Ciutadans ho va advertir durant la campanya electoral i aquest dilluns l'ha aprovat a l'Executiva Nacional: els candidats socialistes que vulguin pactar amb la formació 'taronja' per conformar acords de govern hauran de comprometre's a signar un decàleg de 10 punts. En el primer d'ells, el partit que presideix Albert Rivera exigeix que des del PSOE —sigui candidats autonòmics o municipals— es doni suport a la suspensió immediata i indefinida de l'autonomia catalana en aplicació de l'article 155 de la Constitució "en el cas que el govern de la Generalitat segueixi sense acatar l'ordre constitucional".

El número dos de Ciutadans, José Manuel Villegas, va admetre aquest dilluns a la roda de premsa posterior a la reunió que considera "complicat" que els barons territorials es distanciïn de l'actual president del Govern — que es mostra més partidari del diàleg a Catalunya —i apel·la a aquests dirigents a desafiar al "sanchismo". Des de la direcció estatal destaquen que es farà una "excepció"—és a dir, no es demanaran aquests requisits— a territoris com Barcelona, Navarra o les diputacions de Lleida i Barcelona, on sí que esperen pactar amb els socialistes.

El Govern, per part seva, ha reiterat en diverses ocasions que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya seria "inconstitucional" i una "usurpació del poder autonòmic" en les circumstàncies actuals. Encara que Pedro Sánchez va votar a favor de la seva aplicació després del referèndum d'1 d'octubre, amb el 'popular' Mariano Rajoy al capdavant de l'Executiu, ara considera que només entorpiria la convivència i el diàleg.

Un dels socialistes amb els quals Ciutadans pot pactar el govern autonòmic és Javier Lambán, el líder del PSOE a Aragó, que pertany al sector més crític amb Sánchez. Lambán s'ha mostrat, en diverses ocasions, a favor d'aplicar el 155: "L'Estat ha de tornar a Catalunya amb totes les conseqüències, de la mateixa manera que està present, per exemple, a l'Aragó. I això transcendeix d'una hipotètica aplicació de l'article 155", assegurava el desembre de 2018. Al costat d'Emiliano García-Page, es va alçar en contra de la gestió de la Moncloa davant el procés independentista.

Per part seva, el PSOE de Castella i Lleó —una altra de les regions en disputa, on Ciutadans suma tant amb el PP com amb el PSOE— ha enviat un comunicat als mitjans en el qual allarga la mà a Cs per iniciar les converses que "portin a un canvi de Govern" en la Comunitat després "del nou escenari" que ha sorgit després de l'acord de la Direcció nacional de la formació 'taronja' política en el qual s'estableix un "decàleg" davant els pactes en les autonomies.

No obstant això, Villegas ha assegurat que Cs és un partit "previsible" i ha recalcat que el soci preferent és el PP "allà on es pugui", com ja van anunciar durant la campanya. La intenció dels 'taronges' és reeditar el pacte a l'andalusa com a opció prioritària, sense incloure a Vox al govern, motiu pel qual és probable que Castella i Lleó caigui cap als 'populars', a pesar que el líder de Ciutadans a la regió, Paco Igea, es mostra més partidari d'un canvi de govern —el PP fa tres dècades que presideix la comunitat— després del que considera "anys de supèrbia i clientelisme" dels conservadors.

Els requeriments de Cs davant els pactes electorals

En matèria fiscal, Ciutadans aposta per abaixar els impostos "a les famílies i les empreses" en l'àmbit autonòmic i suprimir l'"injust" Impost de Successions a les herències i donacions entre parents directes. També planteja adoptar "les mesures necessàries per a protegir als contribuents" de la comunitat autònoma davant les possibles pujades d'impostos que aprovi el Govern central.

Els de Rivera exigeixen també la creació d'una targeta sanitària única, reduir les llistes d'espera de la sanitat pública "assegurant el finançament necessari". Aposten per "una revolució de l'educació", un projecte per a la millora de la vida de les famílies, el suport als autònoms i emprenedors, la simplificació de la burocràcia, la lluita contra la "corrupció i els dedazos", un nou model de finançament autonòmic i, finalment, la defensa dels drets LGTBI i l'erradicació de la "xacra" de la violència masclista.