Público
Público
INDRETS AMB VIDA

Les Cotxeres, un emblema de Sants nascut de la lluita veïnal

Quan van quedar en desús, a finals dels anys seixanta, s’hi volia instal·lar un museu del tramvia. L’oposició dels veïns i les veïnes va ser tan forta que l’Ajuntament de Barcelona va haver de deixar-ho córrer. Centre cívic des del 1984, les entitats fa anys que participen en la seva gestió.

L'entrada del centre cívic de les Cotxeres de Sants, a Barcelona.
L'entrada del centre cívic de les Cotxeres de Sants, a Barcelona. Montse Giralt

L’ambient a les Cotxeres de Sants d’aquest mes de de­sembre no ha estat l’habitual. L’espai, emblema del barri, és buit a causa de la crisi sanitària: els tallers, un dels motors del centre, s’han cancel·lat i la situació de cara a la tornada de vacances és incerta. A Sants, Hostafrancs i la Bordeta, barris coneguts per una llarga i fructuosa tradició associativa, el Centre Cívic Cotxeres de Sants també ha sofert –i pateix– la crisi originada per la Covid-19. Al rebedor de l’històric edifici, recuperat pels veïns i les veïnes a la dècada dels anys setanta, desenes de tríptics de les entitats que donen vida a la barriada ofereixen informació de tota mena: classes de català, escalada solidària a Montjuïc, inscripcions a la Coral de Sant Medir, recollida d’aliments, aula oberta... Els cartells de coloraines es barregen amb altres de més sobris: els d’informació sobre el SARS-CoV-2 i les mesures que cal prendre per no contagiar-se.

A l’entrada, els dos conserges han estat ensobrant les postals que s’han fet arribar per aquestes dates a la gent gran –una iniciativa solidària perquè se sentin més acompanyats– mentre en Xava i la Xinxa, dos treballadors de l’Espanya Industrial i, des del 1986, la parella de gegants de Sants, els miraven amb complaença i aprovació.

Inaugurades el 1984 com a centre cívic –tot i que la primera zona d’ús públic es va habilitar el 1977–, les Cotxeres són molt més que un lloc a on anar a fer tallers o assistir a algun acte al seu espectacular auditori –tan cobejat pels diferents partits polítics durant les campanyes electorals–. Les Cotxeres són tot un símbol del barri que significa molt pels veïns i les veïnes que s’hi van deixar la pell per recuperar-lo. Entre ells hi ha Pep Riba, un històric del Centre Social de Sants, associació nascuda el 1971. Des de l’inici, també és membre de l’executiva del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, una federació territorial creada el 1976 per representar les entitats de la zona.

Pep Riba: "Sempre vam tenir clar que ho guanyaríem, perquè en aquell moment la força veïnal era molt forta"

Tot va començar amb la campanya "Salvem Sants dia a dia, ni pas elevat ni museu del tramvia". Val a dir que, quan el 1968 les Cotxeres van quedar en desús –projectades per Tiberi Sabater i Carné, s’utilitzaven, al principi, com a quadra per a mules i cavalls, i a partir del 1904 com a nau per guardar-hi els tramvies–, l’Ajuntament va posar sobre la taula aquests dos projectes, però la gent els va rebutjar de ple. "Aviat es va deixar córrer –explica Riba–, i amb la pressió dels veïns i veïnes es va aconseguir que l’equipament fos per al barri. Sempre vam tenir clar que ho guanyaríem, perquè en aquell moment la força veïnal era molt forta. L’alcalde Socías havia estat triat a dit i no tenia cap partit al darrere; l’Ajuntament era predemocràtic. Després, la democràcia municipal, acabada d’instaurar, era feble, i l’associacionisme, molt fort. Ara s’ha girat la truita. Ells [l’Ajuntament] són més forts".

Riba recorda que el Consistori hi va fer una inversió inicial de manera puntual: "Durant cinc o sis anys, la Comissió de Barri hi gestionava concerts, festivals i altres activitats. Tot era molt provisional, ni molt menys eren les Cotxeres d’ara". Després d’aquells anys, en què tot és mig improvisava, l’Ajuntament va portar a terme un concurs públic per redissenyar l’edifici i convertir-lo en un espai d’ús popular ben condicionat. "El jurat el formaven la gent del barri i alguns tècnics de l’Ajuntament. Jo vaig ser secretari del jurat", recorda Riba.

Recels inicials de les entitats

L’equipament es va anar transformant a poc a poc, fins a convertir-se en el que és ara: un espai de més de 5.000 metres quadrats amb diferents espais, despatxos, sales polivalents i un gran auditori que acull des de concerts fins a mítings o tornejos d’escacs. Si bé la transformació va venir donada per la reivindicació veïnal, Riba reconeix que, a l’inici, quan el centre cívic començava a funcionar, les entitats s’ho miraven de reüll: "Al principi, les entitats no hi van donar gaire suport, perquè ho veien com una competència deslleial: elles s’havien de rascar les butxaques per fer activitats i a les Cotxeres els diners venien de l’Ajuntament".

Neus Anglès, gerent del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, complementa Riba: "L’ús del centre cívic va anar disminuint amb el pas del temps. La severa rigidesa dels horaris d’obertura al públic feien poc viable que s’obrís a la nit, i l’encadenament d’activitats era un fet quasi impossible. Hi havia més de 7.000 metres quadrats de superfície útil oferint un panorama d’ús desolador".

En aquell moment, el president de la Generalitat Jordi Pujol fins i tot va posar sobre la taula la possibilitat de privatitzar l’espai –de fet, els centres cívics en general–, i va ser llavors quan es va generar el revulsiu que les Cotxeres necessitaven: les pintades, les mobilitzacions al carrer i el repartiment d’octavetes va tenir com a conseqüència la signatura del Pacte de Joan Miró: es creava una comissió de gestió del centre on hi hauria treballadors de l’Ajuntament i del Secretariat.

Canvi de model, gestió 100% per les entitats

Anglès: "L’Ajuntament farà un seguiment del projecte, però la gestió serà del Secretariat al 100%"

Aquest model de cogestió a les Cotxeres es va començar a posar en marxa el 1994. El 1997 s’hi va incorporar el Casinet d’Hostafrancs, i ha funcionat així fins al juliol del 2020. Ara, les Cotxeres estrenen un model de gestió cívica, és a dir, tot i que l’equipament pertany a l’Ajuntament, aquest no hi incorpora cap treballadora, ni a la direcció ni als departaments tècnics. "L’Ajuntament farà un seguiment del projecte, però la gestió serà del Secretariat al 100%", diu Anglès. Equipaments com la Lleialtat Santsenca ja funcionen amb aquest model.

A les Cotxeres es programen una mitjana de 400 tallers per trimestre, pels quals passen de 3.000 a 4.500 persones. Modificar la metodologia i fer les activitats online a causa de la pandèmia "ha estat un repte brutal", diu Anglès. Té molt clar què diferencia les Cotxeres d’altres centres cívics de la ciutat: "En els nostres programes de tallers i en el nostre dia a dia hi impliquem tant com podem les entitats del barri, com els Castellers de Sants o els mercats de Sants i Hostafrancs; hi ha un intercanvi real entre les entitats i l’equipament".

Les entitats que formen part del Secretariat –que també gestiona els poliesportius de l’Espanya Industrial i la Bordeta–, que sumen 321 –el Secretariat és la federació d’entitats més gran de Barcelona–, tenen dret a fer ús de l’espai dos cops a l’any. Respecte a la gestió dels poliesportius del barri, però, Anglès no es mostra tan optimista, ja que reconeix que és un àmbit en el qual hi ha molta competència: "Els treballadors tenen un bon conveni, però a fora la competència rebenta els preus".

A les Cotxeres s’hi organitzen activitats per a tota mena de gent i d’edats. L’oferta no deixa ningú fora. Alguns dels esdeveniments marca de la casa són l’Open d’Escacs, la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror o el Pau Sense Treva, que cada any abans de Reis omple d’il·lusió els infants amb espectacles i tallers. Aquest any, però, el format del festival serà reduït i en funció de les restriccions establertes per les autoritats.

Els orígens del Secretariat

El Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta va néixer de manera no formal l’any 1976, arrel del Congrés de Cultura Catalana. Es va començar a gestar a partir dels cursos de català que s’oferien. Des del 1976 fins al 1984, any en el qual la federació es va registrar administrativament, va dur a terme un treball no formal a través de les associacions del territori, sobretot les culturals. I va ser aquest treball no formal el que va desembocar i donar forma a una organització formal. Quan se’ls va oferir el sistema de cogestió, el Secretariat ja conglomerava algunes entitats del barri.