Público
Público

L'ONU reconeix vulneracions de drets humans en el 'cas Pegasus' i insta l'Estat a imposar sancions

Una resolució emesa aquest dimarts per Nacions Unides, que respon a una denúncia d'ERC, alerta que l'espionatge massiu a líders i activistes independentistes va vulnerar el dret a "reunir-se pacíficament i participar en associacions", a "tenir vida privada i privacitat en la correspondència" i a "ser iguals davant la llei"

Diversos independentistes espiats per Pegasus en el 'Catalangate' mostren cartells contra l'espionatge davant de l'hotel Vela de Barcelona.
Diversos independentistes espiats per Pegasus en el 'Catalangate' mostren cartells contra l'espionatge davant de l'hotel Vela de Barcelona. Pol Solà / Carola López / ACN

L'ONU ha reconegut en una resolució emesa aquest dimarts les vulneracions de drets humans en el cas d'espionatge a líders i activistes independentistes, com el president Pere Aragonès o els exlíders de l'ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez, amb el programa Pegasus, conegut també com a Catalangate. En el mateix escrit, Nacions Unides ha instat l'Estat espanyol a "investigar, processar i a imposar sancions" per "protegir les víctimes".

Aquesta resolució respon a una denúncia de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a les Nacions Unides en nom de les víctimes dels republicans i en coordinació amb la resta d'organitzacions afectades pel Catalangate. En concret, signen l'escrit tres relators de l'ONU: el Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació.  

En l'escrit, els relators també expressen una "preocupació molt seriosa" per aquest "programa d'espionatge extens i ben coordinat i planificat" sobre activistes i figures públiques independentistes. El text denuncia que l'espionatge massiu va vulnerar el dret a "reunir-se pacíficament i participar en associacions", a "tenir vida privada i privacitat en la correspondència" i a "ser iguals davant la llei".  

La resolució també fa especial atenció al presumpte espionatge a Van den Eynde, advocat del president d'ERC, Oriol Junqueras, o de l'exconseller Raul Romeva. "Si es confirma, constituiria un atac a la independència dels advocats i dels defensors dels drets humans".

La resolució de l'ONU es va emetre el 24 d'octubre de 2022 però no s'ha fet pública fins a aquest dimarts, ja que l'ens deixava 60 dies de marge al Govern espanyol perquè respongués. La resposta de l'Estat apunta que tota intercepció es fa "seguint els requisits previstos en l'ordenament jurídic espanyol" i "amb ple respecte als drets fonamentals i llibertats".

Els republicans exigeixen responsabilitats

Les reaccions dels diferents líders independentistes a la resolució de l'ONU no han tardat a arribar. En una piulada a Twitter, Marta Rovira ha afirmat que ERC continuarà reclamant transparència al govern sobre quines entitats governamentals van fer servir Pegasus per espiar, que assumeixi les responsabilitats pertinents i que garanteixi que fets com aquests no es tornin a produir.

El president Pere Aragonès també ha apuntat en una piulada que la resolució de tres relators de l'ONU "referma el que han demanat a l'Estat des del primer dia: transparència, responsabilitats i reparació del dany".  

En un comunicat, els republicans han dit que esperen que aquesta resolució impulsi la justícia espanyola a deixar d'entorpir el curs de les querelles presentades i dugui a terme una investigació efectiva dels casos d'espionatge denunciats.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?