Público
Público

Les hores extres 'regalades' pels treballadors catalans crearien més de 20.000 nous llocs de feina

CCOO calcula que un 46% de les jornades extraordinàries no es paguen i demana una regulació al Govern, mentre que els especialistes recorden que els contractes a temps parcial són eines que “només s’haurien d’utilitzar per adequar els nivells de producció a un increment puntual del volum de treball”.

Protesta dels Bombers per l'excés d'hores d'extra que fan. LAURA FÍGULS

En un context laboral caracteritzat per una taxa d’atur elevada i un abús de la contractació temporal a temps parcial, la realització d’hores extres hauria de ser un fenomen limitat. Però la realitat de les xifres indica justament el contrari. A Catalunya, les hores extres que fan els treballadors durant un any suposarien la creació de 20.600 nous llocs de treball. La tendència, creixent en els últims temps, té més impacte en termes absoluts que l’absentisme o el frau fiscal.

Un estudi del sindicat CCOO de Catalunya situa en un 46% el percentatge d’hores extres que es treballen i no es remuneren. “Fa un any, la xifra era del 40%", indica Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de l’organització. Mentre la temporalitat està 10 punts per sobre de la mitjana comunitària i la precarietat està present al mercat laboral català i espanyol, “determinats empresaris usen els contractes temporals per a tot”. Aquesta pràctica, segons Torre, constitueix un frau perquè suposa una utilització incorrecta de la figura del treballador a temps parcial.

La comptabilització de les hores extres no està recollida dins de les obligacions laborals, el que deixa als empleats sense cap mesura de protecció. Davant de la manca d’una regulació sobre els límits de la jornada ordinària, la Inspecció de Treball no pot prendre mesures ni aplicar accions sancionadores a les empreses. CCOO creu que el control de les hores reals de treball representaria una compensació efectiva i necessària de la feina feta.

Eludint la jornada completa

Les hores extres les acostumen a fer majoritàriament els homes, però les que no estan declarades les acaben realitzant les dones. Torre ho valora com “un símptoma més de l’escletxa salarial” i les diferències entre l’ocupació femenina i la masculina. Les empreses, segons afegeix, eludeixen el contracte a jornada completa i les patronals es neguen que hi hagi un control de les hores de treballs que fan els empleats.

La secretària d’Acció Sindical de CCOO troba paradoxal que els empresaris insisteixin a regular de forma més dura l’absentisme, on s’inclouen les malalties laborals i els temps de descans, i en canvi rebutgin el control de les hores de treball reals. Darrere d’aquesta situació, amb unes hores extres pitjor pagades que les ordinàries o ni tan sols remunerades, es dibuixa un escenari d’un mercat poc flexible que dificulta la conciliació de la vida familiar i laboral.

L’Estatut dels Treballadors estableix que el màxim anual d’hores extraordinàries que pot fer un empleat són 80. La xifra és l’equivalent a dues setmanes a jornada completa. Tot i la normativa, la Inspecció de Treball no té cap mena de control sobre aquest fet. Així, dues sentències del Tribunal Suprem d’enguany conclouen que “les companyies no tenen l’obligació de registrar diàriament la jornada dels seus treballadors”. D’aquesta manera, resulta complicat gestionar un registre d’hores extraordinàries realitzades o retribuïdes.

Hores extres del personal tècnic

El mateix estudi de CCOO indica que el pes de les hores extres recau en un 50% sobre el personal tècnic i els professionals científics i intel·lectuals. Per sectors, les activitats financeres i les assegurances no abonen un 94% de les jornades extraordinàries que fan els seus treballadors. En l’àmbit estatal, les hores extres treballades però no pagades facilitarien la creació de 170.600 llocs de treball. Aquestes dades, aportades per CCOO, estan calculades en bases a les xifres de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA).

Des de les Empreses de Treball Temporal (ETT) es recorda que “les hores extres només haurien de servir per adequar la producció a un increment puntual del volum de treball”. Així ho expressa Randstad en un informe recent. L’Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea (UE) amb més treball no declarat.

Una nova economia submergida

Fonts de la Inspecció de Treball assenyalen que en el darrer any les denúncies a les empreses per incompliments de jornada i contractació de treballadors han crescut. En aquest context, l’Administració ha detectat un nou fenomen: les persones contractades teòricament per fer 20 hores i que acaben realitzant-ne més de 60. La pràctica, segons les mateixes fonts, ja implica una nova mena d’economia submergida.

En el moment en què l’autoritat laboral detecta mitjançant una actuació un episodi en el qual existeixen persones sense assegurar a la Seguretat Social o que les cotitzacions són inferiors a les legals, la Inspecció emet una resolució perquè l’empresari pagui les diferències. Entre els reptes que es planteja, es troben el control de les contractacions i les actuacions fora de la llei en les firmes multiservei.

La Generalitat ha observat que un dels àmbits on més ha augmentat aquesta mena d’economia submergida és l’hostaleria. A més, en aquest sector, la manca d’un conveni específic ha fet que els treballadors hagin perdut privilegis respecte a l’acord anterior, com el dret a percebre les hores extres.

Aquest cas exemplifica una de les realitats del mercat laboral actual. La manca d’una regulació i un control sobre les hores extres que efectuen els treballadors i que no estan registrades, el que provoca processos d’irregularitat.