Les falsedats amb què Joan Carles I ven les memòries que busquen netejar la seva imatge

Joan Carles de Borbó va començar aquest dimecres la campanya de promoció del seu llibre de memòries amb una entrevista al diari francès Le Figaro, realitzada a Abu Dhabi i en què admet la seva simpatia per Franco i no dona ni una sola explicació sobre les polèmiques de corrupció que l'han afectat. La biografia autoritzada de l'exmonarca, del contingut de la qual alguns mitjans francesos, com el diari Le Monde i el setmanari Le Point, n'han avançat alguns fragments, sortirà a la venda la setmana vinent a França. La versió espanyola sortirà al desembre, el mes de la campanya de vendes de Nadal.  

L'entrevista per a Le Figaro va ser realitzada pel periodista Charles Jaigu a l'exclusiva illa de Naraï, davant la capital dels Emirats Àrabs, on, segons afirma, resideix l'excap d'Estat per cortesia del cap d'Estat de la federació, Mohammed bin Zayed Al Nahayan. L'entrevista està redactada en estil indirecte, és a dir, sense preguntes i respostes consecutives, sinó amb declaracions de l'entrevistat intercalades amb descripcions i valoracions de l'entrevistador. Alguns dels entrecomillats i altres afirmacions que Jaigu atribueix a Joan Carles contenen falsedats o versions incorrectes de la història d'Espanya i de la vida de l'exmonarca.

L'antic rei també es refereix al seu fill i actual cap d'Estat, Felip VI, a qui retreu una certa fredor en el tracte i amb qui insinua voler recuperar una relació més fluida, donada la seva intenció de tornar a Espanya i instal·lar definitivament la seva residència al país. Público ha demanat a la Casa Reial el seu parer sobre l'entrevista i el moment en què va ser publicada —l'aniversari de la DANA de València—, però al tancament d'aquesta edició el departament de comunicació de la Zarzuela no havia respost.

Aquestes són algunes de les afirmacions contingudes en l'entrevista de Joan Carles de Borbó a Le Figaro que no s'ajusten a la veritat o que no han pogut ser contrastades:

 Fugida d'Espanya  

"Per ajudar el meu fill, vaig buscar un lloc on els periodistes del meu país no em poguessin trobar fàcilment", diu l'exrei. El cert és que, després d'esclatar l'escàndol sobre els seus comptes corrents a Suïssa, l'exmonarca va anunciar la seva marxa el 3 d'agost del 2020 en una carta al seu fill que la Casa Reial va fer pública aquell mateix dia. Dues setmanes després, la institució va confirmar que Joan Carles de Borbó ja es trobava als Emirats Àrabs des del mateix dia de l'anunci de la seva sortida d'Espanya.

Desplant d'un ambaixador  

Segons Charles Jaigu, l'exmonarca espanyol li hauria transmès a Abu Dhabi el seu malestar per les poques vegades que podia veure els seus fills i néts, i pel fet que l'ambaixador d'Espanya als Emirats Àrabs s'hauria negat a donar-li la mà en una ocasió. Público s'ha adreçat al Ministeri d'Afers Exteriors per interessar-se per la seva versió i per saber si aquest incident va ocórrer realment, però al tancament d'aquesta peça no havia obtingut resposta.

Periodista empresonat  

"L'última vegada que va venir un periodista espanyol, les autoritats locals el van ficar a la presó! Vaig haver d'intervenir per treure'l", assegura Joan Carles de Borbó en l'entrevista a Le Figaro, per expressar l'aïllament al qual suposadament s'ha sotmès de manera voluntària. El cert és que no existeixen informacions a la premsa estatal ni internacional que recullin la detenció d'un periodista espanyol als Emirats Àrabs, ni de cap que hagués viatjat al país amb la intenció d'informar sobre l'excap d'Estat o intentar entrevistar-se amb ell. Público també ha preguntat al Ministeri d'Exteriors sobre aquest extrem, però no ha obtingut resposta.

No va ser absolt perquè no va ser jutjat  

Davant les crítiques pels casos de corrupció amb què se'l vincula, l'entrevistador de Joan Carles I li atribueix el recordatori que "ha estat absolt en tots els casos que en el seu moment l'havien convertit en un paria al seu propi país". No és cert: l'exrei no ha estat declarat absolt perquè mai no ha estat jutjat per cap delicte. Els que se li atribuïen van ser descartats bé perquè, segons la Fiscalia, havien prescrit, bé perquè els hauria comès quan exercia de cap de l'Estat i la seva figura era inviolable i, per tant, no subjecta, segons la Constitució, a responsabilitat penal.

Els 100 milions de l'AVE a la Meca  

El periodista assegura en l'entrevista que, per a Joan Carles I, els 100 milions de dòlars que va rebre del rei de l'Aràbia Saudita, Abdullah bin Abdulaziz al-Saüd, l'agost del 2008 —en aquella data equivalien a gairebé 107 milions d'euros— van ser "una generositat d'un rei envers un altre". Tanmateix, segons l'empresària Corinna Larsen, a qui el rei al seu torn hauria regalat aquella quantitat en l'època en què mantenien una relació sentimental, es tractava en realitat d'una comissió per la mediació de Joan Carles I en el projecte de l'AVE a la Meca, en favor de diverses empreses espanyoles que finalment es van adjudicar els contractes.

Tres cops d'Estat el 23-F  

"No hi va haver un cop [d'Estat, el 23 de febrer de 1981], sinó tres cops", diu Joan Carles de Borbó al periodista que el va entrevistar a Abu Dhabi. "El cop de Tejero, el d'Armada i el dels polítics pròxims al franquisme. Alfonso Armada va estar 17 anys al meu costat. L'estimava molt i em va trair. Va convèncer els generals que parlava en nom meu", afirma. El cert és que ni els historiadors que han investigat l'alçament del 23-F, ni la sentència de primera instància del Consell Suprem de Justícia Militar del 1982 ni la definitiva del Tribunal Suprem un any després, recullen la tesi dels tres cops en un.