L'òpera 'Lady Macbeth de Mtsenk' dona el tret de sortida a la nova temporada del Liceu

El Gran Teatre del Liceu ha inaugurat aquest dimecres la temporada 2024-2025 amb l'estrena de la nova producció de Lady Macbeth de Mtsenk de Dmitri Xostakóvitx a càrrec de l'artista resident Àlex Ollé. La nova temporada, que commemora el 25è aniversari de la reobertura del teatre després de l'incendi de 1994, arrenca amb un muntatge que inunda d'aigua l'escenari per abordar el retrat psicològic i la crítica social de l'òpera de Xostakóvitx.

El tret de sortida de la nova temporada del Liceu ha comptat amb una gran representació del món cultural, polític i la societat civil. Entre les autoritats polítiques que han assistit a la inauguració hi ha hagut el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto i els expresidents de la Generalitat José Montilla i Jordi Pujol.

En el terreny cultural, la jornada inaugural ha comptat amb noms com el director de cinema J. Bayona; els actors Pere Aquillué, Jordi Bosch, Joan Pera i Vicenta N'Dongo; la model Judit Mascó; la cantant Julieta, el Mag Lari o els compositors Antoni Ros-Marbà i Raquel García-Tomás. A banda de les autoritats, la inauguració de la temporada ha omplert el Liceu amb més de 2.900 persones.

Fins el 7 d'octubre

Sota la batuta de Josep Pons, el muntatge Lady Macbeth de Mtsenk està marcat per la tensió i esdevé un thriller vertiginós. Els 10.000 litres d'aigua reciclada -gràcies a un sistema sostenible creat pel teatre que aprofita les aigües freàtiques de l'equipament- volen representar l'estat anímic de la protagonista, Katerina Ismailova, una dona amb una vida avorrida que comet adulteri i una sèrie d'assassinats.

Lady Macbeth de Mtsensk es podrà veure fins el 7 d'octubre. L'obra busca entendre els motius que porten una dona de classe alta a cometre els crims més horribles, dibuixant al seu voltant un espantós marc de corrupció, degradació moral i opressió patriarcal. Aquest context es mostra amb una escenografia d'Alfons Flores a base de plaques mòbils que amb l'aigua i la resta d'elements vol transmetre la idea de la presó física i social que porta Katerina al límit.

L'òpera manté un ritme trepidant per la influència de Xostakóvitx amb el ritme cinematogràfic. La producció d'Ollé busca conservar el ritme ràpid i aprofundir en Katerina i en la seva crueltat. Pel que fa a la música, per la interpretació de Katerina es requereix ser una dona dura però també amb fragilitat emocional.

El repartiment compta amb Sara Jakubiak i Ángeles Blancas amb el paper protagonista de Katerina, Pavel Černoch i Ladislav Elgr amb Serguei, Alexei Botnarciuc amb Boris i Ilya Selivanov amb Zinovi. A més a més, la segona òpera de Xostakóvitx té una gran riquesa de personatges amb nombrosos secundaris, més enllà dels protagonistes.