurava a l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane.

A més, a preguntes de l'advocada Judith Gené, lletrada de Meritxell Borrás, Royo ha abundat que aquesta missió en concret, en la qual van participar diversos parlamentaris estrangers, no va ser "una missió d'observació electoral". Aquestes missions, ha incidit, acostuma a costejar-les una organització "que no té res a veure amb el territori on es vota".

"Diplocat no va organitzar cap referèndum, ni va estar relacionat amb l'organització de cap referèndum"

En aquesta línia, Royo ha reconegut que van avançar un pagament a "un grup d'experts", per a l'elaboració d'"una anàlisi acadèmica" sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, si bé finalment aquests van retornar el pagament, ja que no podien assistir en les dates prèvies al referèndum.

Segons un dels informes aportats a la causa del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, la Generalitat va gastar 217.656 euros en pagaments relacionats amb els observadors, cobrint a més la seva estada a Catalunya. Els pagaments s'haurien realitzat des d'un compte de la representació de la Generalitat a la UE.

Part d'ells, per un import de 119.000 euros, correspondria a dues transferències realitzades per aquesta delegació de la Generalitat a la societat The Hague Centre for Strategic Studies, responsable d'enviar els observadors l'1-O. I aquí Royo es mostrava taxatiu: "Diplocat no ha abonat serveis a The Hague Centri for Strategic Studies". "Som un consorci diferent de la Generalitat, no tenim res a veure amb això", apuntava.

"No teníem res a veure amb el que feia la Conselleria del senyor Romeva". "Són coses diferents"

Royo és funcionari de la Comissió Europea, i ha volgut respondre a les preguntes de totes les parts, malgrat estar sent investigat pel Jutjat 13, en una altra de les causes relacionades amb el procés .

La seva declaració ha posat fi a la 16 sessió, en la qual només ha intervingut un altre testimoni, Jaume Mestre, responsable de Difusió Institucional de la Generalitat -el mateix al qual el fiscal Jaime Moreno ha demanat investigar per fals testimoni. Per a la sessió de tarda hi havia altres dos testimonis citats, dos observadors internacionals, que finalment declararan el 27 de març, ja que havien avisat al Suprem que aquest dimecres no podien assistir al judici.

"Diplocat no va organitzar cap referèndum"

En la seva declaració, Royo ha fet el possible per marcar distàncies entre l'organització que va dirigir durant quatre anys i la Generalitat, que sí que es va referir a aquests "visitants internacionals" com a "observadors". No hi ha cap vinculació jeràrquica, insistia, entre la Generalitat i Diplocat, i per descomptat aquesta organització no va tenir res a veure amb el referèndum de l'1-O: "Diplocat no va organitzar cap referèndum, ni va estar relacionat amb l'organització de cap referèndum", esgrimia.

Durant tot l'interrogatori, en el qual no han faltat moments de tensió amb la fiscal Madrigal, l'exsecretari general de Diplocat ha insistit a denunciar la "confusió" regnant en diferents atestats policials i en mitjans de comunicació, que relacionen la Conselleria que presidia Romeva amb Diplocat. "No teníem res a veure amb el que feia la Conselleria del senyor Romeva". "Són coses diferents", sostenia.

El Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) va ser, segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, "una sort de cos diplomàtic paral·lel a l'estatal", i l'1-O "va contractar a una sèrie d'experts", els observadors, per "donar una aparença de normalitat a la votació". Royo ha defensat l'"autonomia" d'aquest organisme, si bé ha reconegut que entre el 85% i el 90% del total del seu pressupost venia de les arques de la Generalitat. "Nosaltres no érem cap Ministeri d'Exteriors ni res", resolia.