Público
Público
ELECCIONS AL PARLAMENT

L'independentisme es reforça al Camp de Tarragona i s'estanca als feus tradicionals

Tot i perdre gairebé 640.000 vots, la caiguda de la participació li permet superar el 50% dels vots per primera vegada i guanyar quatre diputats. L'àrea metropolitana de Barcelona, el Tarragonès i l'Aran es mantenen com a territoris on obté pitjors resultats

Un acte independentista convocat a Tarragona per l'ANC la Diada passada.
Un acte independentista convocat a Tarragona per l'ANC la Diada passada. ACN

Finalment, l'independentisme ha superat el 50% dels vots en unes eleccions. Això sí, amb un volum de sufragis notablement inferior a l'assolit als comicis al Parlament del 2017, quan amb una històrica participació del 79,1% va aglutinar gairebé 2.080.000 vots, el 47,5% del total. Aquest 14-F, la suma d'ERC, JxCat, CUP i PDeCAT va quedar-se en 1.437.755 paperetes, el que suposa una caiguda de 640.000. Ara bé, com a conseqüència de l'enorme creixement de l'abstenció -1,5 milió de vots menys- el percentatge ha crescut en 3,2 punts, fins al 50,7%. A més a més, ha passat de 70 a 74 diputats. A l'espera de veure si la fita té alguna conseqüència -la candidata de Junts, Laura Borràs, havia manifestat durant la campanya que superar el 50% havia de servir per reactivar la declaració d'independència-, analitzem on ha guanyat pes l'independentisme i on s'ha estancat. Partint de la base, això sí, que ha rebut menys vots a tot arreu, per la menor assistència a les urnes.

A grans trets, l'independentisme guanya pes sobretot al Camp de Tarragona, mentre s'estanca i fins i tot perd pes relatiu en alguns dels seus principals feus, com ara les Terres de l'Ebre o algunes de les comarques pirinenques, entre d'altres. Per províncies, els millors resultats els obté a Girona, amb el 66,7% dels vots (+3,0 punts) i 13 diputats -un més-, seguit de Lleida (66,6%, +2,4), on es manté en 11 diputats. A Tarragona avança gairebé quatre punts i amb el 53,4% hi supera per primera vegada el llindar del 50%, a banda d'acumular-hi 10 representants, un més que el 2017, mentre que a Barcelona es queda en el 47,1% (3,1 punts més) i 40 diputats (en guanya dos). Per partits, Esquerra perd una dècima de suport (suma el 21,3%), mentre que JxCat en cau 1,6, fins al 20,0%. La CUP avança 2,2 punts (suma el 6,7% dels vots) i el PDeCAT no entra al Parlament després d'obtenir 77.000 vots, el 2,7% del total.

Caiguda a les Terres de l'Ebre

Si es va més al detall pot observar-se que quatre de les comarques on més suport relatiu ha guanyat l'independentisme estan a Tarragona: Alt Camp, +6,9 punts; el Baix Camp, +6,2; el Baix Penedès, +5,0; i el Tarragonès, +4,2. L'altra és l'Anoia, on avança 5,7 punts. També té creixements destacats al Bages (+4,4), la Selva (+4,4) i el Vallès Occidental (+4,2). En conjunt, l'independentisme supera el 50% dels vots a 35 de les 42 comarques catalanes, dues més que al 2017. En canvi, en general l'independentisme s'estanca o avança molt poc en aquelles zones on ja tenia una hegemonia molt clara, amb més del 60% dels vots. Així, per exemple, les úniques comarques on obté un percentatge de vots menor que el 2017 són la Garrotxa, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Baix Ebre i el Priorat. En totes supera el 70% -i s'apropa al 80% al Pallars Sobirà, el Priorat i la Garrotxa-, menys el Baix Ebre, on obté el 65%. Les caigudes es mouen entre les dues dècimes menys al Baix Ebre i els 2,3 punts del Pallars Jussà.

També s'ha estancat o ha crescut per sota de la mitjana el suport independentista al Montsià i la Terra Alta. El guany de vot relatiu és menor d'un punt al Moianès, el Ripollès i el Pla de l'Estany, tres de les comarques més partidàries de l'Estat propi: a la primera, els partits que el defensen superen el 78%, a la segona, el 75%, mentre que a la tercera s'enfilen al 82,5% dels vots, el topall del país. Finalment, el creixement es queda entre un i dos punts al Berguedà o les Garrigues, també comarques molt independentistes, però també a l'Aran, la que ho és menys, amb només un 32% dels vots per a JxCat, ERC, CUP i PDeCAT. Al Barcelonès el creixement també és només de dos punts, per sota de la mitjana catalana.

A banda de l'Aran, el Baix Llobregat (36,34%), el Tarragonès (40,86%) i el Barcelonès (42,86%) són els territoris amb pitjors resultats de l'independentisme, que en general segueix quedant per sota de la majoria de vots a les àrees i ciutats més poblades, mentre que arrasa a les Terres de l'Ebre, les comarques gironines, gairebé tot el Pirineu i la Catalunya interior.

El dilema si l'independentisme representa realment més de la meitat dels catalans segueix encara irresolt i, probablement, seguirà així mentre no se celebri un referèndum acceptat per totes les parts. Però tot i l'enorme caiguda de vots, l'independentisme ha tornat a demostrar un grau de mobilització superior al de la resta de projectes polítics, si bé queda lluny del que tenia en els moments més calents del Procés. De moment, reforça la majoria al Parlament i tot sembla indicar que mantindrà la presidència, aquest cop en les mans d'ERC, en concret de Pere Aragonès.