El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha superat aquest dimarts una pantalla clau per resoldre el trencaclosques judicial sobre el futur de l'expresident Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica des del 2017 L'organisme, amb seu a Luxemburg, ha donat resposta a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena -l'instructor de la causa contra el procés- arran de la negativa de la justícia belga a extradir Lluís Puig, conseller de Cultura del Govern durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

A grans trets, el TJUE ha delimitat el terreny de joc sobre les euroordres que pot emetre Llarena contra els exiliats independentistes i el marge que tenen els estats membres de la UE per rebutjar-les. La sentència és plena de matisos i en part avala les tesis del magistrat del Suprem i obre la porta a noves euroordres, però alhora dona un ampli marge als independentistes per defensar-se, fins al punt que per al mateix Puigdemont el TJUE ha convertit avui en "inviables" futures peticions d'extradició contra ells.

Què preguntava Llarena?

El març del 2021, Pablo Llarena va enviar una sèrie de qüestions prejudicials al TJUE, dos mesos després que la Justícia belga denegués l'extradició de Lluís Puig per malversació, en considerar que el Suprem no era competent per sol·licitar-la i que existia un "risc de vulneració de la presumpció d'innocència" de l'acusat. En la petició al Tribunal de Luxemburg, Llarena exposava els seus dubtes sobre la interpretació que van fer els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres en el cas de Puig i demanava aclarir fins on un estat pot qüestionar la competència d'un òrgan jurisdiccional, com el Suprem, per emetre una ordre d'extradició.

També preguntava fins a quin punt Bèlgica podia examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels dirigents independentistes catalans exiliats. I, en cas que fos així, també demanava determinar si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries -vinculat a l'ONU- era un element força sòlid per acusar l'Estat espanyol de vulnerar drets fonamentals.

En quins aspectes avala les tesis del jutge del Suprem?

La resposta del TJUE dona parcialment i de manera limitada la raó a Llarena i les seves tesis, en entendre que la justícia belga no podia negar l'extradició de Lluís Puig sense sol·licitar prèviament més informació a l'Estat espanyol ni fer un examen més profund de la situació. Dit d'una altra manera, dictamina que no podia qüestionar la competència del Suprem per sol·licitar l'euroordre: "Una autoritat judicial no disposa de la facultat de denegar l'execució d'una ordre de detenció europea sobre la base d'un motiu de no execució que no es derivi de la decisió marc de la UE, sinó exclusivament del dret de l'estat membre que l'hagi d'executar", exposa el text.

L'organisme afegeix que "la pedra angular" de les euroordres són "els principis de confiança i reconeixement mutu" entre els estats membres, però també que el dret fonamental a un procés equitatiu té una "importància cabdal". I, a més, com defensava Llarena entén que "es poden emetre diverses euroordres successives contra una persona buscada per obtenir-ne el lliurament" després que s'hagi negat una primera petició.

En quins supòsits es pot denegar una euroordre?

La resolució del TJUE no es pot interpretar com una victòria de Llarena, bàsicament perquè també estableix en quins supòsits es pot denegar una euroordre i aquests van més enllà que l'existència de "deficiències sistèmiques" al sistema judicial d'un país. D'entrada, subratlla que les denegacions han de tenir un "caràcter excepcional" i limitar-se a quan existeixi un "risc real" de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu a causa de "deficiències" que afectin la "tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". 

O bé si es donen "raons serioses i fonamentades" per creure que la persona reclamada, en la seva "situació individual" i d'acord amb la "naturalesa de la infracció" i el "context", corre aquest risc de patir una vulneració de drets si és lliurada. Obrir la porta a denegar l'extradició a una persona que pertany a un "grup objectivament identificable" sobre el qual no hi ha la garantia de tutela judicial efectiva ha estat celebrat com un triomf per a les defenses dels dirigents independentistes, ja que suposa una novetat que, per exemple, no contemplava l'advocat general de la UE.

El TJUE també apunta que l'opinió d'organismes com el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries -vinculat a l'ONU- és un element que cal tenir en compte per a Bèlgica -o un altre estat- a l'hora de decidir si hi ha un risc de vulneració de drets per part del demandant.

Quin escenari s'obre ara?

A curt termini el dubte és si Pablo Llarena preparés una nova ordre d'extradició contra Lluís Puig, a qui manté processat per malversació i sedició. De moment, fonts del Suprem citades per l'ACN han comentat que estudiessin la sentència del TJUE una vegada rebin oficialment la resolució, que s'abordarà "amb molta calma". En qualsevol cas, no es preveu que arribi una nova euroordre en els propers dies, escenari que sí que es podria donar en un termini més raonables.

Com afecta Puigdemont?

La sentència del Tribunal de Luxemburg se centra en el cas de Lluís Puig, però també té un impacte directe en l'expresident Carles Puigdemont, així com en els antics consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. I és que tots ells resideixen a Bèlgica i, per tant, seria la justícia d'aquest país la que s'hauria de pronunciar sobre hipotètiques –encara que probables– noves euroordres de Llarena. Amb tot, aquestes no arribarien com aviat fins d'aquí a unes setmanes.

La raó és que el magistrat del Suprem ja va confirmar que no es mouria en aquests casos fins que el Tribunal General de la UE (TGUE) es pronunciï sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats. La previsió és que la sentència es conegui durant el març. En cas que tots tres perdin la protecció actual, el més probable que Llarena emeti noves euroordres. Després de l'aplicació de la reforma del Codi Penal, el magistrat té processats Puigdemont i Comín pels presumptes delictes de malversació i desobediència, mentre que Ponsatí només per aquest últim, que no comporta penes de presó.

Com ha reaccionat l'independentisme?

Entre la satisfacció i l'optimisme habitual en la batalla judicial europea. El més contundent ha estat precisament Carles Puigdemont, per a qui la sentència del TJUE directament fa "inviables" les euroordres de Llarena contra els independentistes exiliats i, per tant, deixa "en via morta" les extradicions. Per a l'expresident, la clau és que el tribunal permet tombar les euroordres si es constaten vulneracions en el tracte a "grups objectivament identificables". "És el que som nosaltres, els catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una nació". Per al seu advocat, Gonzalo Boye, el text "canvia l'escenari jurídic" i nega la competència del Suprem per jutjar el cas.

Lluís Puig, el primer afectat per la resolució, la considera "molt bona" i ha remarcat que "estem molt més forts, per presentar-nos de forma més valenta i forta davant de qualsevol petició d'extradició". En qualsevol cas, veu molt probable que la justícia espanyola presenti una nova petició d'extradició contra ell –seria la quarta–, però creu que la decisió del TJUE els dona ales "per seguir la lluita".

La secretaria general d'ERC, Marta Rovira, ha valorat que "es comença a reconèixer que hi ha una causa general contra l'independentisme, és a dir, persecució política". Altres membres de la defensa a la causa contra l'1-O, com Andreu Van den Eynde o Benet Salellas, han destacat com a clau que s'accepti denegar euroordres quan afectin un "grup identificable" de persones si hi ha motius que evidencien la vulneració de drets.

I l'Estat?

A l'espera que el Suprem es pronunciï de manera explícita i vaig actuar, per al Govern estatal "avala l'ordenament jurídic espanyol". A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu, Isabel Rodríguez, ha apuntat que fruit d'aquesta sentència "es facilitarà que Puigdemont rendeixi comptes davant de justícia espanyola, com en tantes ocasions ha reiterat la seva necessitat el govern d'Espanya".