Ni Leo ni Júlia: aquests van ser els dos noms més posats entre els nadons nascuts a Catalunya el 2023

Ni Leo, ni Marc, ni Júlia. Els dos noms més posats entre els nadons nascuts l'any passat a Catalunya van ser Jan (372) per a nens, i Martina (405) per a nenes, segons l'estadística publicada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) aquest dimecres. Marc, que des del 1997 i fins al 2022 va ocupar la primera posició, baixa fins al desè lloc de noms més posats. 

En canvi, creix la popularitat de Biel (387), en quarta posició. El segueixen Pol (376) i Nil (374). Leo cau fins a la setena posició, seguit de Martí i Àlex. David, Daniel, Sergi, Jordi o Albert han desaparegut de les primeres posicions.

Pel que fa als noms de nenes, la segona posició l'ocupa Júlia, seguit de Mia (339) i Emma (327). Lucía (324), Ona (323), Gala (311), Sofia (295), Aina (274) i Olívia (268) completen el top 10. Maria, en onzena posició, Laia, en la quinzena, i Paula, en la divuitena, són els únics dos noms que eren populars a finals del segle XX i que encara es mantenen forts. Laura, Andrea, Anna o Alba han desaparegut de les posicions de lideratge

Com sempre, els noms més posats varien segons el territori. Martina triomfa a l'àmbit metropolità, a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Pirineu i l'Aran, mentre que Mia ho fa a les comarques gironines i al Penedès. Júlia només es manté al Camp de Tarragona. Pel que fa als noms de nen, cada zona té un nom destacat diferent.

Cau el nombre de naixements a Catalunya

Amb tot, cal destacar que el 2023 van néixer al país 54.182 nadons, un 3,9% menys que el 2022, segons dades provisionals de l'Idescat. L'Índex Conjuntural de Fecunditat arriba a un mínim històric: 1,1 fills per dona, la xifra més baixa de les últimes tres dècades. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de 89.024 naixements de l'any 2008, on es va arribar després de més d'una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica.

De fet, el nombre de naixements anuals del 2023 s'apropa als que es van registrar entre els anys 1985 i 1995, amb la diferència que la població de Catalunya ha crescut de 2 milions des d'aleshores, i per tant ha davallat fortament la taxa de fecunditat. Els únics territoris on han crescut els naixements són l'Alt Pirineu i l’Aran.

El primer fill, als 31 anys

L'edat mitjana a la maternitat es manté el 2023 en els 32,6 anys, la mateixa que el 2021 i el 2022, però és un any més avançada que fa una dècada (31,6 anys el 2013). D'altra banda, l'edat mitjana al naixement del primer fill és de 31,7 anys, amb un increment d'1,3 anys en relació amb el 2013 (30,4 anys).

A l'àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,93 anys d'edat mitjana a la maternitat i 32,04 anys d'edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l'Ebre és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.

De l'estadística de l'Idescat també en destaca un augment de l'1,9% dels naixements de mare estrangera, que representen el 35% de tots els que hi van haver a Catalunya l'any passat. El 65% eren de nacionalitat espanyola. La majoria de les mares estrangeres són de nacionalitat marroquina, que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya, seguit de la pakistanesa, que representen un 24,3% dels naixements de mare estrangera, la colombiana, hondurenya i romanesa.