Les ciutats de més de 50.000 habitants hauran de tenir zones de baixes emissions a partir de 2023

Les negociacions de la llei de canvi climàtic estan agafant velocitat de creuer i les diferents forces polítiques comencen a consensuar alguns dels punts clau d'una norma que pretén ser històrica. Aquest dimarts s'han aprovat algunes esmenes importants relacionades amb la mineria, l'explotació d'hidrocarburs i la mobilitat sostenible. Concretament, han tirat endavant diverses esmenes de PSOE i Unidas Podemos sobre els articles 11, 12, 13 i 14, entre les quals destaca la regulació de les zones de baixes emissions en totes les ciutats de més de 50.000 habitants. Segons el text, tots els grans municipis hauran d'implementar els seus propis plans contra la contaminació urbana "no més enllà de 2023".

Es tracta d'una mesura que ja estava contemplada de manera superficial durant l'esborrany de llei i que ara sembla concretar-se amb l'esmena. L'obligació que els municipis de més de 50.000 habitants implementin la Zona de Baixes Emissions, com ja ha fet Barcelona, afectarà un total de 148 ciutats. És una decisió de gran importància que afectarà més de 24 milions d'habitants a tot l'Estat que respiren aire contaminat, és a dir, al 52% de la població.

A Catalunya, els municipis afectats seran les següents: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Sant Boi de Llobregat, Girona, Cornellà de Llobregat, Manresa, Rubí, Sant Cugat del Vallès, el Prat de Llobregat, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Castelldefels i Mollet del Vallès.

D'aquesta manera, es dona un termini de dos anys perquè els ajuntaments dissenyin els seus plans de mobilitat en els quals, segons l'esmena aprovada aquest dimarts, no només s'hauran d'implementar àrees lliures de vehicles contaminants, sinó que s'obligarà al fet que les ciutats creïn "corredors verds" que connectin el centre amb les zones periurbanes, de tal forma que s'afavoreixi el transport a peu. A més, per millorar el transport públic, la llei contempla que s'incloguin mesures que permetin l'ús "multimodal" dels diferents serveis dels quals disposi la ciutat.

Les esmenes, a les quals ha tingut accés Públic, estableixen també l'obligació que aquestes ciutats desenvolupin plans específics per reduir la contaminació en àrees sensibles com els espais confrontants a centres escolars i sanitaris. Segons els acords aquest dimarts al Congrés, si tira endavant, la nova llei també afrontarà l'auge dels serveis de repartiment de mercaderies i obligarà que totes les àrees metropolitanes estableixin mesures per aconseguir que el transport comercial avanci cap a l'electrificació.

Totes aquestes mesures –introduïdes pels partits del Govern espanyol en una esmena a l'article 12 de la futura llei– han tirat endavant amb el suport d'Unidas Podemos, PSOE, Teruel Existeix, Bildu, PNB i Cs; el rebuig de PP i ERC; i l'abstenció de Vox i Más País. Aquest últim sosté que situar 2023 com a data de referència és poc ambiciós i reclama que s'avanci a 2022 l'arribada de la mobilitat neta a les ciutats.

A més, s'han introduït altres canvis importants a l'article 11 de l'esborrany de la llei. Així, el nou text exclou al transport aeri dels "objectius d'energies renovables i combustibles alternatius". D'aquesta manera, s'indica que seran el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana els qui, de manera conjunta, fixaran un horitzó per a la penetració de nous combustibles nets en el sector de l'aviació.

L'Estat es blinda i prohibeix la mineria d'urani

Espanya dirà adeu als projectes extractius d'urani i materials radioactius. Així ho reflecteix una altra de les esmenes de la Llei de Canvi Climàtic aprovada aquest dimarts, impulsada per Unidas Podemos i PSOE i amb el suport d'ERC, EH Bildu, Teruel Existeix i PP. La mesura ha comptat amb les abstencions de PNB i Cs; i amb el rebuig de Vox i Más País-Equo.

Si bé, la llei encara es troba en la fase de negociacions, l'aprovació d'aquesta esmena a l'article 8 blindarà l'Estat espanyol de projectes polèmics com el de la multinacional Berkeley, que pretén obrir al voltant del municipi de Salamanca de Retortillo l'única mina d'urani a cel obert de tot el continent europeu. L'esmena, a la qual ha tingut accés Públic, deixa clar que a partir de l'entrada en vigor de la llei "no s'admetran noves sol·licituds per a l'atorgament de permisos d'exploració, permisos de recerca o concessions directes d'explotació". Tampoc es podran aprovar pròrrogues sobre concessions per a l'extracció de minerals radioactius.

En aquest punt, el vot en contra de Vox era una cosa esperable donada les seves postures en matèria de protecció ambiental, no obstant això, fonts de la Comissió per a la Transició Ecològica es mostren sorpresos per la postura de Más País-Equo. Des del grup parlamentari d'Íñigo Errejón expliquen a Públic que estan d'acord amb l'apartat de l'esmena que restringeix la mineria d'urani a l'Estat, però assenyalen a l'altra pota de la reforma plantejada per Unidas Podemos i PSOE: l'explotació d'hidrocarburs.

En aquesta esmena de l'article 8, els partits del Govern estatal també han introduït canvis destinats a restringir l'explotació de projectes relacionats amb els hidrocarburs. Uns canvis que des de Más País-Equo consideren insuficients, ja que no "no permetran detenir l'exploració de gas" en projectes com el del Pozo de Armentia a Araba, el qual ha estat rebutjat pel mateix Consistori basc. Des d'Unidas Podemos consideren que en el cas que es concedeixi una llicència d'explotació, la nova llei impedeix l'explotació de jaciments, la qual cosa és suficient per estrènyer el control a aquesta activitat extractiva.