Les dues vies que té l'Audiència Nacional per complicar-li l'amnistia a Puigdemont

El jutge Manuel García Castellón, titular del Jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional, justifica en la seva ordre de processament de Carles Puigdemont en la causa pels altercats produïts pel Tsunami Democràtic que aquests constitueixen un delicte de terrorisme. Invoca per a ells diverses directives europees per concloure que l'assumpte és “matèria de Dret de la Unió Europea”.

Del seu argumentari es desprèn la possibilitat de presentar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre si els delictes de terrorisme podrien amnistiar-se. Així opinen fonts jurídiques consultades per aquest diari, que adverteixen que aquesta qüestió haurà de ser abordada per la Sala penal de l'Audiència Nacional, en tractar-se de possibles delictes de terrorisme.

No obstant això, García Castellón deixa la porta oberta, ho deixa tot preparat en la seva interlocutòria, perquè una vegada aprovada la hipotètica llei d'amnistia, la Sala penal pugui fer la consulta a la Justícia europea.

Aquest camí és llarg i mentre el TJUE es pronuncia, el procediment en l'Audiència Nacional quedaria en suspens, segons les mateixes fonts. És a dir, que tant Carles Puigdemont, com Marta Rovira, secretària general d'ERC, i deu persones més relacionades amb el Procés seguirien imputats o investigats en la causa de Tsunamic Democràtic fins i tot si ja s'hagués promulgat la llei d'amnistia.

Exactament el mateix succeeix amb els 12 activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats en la denominada Operació Judes, als quals la setmana passada la Sala penal va enviar a judici per terrorisme. Aquest sumari va ser instruït també pel jutge García Castellón.

La línia vermella del terrorisme

Tant la causa contra els CDR com la de Tsunami Democràtic es van iniciar el 2019, però és en aquests moments, quatre anys després, i coincidint amb la recta final de la negociació entre el PSOE i Junts per aconseguir un pacte que permetria la investidura de Pedro Sánchez, quan García Castellón els dona una empenta decisiva, treu l'artilleria judicial per qualificar de terrorisme les accions de totes dues organitzacions.

En el cas dels CDR, amb la ratificació per part de la Sala penal de l'Audiència Nacional de la resolució de conclusió de sumari de García Castelló, la Fiscalia sembla estar d'acord que es va tractar d'actes terroristes. Però en la causa del Tsunami no comparteix la visió del jutge instructor i ha anunciat un recurs perquè els fets siguin qualificats de desordres públics agreujats, amb el que correspondria la investigació a un jutjat català.

Segons l'acord sobre la llei d'amnistia que van tancar fa uns dies ERC i el PSOE, la normativa ha d'incloure aquests dos sumaris. Però, pel que sembla, hi hauria una línia vermella per als socialistes: l'amnistia no podria emparar el terrorisme amb víctimes mortals o greument ferides.

I és aquí quan el jutge Manuel García Castellón ordena investigar, en la seva interlocutòria d'aquest dilluns, la defunció d'una persona per un infart a la Terminal 2 de l'Aeroport del Prat quan s'hi va fer la mobilització del Tsunami Democràtic en protesta per la sentència del Suprem contra els líders del Procés. També ordena localitzar un policia ferit perquè pugui personar-se en la causa.

Es tracta d'un agent de la Policia Nacional que va resultar ferit d'una pedrada que va haver de ser ingressat a Urgències en quedar en un estat inconscient, segons recorda el jutge. Els fets van ocórrer durant la crida a la vaga general, el 18 d'octubre de 2018, a Barcelona.

Qüestió d'inconstitucionalitat

L'altra via judicial que complicaria que l'amnistia beneficiï Puigdemont i a la resta d'investigats és el Tribunal Constitucional. La Sala penal pot presentar una qüestió d'inconstitucionalitat, una vegada aprovada la llei, per consultar al tribunal de garanties si els delictes de terrorisme poden ser amnistiats.

El magistrat García Castellón creu que la mobilització a l'aeroport del Prat i al de Madrid per col·lapsar-los són actes terroristes, ja que els aeroports són infraestructures crítiques protegides a la Unió Europea.

Publicidad

L'home que va morir es trobava a la Terminal 2, mentre que la protesta del Tsunami va fer-se a la 1

L'acció de Tsunamic el mateix dia que es va conèixer la sentència del procés, el 14 d'octubre de 2019, va ser convocar al màxim nombre de persones a l'aeroport del Prat per bloquejar-lo. Es van cancel·lar 150 vols i va haver-hi càrregues policials contra els manifestants. Diu el jutge García Castellón que “no es pot minimitzar l'impacte que va tenir per a la vida i integritat de les persones, havent de subratllar que en el marc d'aquesta acció es va produir la defunció d'una persona, tal com van recollir els mitjans de comunicació en aquell moment”.

Els Serveis d'Emergències Mèdiques de Catalunya van informar en el seu moment que l'home no es trobava en la Terminal 1, on es van produir els altercats, sinó en la 2, des d'on un helicòpter medicalitzat li va traslladar a un hospital. Va morir finalment en el centre hospitalari. Dies després, els activistes del Tsunami van tallar l'AP-7 a La Jonquera, una acció per la qual va haver-hi 200 investigats, però la causa es va arxivar finalment.