Público
Público
tancament de nissan 

Les claus de la sortida de Nissan i l'impacte a la indústria catalana

El tancament afectarà la indústria auxiliar, que emplea unes 20.000 persones. Segons el Govern, la clausura tindrà un cost de 1.000 milions per a l'empresa, que ha rebut 25 milions en ajudes públiques la darrera dècada.

28/05/2020.- Decenas de trabajadores de la fábrica de Nissan en la Zona Franca de Barcelona se han concentrado este jueves ante la planta y posteriormente han cortado el tráfico en la ronda del litoral, en el marco de sus protestas tras el anuncio del cie
Desenes de treballadors de la fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona s'han concentrat aquest dijous davant la planta i posteriorment han tallat el trànsit en la ronda del litoral, en el marc de les seves protestes després de l'anunci del tancament realitzat per la multinacional.EFE/ Alejandro García

efe

Després de mesos d'incertesa, Nissan ha revelat aquest dijous oficialment el tancament de les seves plantes de Barcelona. La clausura afectarà la indústria auxiliar, que emplea unes 20.000 persones. Segons el Govern, el tancament tindrà un cost de 1.000 milions per a l'empresa, que ha rebut 25 milions en ajudes públiques la darrera dècada. En aquest sentit, aquestes són les deu claus per entendre per què Nissan ha arribat a aquesta situació i quines seran les conseqüències de la fi de l'activitat de les fàbriques de Zona Franca de Barcelona, Sant Andreu de la Barca i Montcada i Reixac:

1. Nissan, un dels principals ocupadors industrials

Nissan emplea uns 3.000 treballadors a Barcelona, encara que el Govern estatal estima que entre 25.000 i 30.000 llocs de treball depenen directa i indirectament de la marca, tenint en compte tota la cadena de proveïdors i subcontractes.

El seu tancament, ha assegurat avui la consellera d'Empresa de la Generalitat, Àngels Chacón, suposa un dels de major afectació que hi ha hagut mai a Catalunya. "És com si ens arrenquen una part de l'ànima industrial", ha afirmat.

La planta de Barcelona és la més important de Nissan a l'Estat espanyol, on compta també amb un centre a Ávila, que es dedica als recanvis després de 60 anys fabricant camions, i un altre de components a Cantàbria.

2. L'automòbil, un sector essencial a Catalunya

El sector de l'automoció és el segon més important a Catalunya, per darrere de l'alimentació, i està integrat per 10.895 empreses que representen un 10% del PIB català.

Sense Nissan, aquest sector, liderat per Seat, perdrà pes a Catalunya, que fabrica un de cada 5 vehicles que es produeixen a l'Estat espanyol i que factura uns 23.000 milions d'euros, amb una ocupació directa total de 56.200 persones i indirecte de 143.000.

3. El futur dels proveïdors de Nissan, a l'aire

El tancament de Nissan posa en escac a tota la indústria proveïdora, que depèn en part de la producció dels tres centres de la multinacional, alguns dels quals estan situats en el mateix recinte industrial de Zona Franca.

També està en l'aire el treball de les empreses subcontractades que operaven amb la marca.

4. Uns models sense l'èxit esperat

En aquests moments Zona Franca només fabrica tres models: la furgoneta elèctrica eNV200 i les 'pick up' Nissan Navarra i Renault Alaskan. Les últimes unitats de la 'pick up' Mercedes Clase X estava previst acabar de produir-les aquest mes de maig.

En els últims anys s'han anat perdent models com el cotxe compacte Prémer, que va arribar en 2014 amb grans expectatives i es va acabar acomiadant de manera prematura en 2014 per l'escàs èxit comercial. Altres models perduts van ser la furgoneta NV200, mentre que l'elèctric ja s'havia reassignat a França.

5. El cost per Nissan de deixar Barcelona

El Govern estatal ha xifrat en més de 1.000 milions d'euros el cost que tindrà per a la multinacional la seva sortida de Barcelona, en sumar les indemnitzacions que haurà de pagar a treballadors i a proveïdors per contractes comercials no complerts i altres despeses com els que es deriven de la neteja dels terrenys en els quals s'assenteixi la planta.

Dins d'aquesta xifra també s'inclouria el cost de les demandes judicials a les quals podria haver de fer front, després que tant l'Executiu espanyol com la Generalitat i els sindicats hagin advertit que no li ho posaran fàcil.

6. Les ajudes milionàries rebudes

La consellera d'Empresa ha xifrat en 25 milions les ajudes públiques que ha rebut la multinacional nipona en els últims dotze anys.

La Generalitat va arribar a aprovar l'any passat una subvenció de tres milions d'euros per remodelar la planta de pintura de Zona Franca, que es considerava clau per aconseguir noves adjudicacions de models, i que estava supeditada a una inversió total de 70 milions per part de la signatura nipona que mai es va dur a terme.

7. Una dècada de dificultats

El tancament de les plantes de Nissan a Barcelona tanca una dècada de dificultats en la qual la fàbrica ha vist com s'ha anat quedant sense models, sense que se'ls assignessin nous, la qual cosa ha portat a la planta a treballar a un 20% de la seva capacitat, malgrat que podria fabricar fins a 200.000 unitats anuals.

Fins ara, el moment més difícil es va viure en 2009, durant la gran crisi, quan la multinacional va anunciar una retallada de 1.680 ocupacions, que després van poder reduir-se fins a les 581 sortides, la qual cosa va provocar una feroç protesta dels treballadors.

8. L'aliança Nissan-Renault juga en contra

Les convulsions internes a la multinacional nipona i la crisi del sector de l'automoció pels reptes de la mobilitat del futur han portat a un replantejament de l'aliança automobilística Nissan-Renault-Mitsubishi que ha acabat per perjudicar a l'Estat espanyol.

L'aliança va llançar ahir un nou gerro d'aigua freda sobre els interessos estatals en anunciar el repartiment entre marques de les zones geogràfiques i de les tecnològiques. Sota el nou esquema, Renault controla Europa i assumeix el lideratge en el vehicle elèctric, mentre que Nissan es queda amb Amèrica del Nord, la Xina i el Japó.

9. Una història centenària

La història de Nissan a Barcelona es remunta a fa cent anys, a 1920, quan va néixer a Cadis l'embrió del que seria Motor Ibèrica de la mà de Ford, que va traslladar tres anys després la planta a la capital catalana.

En 1967, Motor Ibèrica, ja sense Ford, va traslladar la planta a l'actual ubicació a Zona Franca, en la qual fabricava camions i tractors sota la marca Ebre. En 1980 va entrar en joc Nissan, que en 1986 va absorbir per complet la societat Motor Ibèrica.

10. El paper de Frank Torres

L'executiu Frank Torres, que va dirigir Nissan Motor Ibèrica en la dècada passada durant la major etapa de creixement, ha tornat a Barcelona per prendre les regnes de la companyia en aquest moment de desmantellament.

Els sindicats han pres amb recel el nomenament, ja que recorden els xocs que van mantenir amb el directiu, que després de dirigir les operacions a Espanya va ser promocionat per la multinacional.