El Tribunal Suprem no ha volgut reconèixer la figura dels observadors internacionals en el judici del Procés independentista, però això no impedirà que aquesta tasca de control es porti igualment a terme. Organitzacions com Amnistia Internacional (AI) o la plataforma International Trial Watch – Catalan Referendum Case (ITW) havien sol·licitat comptar amb places reservades a la sala on a partir de dimarts se celebrarà el judici oral, petició que no va acceptar el Suprem, amb l'argument que totes les sessions seran retransmeses en directe i, per tant, "tot ciutadà que vulgui convertir-se en observador del desenvolupament del judici podrà fer-ho".

ITW, una plataforma creada per diverses organitzacions per facilitar la presència d'observadors internacionals al judici, ja ha deixat clar que el dia 12 estarà a les portes del Tribunal Suprem per fer un "seguiment in situ" del procés que sigui "el més exhaustiu possible". En parlem amb Albert Caramés, un dels seus portaveus i alhora representant de Novact, una de les organitzacions impulsores de la plataforma. Les altres són Irídia, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, el Col·lectiu Praga, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB.

Caramés no comparteix la doctrina del Suprem sobre la no necessitat de la presència física d'observadors a la sala del judici: "Sempre hi ha molts matisos que queden fora del quadre de les càmeres. Si no hi som ens perdem el que està fora dels focus. Volem ser testimonis en viu del que hi passi i entenem que amb el Suprem hi ha una diferència de percepció sobre com s'entén una observació directa".

Més enllà de l'enorme expectació mediàtica que envolta el judici -hi ha 600 periodistes acreditats en representació de 150 mitjans, uns 50 dels quals internacionals- Caramés defensa la necessitat de la figura dels observadors per ratificar o no la "preocupació" que tenen sobre la possible vulneració de drets fonamentals dels acusats.

"Nosaltres volem posar el focus i fer una anàlisi externa i internacional sobre el judici, per comprovar si les proves i els fets que s'han portat a la causa estan vulnerant els drets civils i polítics més fonamentals, com la llibertat d'expressió i els drets de manifestació i de reunió. El que volem és comprovar si hi haurà un judici just en aquest sentit i considerem que és important centrar-se en el debat sobre la possible vulneració d'aquests drets fonamentals".

Caramés no amaga que parteixen d'una posició de "preocupació" generada per les interlocutòries prèvies -fonamentalment elaborada pel jutge instructor, Pablo Llarena- però que estan "a l'espera" del que passi durant el judici per corroborar aquesta percepció.  En aquest sentit, afegeix que hi ha aspectes que "mereixen una anàlisi", com ara "quines proves i quins testimonis" sol·licitades per les defenses han estat denegades i que "durant la celebració del judici caldrà interpretar si té un significat".

Comparteix que molt probablement hi haurà "pulcritud i formalisme" durant la celebració del judici oral, però tenint en compte que hi haurà més de 500 testimonis i s'han de fer totes les fases -qüestions prèvies, declaracions dels acusats, fase documental, fase pericial,...- es pregunta quin serà el "ritme" d'un judici que en principi s'allargarà durant tres mesos. "No dubtem del bon tracte formal, però hi ha qüestions de matisos del plantejament previ i del desenvolupament del propi judici que ens generen certs dubtes i això és una raó de més per voler estar presents a la sala".

Implicació de grans organitzacions internacionals

Entre les organitzacions internacionals que participaran del procés d'observació del judici hi ha l'estatudinenca American Bar Asociation, amb seu a Chicago i més de 400.000 membres; la Federació Internacional dels Drets Humans, amb seu a París i que agrupa 184 organitzacions estatals de drets humans; o Euromed Rights, amb centre a Dinamarca i que engloba més de 80 organitzacions estatals de drets humans de més de 30 països. Front Line Defenders, Fair Trials -centrada en l'observació de judicis-, l'Associació d'Advocats i Advocades Europeus Demòcrates (AED) i l'Associació Europea d'Advocats i Advocades per la Democràcia i els drets humans (ELDH) també hi prendran part, entre d'altres.

Per a Caramés, els informes que elabori la plataforma -i les organitzacions internacionals- han de servir per "digerir i analitzar una sèrie d'informacions en un procés que es presenta extremadament complex" i, per tant, la seva tasca també "hauria de facilitar la creació d'opinió". En aquest sentit, un dels reptes que tenen és comprovar quin ressò i capacitat d'incidència té la seva tasca. ITW elaborarà informes periòdics i es posarà a disposició dels mitjans de comunicació. En principi, el treballs conclouran amb un darrer informe de valoració de la sentència -que no s'espera fins el setembre o octubre-.

El representant de Novact considera que aquests documents han de ser una eina "que ha de facilitar qualsevol recorregut posterior al judici", com ara el seu hipotètic trasllat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEdH) en el cas que les defenses consideren que hi ha hagut vulneracions. De moment, la seva primera cita serà el proper dimarts, a les portes del Suprem, per intentar garantir-se seients a la sala.