Público
Público

Les ciutats que volen ser les garants dels drets humans

El Cities for Rights, que se celebra a Barcelona, pretén impulsar un municipalisme basat en la defensa dels drets humans i convertir les ciutats en espais de llibertat, desenvolupament i acollida.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Tres dels ponents de la primera taula de la conferència Cities For Rights. CITIES FOR RIGHTS.

Coincidint amb el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Barcelona acull dilluns i dimarts la Conferència Internacional Cities For Rights, organitzada per l'Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l'Ajuntament. Malgrat els mecanismes de garantia, la tasca dels moviments socials i la lluita ciutadana, en els últims anys hi ha hagut una regressió de drets en l'àmbit global. Davant aquest escenari, l'espai urbà vol esdevenir un nou espai polític i promoure espais de llibertat, desenvolupament i acollida.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i encarregada de donar el tret de sortida al congrés, ha volgut celebrar els 70 anys de la Declaració, però ha reivindicat el compromís de continuar treballant en la defensa dels drets humans i no ser autocomplaents. "A Europa es violen sistemàticament els drets humans, començant per la seva política de fronteres. Des d'aquí reafirmem el dret a la no indiferència, ja que la vulneració de drets d'una sola persona implica la vulneració de drets de qualsevol de nosaltres".

L'alcaldessa ha mencionat els populismes, la xenofòbia i l'extrema dreta com les grans amenaces al món i principals causants de la regressió de drets. "El discurs masclista, racista i homòfob es mostra útil per guanyar vots. L'extrema dreta, que fomenta el discurs de la por i l'odi, presenta els vulnerables com a responsables del col·lapse de l'estat de benestar, quan els veritables responsables de tot plegat són aquells que continuen acumulant riqueses".

Les ciutats com a contrapoder global

Davant l'auge de l'extrema dreta, les ciutats volen presentar-se com un nou contrapoder global. Lorena González, primera regidora d'origen llatí a Seattle, als Estats Units, ha explicat l'experiència pionera que s'està portant a la ciutat nord-americana: un bonus de defensa social per a aquells migrats que han de fer front a la deportació. "Hi ha un pressupost d'un milió de dòlars, que aviat serà de dos, perquè la comunitat migrada pugui tenir dret a l'ajuda de representants legals i romandre al país. Hem constatat que quan la gent té defensa legal, les possibilitats de quedar-se al país augmenten considerablement".

Aquesta mesura es va posar en marxa tan sols quatre mesos després que Donald Trump assumís la presidència, ja que Seattle és l'epicentre de la resistència al seu govern. "Des de l'Ajuntament fomentem l'apoderament de les nostres comunitats per lluitar contra l'administració Trump". Lorena González destaca la lluita acarnissada que han de fer des de l'Ajuntament contra les fake news, un àmbit en el qual estan invertint molt de temps i diners.

A Seattle hi ha un pressupost d'un milió de dòlars per a fer front a les deportacions de Trump

Un dels països europeus on primer va despuntar l'extrema dreta, amb l'ascens d'Alba Durada, va ser Grècia, on el 2015 van començar a arribar moltes persones provinents de Síria que fugien de la guerra. Lefteris Papagiannakis, tinent d'alcaldia a l'Ajuntament d'Atenes i encarregat de l'àrea de migració i refugi de la ciutat, apunta directament als governs europeus. "Dels 68,5 milions de desplaçats, només tres han arribat a la Unió Europea. Si a Europa no podem gestionar això, què farem quan el canvi climàtic colpegi?". Papagiannakis ha reconegut que el 2015, quan van començar a arribar els refugiats, ni Atenes ni Grècia estaven preparades per oferir una acollida en condicions, però a través de l'oferiment de serveis bàsics han pogut crear una xarxa de solidaritat que avui dia compta amb la col·laboració de més de 95 entitats, entre elles les Nacions Unides.

Pacte Mundial sobre la Migració: països que no signen, ciutats que sí que ho fan

El Cities for Rights coincideix amb la celebració paral·lela, a Marràqueix, de la signatura del Pacte Mundial sobre la Migració, el primer acord negociat de caràcter intergovernamental que aborda de manera integral totes les dimensions del fenomen migratori. El document, hereu de la Declaració de Nova York sobre Refugiats i Migrants del 2016, serà adoptat entre avui i demà per més de 150 països, entre els quals, per exemple, no hi ha Itàlia. No obstant això, algunes de les ciutats italianes s'han adherit al pacte.

És el cas de l'Ajuntament de Nàpols, que ha decidit plantar cara a la Llei Salvini -en honor al ministre de l'Interior i líder de la Lliga- creant el laboratori Nàpols. La llei Salvini, aprovada a finals de novembre amb l'oposició del seu soci de govern, el Moviment 5 Estrelles (M5E), limita la protecció dels refugiats i fa desaparèixer el sistema d'acollida. La nova llei substitueix els permisos de residència humanitaris, que fins ara tenien una validesa de dos anys, per permisos temporals, entre altres mesures que violen tant la Constitució italiana com la Declaració Universal dels Drets Humans. L'Ajuntament de Nàpols no té previst seguir l'anomenada Llei Salvini i Alessia Piccirillo, regidora de l'Ajuntament, assegura que a la ciutat es continuarà treballant en l'acollida de les persones que arribin i acollint-se al principi humanitari, tot i "no ser una tasca fàcil".

La primera taula de la conferència internacional que es fa a Barcelona. CITIES FOR RIGHTS.

Per minimitzar l'entrada d'estrangers al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, un dels mecanismes que s'ha posat en marxa recentment a Barcelona és el Document de Veïnatge, impulsat per l'Ajuntament, que acredita la integració d'una persona mitjançant el seu padró i la valoració del grau d'integració per evitar que les persones migrants ingressin al CIE.

Preocupació per l'ascens de l'extrema dreta

Durant la primera sessió del Cities For Rights, tots els participants s'han mostrat preocupats per l'ascens de l'extrema dreta i la proliferació del discurs de la por i l'odi. "Darrere del discurs de la por hi ha les polítiques de retallades i d'austeritat", ha dit Jaume Asens, tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona. Citant Albert Camus i Hannah Arendt, ha fet una retrospectiva històrica per advertir dels perills que pot haver-hi darrere del deteriorament de la convivència provocat pel discurs de l'extrema dreta i ha posat l'èmfasi en el perill que corre la comunitat musulmana en el país, blanc de la dreta espanyola. "Citant Bertolt Brech, darrere un feixista hi ha un burgès atemorit", ha dit i ha destacat les petites victòries que es poden dur a terme contra el feixisme des del municipalisme, com el tancament de la llibreria Europa, un espai d'exaltació nazi. "No obstant això, no hem pogut aconseguir que partits com ERC o el PSC condemnessin el discurs de la dreta en el cas dels manters, per exemple".

També és d'aquesta opinió Papagiannakis, qui assegura que: "El feixisme i l'extrema dreta no només s'ha de combatre als carrers, també s'ha de fer des de les institucions (...) Quan Alba Daurada va decidir fer repartiment d'aliments només a grecs i gregues de naixement, des de l'Ajuntament ho vam aturar".

Després de les eleccions andaluses del passat 2 de desembre i l'entrada del partit feixista VOX a les institucions, s'ha escoltat amb especial atenció la intervenció d'Ana Fernández, tinenta d'alcaldia a l'Ajuntament de Cadis, ciutat on Adelante Andalucía (Podemos i IU) va ser la força més votada. "Alguna cosa s'està fent bé a Cadis si tenim en compte que l'èxit de VOX ha estat residual, per no dir inexistent. A Cadis fem política per a tots i totes, tinguem o no les competències, entenent el municipi com una eina de canvi i garant de dret. I aquest ha estat el nostre èxit".

Les conferències i els tallers, que s'estan portant a terme al CCCB, continuaran demà amb la intervenció de diferents agents de la societat civil que treballen tant a la teoria com a la pràctica per fer de les ciutats els garants de drets individuals i col·lectius. El desembre de 1998 ja es va celebrar a Barcelona la I Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans. Aquell any, més de 70 ciutats es van reunir per parlar de municipalisme i en aquella trobada es va adoptar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, un compromís polític internacional de drets humans amb caràcter jurídic i vinculant que tenia com a objectiu activar els mecanismes de garantia dels drets mitjançant els mecanismes municipals.