Público
Público
Únete a nosotros

Judici al Procés L'exnúmero dos de Trapero: "Puigdemont va dir que si es produïa violència l'1-O, en aquell moment declarava la independència"

Ferran López, que va ser cap dels Mossos d'Esquadra durant l'aplicació de l'article 155, afirma que l'exconseller del ram, Joaquim Forn, "mai va demanar res a la policia" sobre l'1-O, i defensa l'actuació dels agents del cos policial català als voltants del referèndum sobiranista de 2017.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Imatge del senyal institucional de la declaració de Ferran López al Suprem. EFE/Tribunal Suprem

Un cos de Mossos d'Esquadra disposat a acatar les instruccions judicials, col·laborador; un conseller d'Interior, Joaquim Forn, que no els donava ordres polítiques sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, però sí que projectava "una posició dels Mossos que no era correcta" amb les seves declaracions, en assegurar que permetrien el referèndum, en assegurar que permetrien el referèndum. I un Govern al qual disparava per anar en línia contrària al de la policia catalana.

"Teníem un Govern i un conseller que traccionaven en sentit oposat al que traccionàvem nosaltres", ha afirmat aquest dimecres Ferran López, el comissari dels Mossos al que l'aleshores major del cos, Josep Lluís Trapero, va enviar a diverses reunions de coordinació amb Guàrdia Civil i Policia Nacional per a l'1-O, i qui va dirigir la policia catalana durant els mesos que va estar en vigor l'article 155 de la Constitució. 

Puigdemont, Junqueras i Forn mantenien una postura "monolítica" i "sense discrepàncies", segons el testimoni

La seva declaració com a testimoni en el judici al Procés, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, segueix la línia de la de Trapero, però també la del llavors comissari d'Informació, Manel Castellví: els Mossos haurien advertit en dues ocasions al Govern -26 i 28 de setembre- que no podrien desobeir el mandat judicial d'impedir el referèndum, que treballarien per impedir-ho, i que havien de suspendre l'1-O per evitar incidents. "Era evident que el clima de tensió i polarització de tots dos bàndols portava a una situació crítica de l'1-O"; "Els Mossos mai van col·laborar a cap organitzazció ni a cap acte previst pel referèndum", deia.

En aquest punt, el comissari ha recordat la resposta de l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan la cúpula dels Mossos el va advertir per segona vegada que l'1 d'octubre "era un escenari de més que fàcil incendi", de "desordres i conflictes". "Puigdemont va dir que si es produïa aquest escenari que prevèiem, en aquest moment declarava la independència, és una frase difícil d'oblidar", ha afirmat López, carregant també contra qui n'era vicepresident, Oriol Junqueras, avui al banc dels acusats. Puigdemont i ell mantenien una posició "monolítica" i "sense discrepàncies", sostenia.

De fet, l'extitular d'Interior ha rebut altres retrets, com va passar quan va declarar Trapero: si bé el testimoni ha reconegut que l'exconseller, que va prendre possessió el juliol de 2017, ja els va traslladar llavors que deixaria "a policia al marge del seu compromís polític [amb el referèndum]", que "mai va fer una indicació ni directament ni indirecta sobre què havien de fer els Mossos", també "va perjudicar" el cos policial amb algunes de les seves intervencions públiques.

En aquesta línia, l'exnúmero dos dels Mossos, ha afirmat que van haver de desmentir declaracions de l'exconseller Forn i del portaveu del Govern i conseller de Presidència, Jordi Turull: primer, sobre el suposat suport de la policia catalana al referèndum, i segon, sobre seva afirmació que els Mossos no acatarien l'autoritat del coronel Diego Pérez dels Cobos com a coordinador de tots els cossos policials de l'1-O.

Com va passar aquest dimarts, la declaració de López ha monopolitzat la sessió del matí d'aquest dimecres, quan hi havia previstes set testificals més. El comissari dels Mossos ha començat responent a les preguntes de l'acusació popular, el partit ultradretà Vox, ja que ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat havien demanat la seva citació com a testimoni. Ha respost totes les preguntes amb habilitat, tot i tenir opció de no fer-ho, ja que està sent investigat per un jutjat de Cornellà, en una altra de les causes de l'Procés, en aquest cas relacionada amb la suposada passivitat dels Mossos del 1- O.

"De los Cobos va validar els binomis de l'1-O"

En un altre ordre de coses, López ha relatat com va assumir pes a les reunions de coordinació amb altres cossos, després de constatar-se el problema de "química personal" entre Trapero i de los Cobos -la relació "no va ser exactament amable", reconeixia-. En contra del que es deia llavors -van remetre un comunicat per explicar-lo-, i en línia amb la declaració de Trapero, els Mossos no van rebutjar l'autoritat del coronel de los Cobos, però sí que van mostrar el seu desacord perquè la coordinació policial quedava en mans d'un perfil "híbrid", entre "el polític" i l'operatiu, quan van entendre que tocava prioritzar l'aspecte operatiu. Malgrat aquests problemes, van ser "absolutament lleials", apuntava.

A ell li van oferir que hi hagués un centre de comandament únic el 1-O, instal·lat a la sala de coordinació dels Mossos, per acollir els representants de la Secretaria d'Estat de Seguretat, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra. Hauria permès estalviar "suspicàcies", deia, defensant aferrissadament l'actuació de la policia catalana.

Segons el seu relat, no es pot afirmar que va haver-hi "un dispositiu de Mossos" durant la jornada del referèndum, perquè només es va elaborar "un dispositiu conjunt, pactat i acordat", i el mateix de los Cobos hauria estat al corrent del pla per manar binomis d'agents als col·legis, sense haver realitzat cap queixa sobre aquest tema.

Nega que hi hagués seguiments policials

D'altra banda, el que era número dos dels Mossos ha negat que fessin seguiments a agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el 1-O ni dies abans o després, com han assegurat diversos comandaments d'aquests cossos. "Rotundament sí", afirmava el dimarts davant l'Alt Tribunal Juan Manuel Quintela, comissari cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional a Catalunya; "Rotundament no", responia el comissari dels Mossos.

"Seguiments, zero. Peticions de seguiment, absolutament cap". "No va haver-hi mai, pot preguntar als 17.000 mossos, a les seves famílies, als seus veïns" assegurava López. "No tenia cap sentit", insistia, incidint que aquestes "suspicàcies" s'haurien evitat d'haver acostat posicions entre els tres cossos.

Sí que va haver-hi moltes peticions d'informació "sobre moviments" d'unitats de Policia i Guàrdia Civil, consultes de matrícules -un número "significativament més elevat" de l'habitual- i altres comprovacions, però això obeïa al fet que els Mossos havien d'actuar "si identificaven actituds que no eren normals".