Les crítiques al Tribunal de Comptes marquen l'acte d'homenatge a Companys

La decisió del Tribunal de Comptes de tombar l'aval de l'ICF i executar les multes multimilionàries contra exalts càrrecs del Govern per l'Acció Exterior de la Generalitat ha marcat els actes d'homenatge a la tomba del president Lluís Companys en el 81 aniversari de l'afusellament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avisat que els "motius de fons" que van portar el feixisme a atacar les institucions catalanes i afusellar el president Lluís Companys segueixen encara avui, amb els "atacs" contra Catalunya i qui en vol la màxima llibertat i justícia social. Durant la declaració institucional al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, en motiu de l'aniversari de l'assassinat de Companys, Aragonès també ha afirmat que la "cadena històrica institucional" aguanta des de l'afusellament fins avui dia, 81 anys després. El president ha apuntat que Espanya ha intentat la "repressió" amb "diferents onades", i n'ha posat com a exemple la sentència del Tribunal de Comptes d'ahir. Aragonès ha aprofitat per tornar a demanar una llei d'amnistia per posar "fi" a tota la "repressió" que afecta tant les persones vinculades a l'acció exterior del Govern, com a la resta de represaliades a l'exili o també a l'interior.

Per la seba banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha denunciat que "la repressió mai s'atura" i ha assegurat que ell i la seva família afrontaran "amb la mateixa dignitat i coratge com la presó" la decisió del Tribunal de Comptes. "No ens rendirem i les generacions que venen després de la nostra tampoc", ha afirmat Junqueras. "De motius per no no rendir-nos ens en donen cada dia", ha dit Junqueras,. I s'ha compromès a "portar el país cap a la seva independència mitjançant la voluntat expressada dels ciutadans en un referèndum". El líder d'ERC ha recordat que Companys "va ser assassinat perquè era el president de Catalunya" i per ser "un president democràtic". "La repressió no ha fet mai que ens rendim, ans al contrari, sempre ha alimentat la nostra lluita democràtica, insubornable".

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha advertit que, si amb l'assassinat de Lluís Companys, Espanya s'endinsava ara fa 81 anys en la "negra nit del feixisme i la dictadura", el país persevera en "no voler ser un Estat de ple dret", després de la sentència del Tribunal de Comptes. En la seva intervenció després de l'ofrena floral a la tomba de Companys, Borràs ha criticat que el tribunal no accepti uns avals "perfectament legals". Borràs ha carregat així contra el Tribunal de Comptes: "La repressió continua ben viva". la presidenta del Parlament ha aprofitat per reivindicar que Companys va ser el primer president del Parlament recuperat.

El PSC demana respecte per la decisió

Tots els partits independentistes han participat en l'ofrena a Companys i han estat molt crítics amb la decisió del Tribunal de Comptes d'executar les milionàries multes a alts càrrecs de la Generalitat tot rebutjant l'aval de l'Institut Català de Finances. El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, ha fet un paral·lelisme entre l'assassinat de Lluís Companys avui fa 81 anys i la situació actual. "L'Estat espanyol continua, amb altres mètodes però amb la mateixa persistència i set de venjança, buscant la mort civil d'un conjunt de persones", ha dit en referencia a la decisió del Tribunal de Comptes. Tant quan Companys va ser assassinat com ara, Sànchez diu que l'Estat tenia l'esperança d'acabar amb les aspiracions del poble català. D'altra banda, ha assenyalat que, a diferència del que va passar amb Companys, ara Europa no està disposada a entregar presidents a l'exili, en referència a Carles Puigdemont.

També el PSC ha presentat honors al president afusellat pel franquisme. Els seu cap parlamentari, Salvador Illa, ha advertit que "cal respectar la decisió del Tribunal de Comptes" malgrat que el seu partit ha donat suport al decret del Govern que permetia l'aval de l'ICF. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau també ha estat present a la commemoració institucional i s'ha mostrat crítica amb el que defineix de paràlisi de Generalitat en temes com l'habitatge.

Per la seva part les entitats sobiranistes també han fet acte de presència a Montjuïc. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha recordat el president Lluís Companys i ha denunciat que ara "el règim espanyol no afusella els dissidents o els presidents de la Generalitat, però segueix tenint unes estructures franquistes que utilitzen metodologies com requisar béns sense judicis".  "D'això que feia el franquisme després de la guerra, ahir en vam tenir un episodi més amb la no acceptació de l'aval de l'ICF", ha carregat Paluzie. I ha assegurat que "l'acció exterior consistia a organitzar taules rodones on es debatia sobre el dret a l'autodeterminació". "Arriben a l'extrem de criminalitzar per parlar-ne", ha afegit.

El Síndic recorre a Europa

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha elevat a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i a la comissària europea dels Drets Humans el possible atemptat de drets que suposa la denegació del Tribunal de Comptes dels avals de l'ICF per a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. Ribó es mostra sorprès pel fet que un òrgan administratiu no respecti una norma amb rang de llei plenament vigent com és un decret llei ja convalidat pel Parlament de Catalunya. També recorda el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries en favor de la constitucionalitat de l’aval.