Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

L’oposició a l’ampliació del Port de València agafa força i es converteix en el principal dissens del Govern del Botànic

Podem i, sobretot, Compromís mouen fitxa en contra l’ampliació del Port a mesura que el moviment social que s’hi oposa va creixent. Mentrestant el PSPV manté un perfil baix i l’oposició vol utilitzar el tema per desestabilitzar el Govern

Imagen del puerto de València
Imatge del port de València. EP

El Pla España 2050 és un ambiciós document de 600 pàgines que vol posar l’estat espanyol en el lideratge de la transició ecològica, substituir l’ús de combustibles fòssils i protegir els recursos marins, entre molts altres objectius. Però per al 2050 falten 29 anys i sembla que això no és incompatible amb l’ampliació del Port de València, una infraestructura estratègica que pretén duplicar el trànsit de mercaderies, xocant amb molts dels criteris, no sols d’España 2050, sinó també de les directives europees sobre adaptació al canvi climàtic. Un conflicte que, a mesura que s’acaben els terminis per iniciar-lo, està augmentant la seua tensió política i podria desestabilitzar els governs de coalició d’esquerres, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de València.

Fins fa pocs mesos, l’ampliació del Port semblava un projecte consumat, només a l’espera que Ports de l’Estat decidira si la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), aprovada el 2007 per a un projecte força diferent, havia caducat o seguia vigent. Llavors, l’única oposició provenia d’una plataforma ciutadana, la Comissió Ciutat-Port, formada per associacions veïnals i ecologistes. Aquesta entitat, però, en aquest temps i a base de feina de formigueta, ha aconseguit convèncer bona part de la societat valenciana que aquesta obra, no soles és innecessària, sinó també molt perillosa i pot posar en greu risc, tant les platges del sud de la ciutat, com el parc natural de l’Albufera o l’ecosistema marí adjacent, ambdós inclosos a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Les veus demanant contenció o directament l’aturada del projecte han anat creixent, no sols en el teixit associatiu, sinó també en l’acadèmia i altres entorns, alguns tan sorprenents com l’eurodiputat popular Esteban González Pons.

Amb tot, el partit que més clarament ha alçat la veu en contra l’ampliació ha estat Compromís. L’alcalde de València, Joan Ribó, ha anat modulant la seua postura, des d’una acceptació crítica a una oposició matisada amb demandes de més garanties. De forma més contundent, ha alçat la veu la consellera d’Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà –també de Compromís-, qui en una entrevista recent al digital Vilaweb denunciava que l’ampliació "respon als interessos de les grans navilieres i no a l’interès general".

Gavaldà (Comissió Ciutat-Port): "La bola està creixent i estem aconseguint crear un estat d’opinió contrari a l’ampliació"

Aquest posicionament cada volta més explícit no ha estat respost en igual manera pels socis dels valencianistes i la gran majoria de càrrecs del PSPV mantenen un perfil molt baix i més aviat prudent en el debat. Altres excàrrecs socialistes, com l’excandidata a l’alcaldia de València, Ana Noguera, o l’exsecretari general del PSPV, Joan Romero, s’han posicionat obertament en contra de l’ampliació. "Hi ha certa vergonya a donar la cara per aquest projecte", reconeix una veu pròxima als socialistes. "La bola està creixent i estem aconseguint crear un estat d’opinió contrari a l’ampliació. Un escenari imprescindible per aconseguir que el PSOE finalment acabe posicionant-se i acabe amb aquest ‘deixar fer’ a l’Autoritat Portuària", explica Josep Gavaldà, de la Comissió Ciutat-Port.

Per ara, però, sembla que continua dominant l’estratègia de no aturar-ho però sense mullar-se. La mateixa entitat de Ports de l’Estat semblava optar per aquesta mateixa estratègia de no posicionar-se. El 31 de març anunciava que deixava la decisió sobre la validesa de la DIA del 2007 en mans de l’Autoritat Portuària de València. Un aval de facto –òbviament el Port de València defensava que aquesta no havia caducat- però sense dir-ho clarament. Segons fonts coneixedores del procés, potser per evitar que una posterior revocació europea o judicial els esguitara massa directament. Per la seua banda, el ministeri de Transició Ecològica de Teresa Ribera obria, a mitjans d’abril, la porta a exigir una nova avaluació ambiental. També la Comissió Europea ha acceptat a tràmit una petició perquè es pronuncie sobre el mateix tema.

Monrós: "No té cap sentit impulsar una obra d’aquesta envergadura sense tenir en compte els condicionants de la darrera dècada"

"La DIA del 2007 no té en compte la perspectiva climàtica, ni la llei de costes ni tota la normativa europea que és posterior a la seua aprovació, i per tant caldria veure si ara mateix continuem pensant en hipòtesis antigues de creixement continu que ja sabem que no són correctes. Els documents de la UE sobre infraestructures són molt clars a exigir la seua sostenibilitat i parla clarament de ports. No té cap sentit impulsar una obra d’aquesta envergadura sense tenir en compte els condicionants de la darrera dècada", explica a Públic Celsa Monrós, directora general de Canvi Climàtic.

L’oposició pressiona

"Aquest és un tema d’aquells que poden trencar un govern"

Ara mateix, els principals suports a l’ampliació provenen, a banda d’entitats clarament interessades, com la Càmera de Contractistes, de l’oposició. De fet, la dirigent del PP a l’Ajuntament de València, Maria José Catalá, va promoure una moció defensant aquesta obra, amb la clara intenció d’explotar les diferències entre socis. Finalment, un text consensuat entre Compromís i PSPV sobre una "ampliació descarbonitzada", que "respecte la DIA" i "evite el desgast de les platges", salvaria els mobles de la coalició.

Amb tot, és evident que aquest no ha estat sinó un primer intent, i a mesura que el moment de decidir definitivament si s’atura l’ampliació o s’executa, les tensions poden anar a més. "Aquest és un tema d’aquells que poden trencar un govern", assegura contundent Gavaldà.