Público
Público

Les aliances per a les municipals de l'any vinent, un escenari encara ple d'incògnites

Tot i la pretensió del PDECat no sembla que la idea d'articular candidatures unitàries de l'independentisme tingui massa recorregut. Els Comuns volen que els partits que l'integren no concorrin per separat enlloc, si bé en determinats municipis la confluència pot ser més àmplia i arribar a espais representats per la CUP.

Puigdemont i Colau reben als més de 700 alcaldes citats per la fiscalia por donar suport al referéndum de l'1 d'octubre./REUTERS

Resten onze mesos per a les eleccions municipals de l'any vinent i un dels grans fronts oberts abans d'arribar a la cita amb les urnes serà aclarir quines aliances preelectorals s'i articulen. De moment, hi ha molts moviments de fons, però encara poca concreció. Òbviament, un dels principals focus d'interès del proper 26 de maig, data dels comicis, serà el que passi a Barcelona, on segons les enquestes ara mateix la victòria se la jugarien Barcelona en Comú (BeC), ERC i Ciutadans.

Tot i la irrupció del filòsof Jordi Graupera amb la seva proposta de primàries per crear una candidatura unitària de l'independentisme a la capital, ara mateix només el PDECat li compra una idea, que ERC –convençuda de les seves opcions en solitari– rebutja de ple. Tampoc sembla que tingui massa futur, el globus sonda d'unificar en una sola llista les opcions "constitucionalistes" sota el lideratge de Manuel Valls. Bàsicament perquè el PSC ja ha deixat clar que pensa presentar-s'hi en solitari, amb Jaume Collboni novament com a candidat, i es fa difícil pensar que C's i PP s'aliïn en una mateixa llista en plena pugna per l'hegemonia de la dreta hispanocèntrica.

El PSC, en canvi, sí que contempla tancar alguns acords amb Units per Avançar, la formació hereva de l'antiga Unió Democràtica amb què va aliar-se a les eleccions al Parlament del 21 de desembre. De la mateixa manera, el PDECat ha anunciat que pretén participar als comicis sota la marca Junts per Catalunya, amb la intenció d'arribar a independents i anar més enllà de l'espai postconvergent. La decisió ha molestat alguns dels diputats de JxCat, com ara Aurora Madaula, que directament va tuitar que no la representa ni la manera de fer ni el projecte del PDECat, a més d'afegir que "JxCat va néixer com un projecte transversal de país i no de partit".

El PDECat no descarta intentar crear candidatures unitàries de l'independentisme en grans ciutats, sobretot a l'àrea metropolitana, una opció que d'entrada no sembla seduir ERC, que pretén solidificar la seva implantació territorial, la més equilibrada de tots els partits del Principat.

Poble Lliure, una de les organitzacions que formen part de la CUP, va defensar en la seva recent assemblea, celebrada el 18 de maig, treballar a favor de "candidatures unitàries i republicanes" de cara a les municipals. És precisament l'espai de l'esquerra transformadora el que va concentrar la major part de les confluències a les anterior eleccions locals, amb opcions de tot tipus: candidatures d'uns Comuns que feien les primeres passes i que englobaven ICV, EUiA i Podem, llistes clàssiques d'ICV-EUiA, candidatures vinculades a Podem, llistes de la CUP, aliances de la CUP i les assemblees locals dels Comuns,... L'escenari, molt probablement, serà diferent l'any vinent, si bé algunes aliances es repetiran i, fins i tot, s'eixamplaran.

Els Comuns, junts

Catalunya en Comú va presentar el passat dilluns el seu decàleg municipalista i en l'acte els seus dirigents Gerardo Pisarello i Susana Segovia van descartar que les formacions que en formen part, ICV, EUiA i Bcomú, es presentin per separat a les municipals del 2019. Tenint en compte que Xavier Domènech és el líder tant de Catalunya en Comú com de Podem, la pretensió és que el partit lila també s'integri a les mateixes candidatures. En qualsevol cas, la confluència celebrarà a l'octubre una convenció per desenvolupar el seu projecte municipalista. Ara bé, la fórmula escollida pels comicis pot variar en molts casos i, per exemple, en alguns municipis pot traçar-se una aliança amb la CUP. Sense anar més lluny, l'exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va manifestar fa uns dies a Públic que la intenció de Guanyem Badalona en Comú –que tenia el suport de la CUP, Procés Constituent i la CUP– és eixamplar l'espai i concórrer conjuntament amb els Comuns als comicis.

Tot i estar associades a la CUP a nivell supramunicipal, altres aliances àmplies que podrien reeditar-se l'any vinent són les de Cerdanyola (Compromís per Cerdanyola), Ripollet (Decidim Ripollet) o Santa Coloma de Gramenet (SOM Gramenet). En canvi, hi ha altres exemples que de ben segur no es reeditaran, com ara Cornellà en Comú (CeC), que agrupava l'Alternativa d'Esquerres –relacionada amb la CUP– Pirates i Podem i que tot just fa un parell de mesos va posar punt i final al grup municipal. En la mateixa línia treballa l'Esquerra Alternativa de Barberà (EAB), també amb la CUP com a referent municipal, que el 2015 va articular Junts per Barberà, amb membres de Podem.

En canvi, al Vendrell sí que podria reeditar-se Som Poble, una aliança entre la CUP i EUiA, de la qual les fonts consultades en fan un balanç molt positiu. En tots els casos, però, tot just s'està a les primeres converses sobre la qüestió i fins després de l'estiu les assemblees respectives no començaran a decidir com concórrer als comicis. En qualsevol cas, tot apunta que la varietat d'opcions serà força àmplia.

A Vilassar de Mar, el 2015 es va articular Babord, una confluència que agrupa activistes socials, així com membres de la CUP i ICV. De cara al 2019, fonts de l'espai aposten per reeditar la confluència, en aquesta ocasió amb la presència dels Comuns, a més de la de la CUP, perquè l'experiència ha estat positiva. Però com a la resta del Principat, Catalunya en Comú està en fase de configuració al municipi i resta per veure què decidirà