La data del judici al procés es va conèixer aquest divendres, amb una antelació de tot just 11 dies naturals -6 laborables, com es compten els temps en aquesta esfera-, i a menys d'una setmana de l'arrencada de la causa les defenses encara no han rebut trasllat oficial de mig centenar de proves documentals que seran analitzades en aquest procés. Equips legals dels dirigents independentistes que s'asseuran en la banqueta davant el Tribunal Suprem en tot just quatre dies laborables, denuncien a Público les dificultats per preparar i polir les seves respectives estratègies de cara al judici que arrencarà el 12 de febrer.

Des de la defensa de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, expliquen que, donat l'enorme volum de documents que es treballen en aquesta causa, entre escrits, àudios, i vídeos, la majoria d'aquests arxius no han pogut ser bolcats a la plataforma d'intercanvi de dades que s'empra en aquests casos, Lexnet. Xifren en més de 50 el nombre de proves documentals admeses, encara no transmeses a les parts, i cadascuna d'elles pot englobar al seu torn diversos Dvds, arxius d'àudio o extensos documents.

"Només en el nostre cas hem presentat 10 discos durs amb vídeos i documents que ens han admès. La resta no han rebut trasllat, nosaltres tampoc", apunten, recordant que hi ha 12 processaments a la causa, la qual cosa la fa més complexa. "Has de tenir en compte el que fan les altres parts, et pot influir".

Detallen que part d'aquestes proves documentals han estat reclamades a diferents administracions després de publicar-se l'acte d'admissió de proves -el divendres-, quan va transcendir també la data d'inici del judici. Part d'aquestes administracions encara haurien de respondre, fet que implicaria nous retards, sempre segons les defenses. "El que adequa és que ens deixin llegir aquests documents, organitzar la defensa, puntualitzar els interrogatoris", reiteren.

A més de no rebre trasllat a temps, adverteixen que podrien esgrimir l'article 745 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) per intentar suspendre l'obertura del judici -si bé la norma citada atribueix aquesta potestat al president del Tribunal que jutjarà la causa, el magistrat Manuel Marchena-."El President del Tribunal podrà suspendre l'obertura de les sessions quan les parts, per motius independents de la seva voluntat, no tinguin preparades les proves ofertes en els seus respectius escrits", resa aquest article.

En aquesta línia, critiquen també l'absència d'un calendari de sessions més detallat -l'actual només fa referència als dies 12, 13, 14, 19, 20 i 21 de febrer, per a abordar les qüestions prèvies i l'interrogatori dels processaments-. Fins i tot assenyalen que el mateix president del Tribunal que jutjarà el procés ja va reconèixer en l'ofici remès al Ministeri de l'Interior per al trasllat dels presos -datat del 10 de gener- que no anava a complir amb la normativa que estableix els terminis per a aquests trasllats. Els 9 dirigents independentistes presos van ser traslladats divendres passat a Madrid des de presons catalanes.

En aquest escrit, Marchena recorda que l'article 664 de la LECrim estableix que el tribunal ha de disposar que els presos siguin "immediatament conduïts a la presó corresponent", "una vegada assenyalat el dia pel començament de les sessions". També reconeix que l'article 33 del Reglament Penitenciari imposa una "antelació mínima de 30 dies", si bé sol·licita el seu trasllat per a "l'última setmana de gener" -només 20 dies després-. Ho justifica afirmant que aquesta actuació persegueix garantir la “seguretat” i el trasllat en condicions de “dignitat” dels presos, així com el seu dret a "un procés sense dilacions indegudes", però la defensa li recrimina que "ni tan sols" compleixi el termini de 30 dies del Reglament Penitenciari.

Només 3 dels dirigents processats es troben avui en llibertat. Dels 9 que estan a la presó provisional, la representació de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull va denunciar el dilluns que els presos no tinguin permís per usar els seus ordinadors, en els quals emmagatzemen milers de folis, vídeos i àudios sobre el cas. També va sol·licitar la posada en llibertat, mentre en un segon escrit demanava que l'arrencada del judici es posposi tres setmanes, el mateix període que reclama la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva.

De fet, més enllà de les dificultats per treballar sense els seus equips informàtics -comprats a tal fi "mentre estaven privats de llibertat", com recorden els advocats al Suprem-, els lletrats posen l'accent en les dificultats que implica que els seus clients hagin de preparar-se a la presó.

Segons la comunicació difosa la setmana passada per la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l'Interior, els presos tenen dret a efectuar dues trucades telefòniques de 20 minutos a la setmana, si bé el reglament contempla que no hi hagi limitacions de temps ni horari per parlar amb els seus advocats. Poden reunir-se amb ells en locutoris especials "sense barreres físiques entre lletrats i processaments", i sota la supervisió de funcionaris que "només tenen contacte visual".

Crítiques a les proves admeses

Per part seva, des de l'equip legal de l'exvicepresident Junqueras i l'exconseller Romeva se sumen a la crítica dels lletrats de Cuixart sobre el marge que els han donat per a preparar-se, i denuncien que l'Alt Tribunal hagi rebutjat admetre "proves especialment transcendents" per a la causa.

"L'acceptació de molts testimonis vol fer semblar que el Tribunal és aperturista, que accepta les proves de les defenses", expliquen els lletrats. Es refereixen a part de les proves que sorgeixen del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona -"Moltes de les quals sol·licitaven les defenses no han estat acceptades"-, així com a les del Jutjat número 7, "que investiga la violència policial de l'1-O".

Denuncien també que no s'hagi acceptat la compareixença com a testimoni del tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya. Aquest mitjà va avançar que Baena està darrere d'un compte de Twitter des de la qual hauria reprès a polítics als quals ell mateix hauria estat investigat, a més de criticar a partits independentistes.

En la mateixa línia, qüestionen que tampoc s'hagi acceptat la compareixença d'Ignacio Cosidó, portaveu del PP al Senat. El seu missatge de Whatsapp remès a tots els parlamentaris del PP a la Cambra Alta prometia que, amb la frustrada designació de Marchena per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el PP continuaria controlant la sala encarregada d'enjudiciar el procés.

La filtració del missatge va posar a Cosidó contra les cordes, i va ocasionar que Marchena renunciés a postular-se per a aquest lloc. "Cosidó va dir que ell controlaria per darrere el Tribunal", recorden les defenses. Aquest episodi va servir als processats per sol·licitar la recusació del magistrat davant la Sala del 61 de l'Alt Tribunal, que va rebutjar apartar a Marchena. "El whatsapp atribuït al senyor Cosidó el retrata a ell (si fos seu, qüestió en la qual no entrem), però això no és extensible a ningú més", va argumentar llavors la sala.

En última instància, la defensa de Junqueras lamenta l'"intent de confusió" que aprecia en els arguments del Suprem per rebutjar la presència d'observadors internacionals -podran entrar en sala com a públic, però no se'ls reconeixerà l'estatus que aspiren a aconseguir, ni tindran seients reservats-. "No coneixem cap observador del planeta que supervisi unes eleccions per televisió. Una cosa és veure, una altra és observar, i hi ha coses molt subtils que només poden apreciar-se des de la sala", apunten des del seu equip.

El Suprem afirma que sí que han tingut temps suficient

D'altra banda, fonts del Suprem consultades per aquest diari resten importància al fet que les defenses encara no hagin rebut les proves documentals, "que estaran incorporades i s'utilitzaran en el corresponent moment processal”. Recorden que la setmana que ve s'obrirà la fase de qüestions prèvies, que donarà pas a les declaracions dels acusats, els testimonis i finalment a les proves documentals.

I, sobre l'argument de les defenses que no han tingut suficient temps per a preparar-se, les fonts citades recorden que, davant la doctrina del Tribunal d'Estrasburg, que fixa en 30 el màxim nombre de pàgines d'un escrit de defensa, en el cas del procés el més breu "ronda les 80 pàgines, i el més extens [Carme Forcadell, expresidenta del Parlament] s'acosta a les 260". "Algú que ha presentat aquest tipus d'escrits evidencia que ha tingut suficient temps per a preparar-los exhaustivament", apunten.

Amb tot, i davant dels qui acusa d'atacar el prestigi de la Justícia i la Democràcia a Espanya, l'Alt Tribunal ven un enorme esforç per garantir la "transparència" del procés. Els magistrats són conscients que el seu prestigi depèn de com es desenvolupi el judici, i per això pretenen cuidar al màxim tots els detalls, amb la vista posada a més en que res pugui ser usat en contra seva enfront de la Justícia europea.