Público
Público

PRESOS POLÍTICS L'obra censurada a ARCO sobre els presos polítics s'exposarà en primer lloc a Lleida

Manuela Carmena decideix no assistir a la inauguració al costat dels reis i denuncia la decisió d'IFEMA de retirar l'obra com una "reculada de la democràcia". El ministre de Justícia justifica aquesta i altres restriccions a la llibertat d'expressió

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

IFEMA ha estalviat als reis Felip i Letizia haver d'inaugurar ARCO amb una obra dedicada als presos polítics a l'ESpanya d'avui / EFE Fernando Alvarado

L'obra Presos políticos en la España Contemporánea, de Santiago Sierra, que aquest dimecres va ser retirada de la fira d'art contemporani ARCO de Madrid, s'exposarà en primer lloc al Museu de Lleida. El periodista i productor audiovisual, Tatxo Benet, que va adquirir la instal·lació artística censurada, ha explicat a Públic que ha parlat per telèfon amb el director i amb el conservador del Museu, Josep Giralt i Albert Velasco, i que han rebut amb molta satisfacció la proposta d'exhibir-la a la capital del Segrià.

Benet, que va comprar l'obra només saber que IFEMA havia demanat la seva retirada de la fira d'art madrilenya, ha rebut una vintena de propostes però va manifestar la seva intenció de fer possible que el primer museu que la rebi sigui el de Lleida, perquè és la seva ciutat natal i perquè, ha dit, "després de l'espoli que va patir", amb l'acció de la policia per executar el trasllat de les obres de Sixena.

Cal concretar encara amb el Patronat del Museu els detalls de l'exhibició de l'obra de Santiago Sierra, però res fa preveure que cap institució del municipi posi dificultats, tenint en compte l'interès que desperta entre la població lleidatana.

Tatxo Benet considera que la retirada de l'obra és un acte "clarament de censura intolerable", que a ell li "interpel·la com a ciutadà del món". "Em sembla un escàndol monumental que en el segle XXI, a un país suposadament democràtic es pugui coartar la llibertat d'aquesta manera", ha declarat Benet a l'agència EFE. "Quan es produeix alguna cosa així el primer afectat és l'artista, però en segon lloc és la ciutadania que no la pot veure", per la qual cosa considera que és la seva "obligació" cedir l'obra perquè pugui ser exhibida.

L'Ajuntament de Barcelona ha estat una de les entitats que s'han interessat per a que l'obra es pugui exposar en algun equipament de la capital catalana, entre els quals s'ha apuntat la possibilitat que sigui el MACBA. Caldrà veure però si és compatible amb la programació d'aquest museu, dirigit per Ferran Barenblit, ha assenyalat a Públic el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha explicat que en qualsevol cas es faran gestions per a que l'obra Presos políticos en la España Contemporánea, s'exposi també a Barcelona.

Protesta de Manuela Carmena

Pisarello i altres veus han assenyalat la importància que tindria que el treball de Santiago Sierra es pogués exposar a Madrid, on avui ha continuat la polèmica sobre el descarat acte de censura cultural. La seva alcaldessa, Manuela Carmena, ha manifestat la seva disconformitat i no ha fet acte de presència aquest dijous en la inauguració de la fira d'ARCO, a càrrec dels reis Felip i Letizia, que s'han estalviat d'aquesta manera haver de passar davant d'una obra dedicada als presos polítics a l'Espanya d'avui. Carmena ha qualificat el fet com a símptoma de "reculada de la democràcia".

Rectificació i polèmica

El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, creu que l'ocorregut és "censura pura i dura" i ha advertit: "si comencem així podem acabar molt malament".

El president d'IFEMA, Clemente González Soler, s'ha vist obligat a disculpar-se amb els galeristes d'ARCO, per haver demanat la retirada de l'obra de Sierra, i ha assegurat que no pretenia "exercir cap censura a la creació".

Una rectificació consensuada per totes les institucions que formen la junta rectora d'IFEMA (Ajuntament i Comunitat de Madrid, Cambra de Comerç i Fundación Montemadrid) en la qual afegeixen que han comprès que en el futur han de "evitar" "qualsevol circumstància d'aquesta naturalesa".

L'absència de Manuela Carmena  ha estat desqualificada pel PP, en considerar que el que pretenia era "enterbolir" la fira i muntar un "numeret polític".

Per part del govern espanyol, tant el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, com el d'Interior, Juan Ignacio Zoido, han volgut prendre distància de la polémica i han insistit en què no han tingut res a veure amb la decisió d'IFEMA i han expressat el seu suport a la llibertat d'expressió.

Méndez de Vigo, conctretament, ha assenyalat que "si els que han pres la decisió ho van fer per evitar la polèmica han provocat el contrari" i ha agregat: "respectem la llibertat d'expressió perquè ens agrada la llibertat d'expressió".

La presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, pel contrari, ha justificat l'actitud d'IFEMA i de la galerista Helga de Alvear, que segons ella  van decidir "de comú acord" i de forma "no imposada" retirar l'obra d'ARCO.

Les declaracions sobre aquest i altres atacs a la llibertat d'expressió s'han succeit la retirada d'aquesta obra, una sèrie 24 fotografies pixelades de persones privades de llibertat com Oriol Junqueras i dels joves empresonats després dels incidents  d'Altsasu (Navarra) o activistes del 15M.

La llibertat d'expressió, segons el ministre de Justícia

Entre les declaracions sobre aquest i altres atacs a les llibertats han resultat especialment cridaneres les del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que aquest mateix dijous ha afirmat que els tribunals espanyols han d'establir quins són límits per a que la llibertat d'expressió no es converteixi en ofenses cap a altres persones i ha destacat que no es poden "trivialitzar" les decisions judicials dictades sobre aquest tema perquè a "Espanya no hi ha delictes polítics".

Així s'ha manifestat respecte a la sentència del Tribunal Suprem que condemna a tres anys i mig de presó al raper Valtonyc; la retirada d'IFEMA de l'obra de Santiago Sierra sobre presos polítics o el segrest judicial del llibre 'Fariña', de Nacho Carretero.

"Respecte màxim a les decisions judicials", ha dit als mitjans de comunicació abans de participar en la clausura dels actes commemoratius del 25 Aniversari del Codi Deontològic del Periodisme, organitzats per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), en ser preguntat sobre la seva opinió pel debat públic sobre el dret de la llibertat d'expressió obert arran d'aquests tres esdeveniments.

En aquest sentit, Catalá ha dit que els "límits dels drets és una qüestió que no sempre estan clars i els tribunals són els que han d'aclarir finalment quins són, què és dret a expressió i què són ofenses, injúries i calúmnies".

Les lletres de Valtonyc, segons el ministre, "superen els límits de la llibertat d'expressió".

Sobre la retirada en la Fira ARCOMadrid del muntatge de 24 fotos pixelades i numerades amb imatges del vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras destituït per Rajoy o de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez entre altres, però acompanyades de llegendes que narren la seva situació; el titular de Justícia ha destacat que "no es pot permetre la difusió d'aquest tipus de conceptes, més enllà de la llibertat d'expressió, de la llibertat de l'art".

"Constitueix una espècie d'atemptat contra la independència judicial" i "trivialitzar això i fer veure que és un delicte d'opinió o polític em sembla que no ajuda a la nostra democràcia, al nostre estat dret", ha afegit. "A Espanya no hi ha delictes polítics, ni en la nostra Constitució, ni en el nostre Codi penal", ha conclòs.