Vidal Aragonés (Cornellà de Llobregat, 1978) ha trobat un moment per a l’entrevista tot just abans d’una reunió, però aquest cop no serà per parlar de la CUP o de la situació política a Catalunya, sinó del seu darrer llibre, Francesc Layret. Vida, obra i pensament (Tigre de Paper), que sortirà a la venda a principis de novembre. Per què Layret? "Em va començar a atreure la figura de Layret [1880-1920] per la seva condició d’advocat laboralista", i el descriu en aquest àmbit com un "referent".

Prova de l’interès de l'advocat del Col·lectiu Ronda i avui diputat de la CUP és que fa 10 anys ja va escriure per a aquest mateix mitjà una columna d’opinió titulada "La lluita de Layret continua". Aragonés també s’interessà per Layret, confessa, "pel seu compromís polític". En aquest aspecte, emfatitza que després d’investigar a fons la seva figura ha descobert que "la seva implicació política va ser molt major del que es pensa, no només com a regidor i alcalde en funcions de l’Ajuntament de Barcelona i diputat al Congrés dels Diputats, sinó també com a organitzador del catalanisme polític".

Pel que fa al seu pensament polític, tot i que "no se’l pugui considerar un teòric, sí que tenia una proposta política nítida i concreta". Aragonés recorda, per exemple, que el Partit Republicà Català, del que en fou impulsor, va demanar abans que cap altra organització l’adhesió a la Tercera Internacional a iniciativa del propi Layret, qui, venint del socialisme proudhonià, s’interessà de manera sincera pel bolxevisme.

Un home del Renaixement en un cos trencat

Poèticament, Aragonés compara el destí de Layret amb el de l’estàtua que té dedicada a la Plaça de Goya de Barcelona i que realitzà Frederic Marès, que avui resta mig amagada, entre les branques i el fullam dels arbres, i ignorada per la majoria dels vianants. Qui era Layret? L'autor de Francesc Layret. Vida, obra i pensament s’ofereix a donar "quatre pinzellades", descrivint-lo abans que res com "el principal constructor del catalanisme d’esquerres de la segona dècada del segle XX". "De fet", continua, "tres de les quatre organitzacions progressistes de l’esquerra catalanista van ser construïdes per ell com a fundador i com a inspirador teòric, no l’únic, però sí fonamental."

A més, defensa Aragonés, Layret fou "una de les primeres persones, per no dir la primera, que va sostenir que l’alliberament nacional i l’alliberament social eren indestriables". Tot plegat sense oblidar "la seva faceta com a advocat laboralista", en la qual "va treballar molt per a la CNT". Tot plegat, resumeix, el converteix en "un home del Renaixement en un cos trencat": "En els quaranta anys que va viure va fer moltíssimes coses, pràcticament sense descans, i tot això amb mobilitat reduïda, perquè va perdre la mobilitat de les cames als dos anys."

Cal tenir en compte el context polític i social, explica Aragonés en assenyalar que "la seva trajectòria es desenvolupa en paral·lel a dos grans elements: el conflicte nacional entre Catalunya i l’Estat espanyol, que s’expressà de diferents formes, i per una altra banda, fonamentalment, pel que va suposar el creixement i l’organització de la classe obrera catalana: la configuració de la CNT, la vaga del 1917 o la vaga de la Canadenca del 1919".

És aquesta implicació la que porta al seu assassinat, organitzat "per la patronal i l’aparell de l’Estat". Layret, com és sabut, fou abatut a la sortida de casa seva al carrer Balmes per un grup de pistolers. L’advocat tenia pensat reunir-se aquell dia amb l’alcalde Antoni Martínez Domingo per tal d'impedir la deportació de Lluís Companys i 35 sindicalistes més al castell de la Mola, a Maó, per una ordre del governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido.

Alliberament nacional i social

Aragonés valora "molt positivament els actes que s’estan fent a la ciutat de Sabadell" en memòria de Layret, on s’ha recuperat "l’obra de teatre, amb text de Xavier Romeu i Maria Aurèlia Capmany, que es va escriure als anys setanta amb motiu del 50è aniversari del seu assassinat" i com s’han portat a terme conferències "molt documentades", així com "una exposició". "La resta diria que ha estat més aviat de baix perfil, no sé si pel desconeixement de la figura de Layret o per la situació de la Covid-19", opina el diputat de la CUP.

Pregunta obligada: Quins aspectes de Layret reivindicaria o creu que són més vigents? "M’atreviria a dir que el pensament polític de Layret, l’haver fet coincidir l’alliberament nacional i l’alliberament social, això és segurament el que més es destaca a aquesta obra", respon a Públic en assegurar que "després d’estudiar a fons la seva vida i obra, aquesta és més vigent avui que no pas en vida de Layret", a qui considera imprescindible per "orientar qualsevol moviment que vulgui ser revolucionari per a les classes treballadores."