Les Kellys: la lluita per la dignitat laboral té nom de dona

Les Kellys, com s'identifiquen les cambreres de pis dels hotels que s'han organitzat per denunciar públicament les seves condicions laborals, ja són una associació i un exemple de lluita per altres col·lectius de dones treballadores en una similar situació de precarietat. Van començar a organitzar-se fa més de dos anys a través de les xarxes socials i ara ja són reconegudes a tot l'Estat espanyol, amb més de 2.000 dones associades a ciutats amb un gran flux de turisme, com Barcelona, Mallorca, Benidorm, Madrid, Lanzarote, Fuerteventura i Cadis.

“Les que netegen els hotels”, com es diuen elles mateixes, han anat adquirint visibilització a través de l'acció al carrer contra les grans cadenes hoteleres i ara treballen de forma transversal amb altres companyes en lluita per la dignitat laboral en àmbits com el telemàrqueting, les cures, el treball domèstic, la neteja o la salut.

“El nostre punt en comú és el fet de ser dones treballadores. És un aspecte transversal a tots els col·lectius”, identifica Isabel Cruz, responsable de comunicació de les Kellys a Barcelona. Com explica, la lluita de les cambreres de pis a la ciutat catalana convergeix cada vegada més amb la denúncia d'altres associacions de dones treballadores com la Plataforma d'Afectades per l'ICAM i l'INSS (PAICAM) o el Sindicat de Dones Treballadores de la Llar i la Cura (Sindillar). “Sempre intentem convergir amb altres col·lectius”, indica, i afegeix que a les assemblees setmanals de les Kellys de Barcelona al barri de Sants cada vegada s'apropen més dones d'altres sectors de treball precaritzat. “El problema és que cada vegada hi ha més dones en situació de precarietat laboral molt gran”, defensa. “Les persones que arriben per primera vegada tenen l'autoestima molt baixa, però van agafant confiança i entenen que per ser ajudada cal ajudar”, descriu sobre les trobades de les Kellys.

Però, tot i que les cambreres de pis no han estat les primeres a organitzar-se, són les que han aconseguit més atenció social i mediàtica. “Hem tingut més visibilitat que altres companyes perquè estem a moltes qüestions alhora”, i es refereix tant a la precarietat laboral (excés d'hores de treball i salaris per sota del mínim interprofessional) com a les afectacions per la salut que se'n deriven. Dues kellys de Barcelona expliquen a Públic que si abans havien de fer 15 habitacions en 8 hores, ara han de netejar-ne 30 en 6 hores. “Moltes vegades no et dona ni temps a beure aigua o anar al lavabo”, coincideixen. I tot això, expliquen, cobrant dos euros per la neteja d'una habitació i “amb molta pressió” per acabar l'habitació en 15 minuts.

Aquestes dones, la majoria migrades i d'origen llatinoamericà, segons explica Cruz, accepten “la sobrecàrrega de feina” per “una qüestió administrativa” i “van descobrint els seus drets a mesura que se'ls vulneren”. “Com que la majoria cauen malaltes es va renovant la mà d'obra de forma constant. Per això no hi ha treballadores autòctones a Barcelona, perquè la majoria han caigut malaltes i les han fet fóra”, detalla. La capital catalana és una de les ciutats més turístiques de tot l'Estat i on es registren més serveis externalitzats al negoci hoteler. L'Enquesta d'Ocupació Hotelera, del 2016, indica que s'han registrat 20 milions de pernoctacions als hotels i s'hi han allotjat 7,5 milions de turistes.

Les Kellys també s'han fet visibles perquè aprofiten els grans esdeveniments de turisme a la ciutat, com el Congrés Mundial del Mòbil, per fer públiques les seves demandes i denunciar els hotels que no respecten les condicions del conveni d'hostaleria de les treballadores perquè externalitzen el servei de neteja. “Hi ha llocs on s'ha aconseguit reduir la càrrega de treball a través de l'acció directa”, explica Cruz. És el cas, per exemple, de la darrera protesta contra l'Hotel Hilton Diagonal Mar per cessió il·legal de treballadores a través de l'empresa multiservei External Outsourcing Elosa i que, segons sospiten les Kellys, forçarà que no hi hagi més acomiadaments.

“El que volem és ser part de la plantilla. Hi ha casos en què les cambreres que formen part de la plantilla tenen dret a menjar, i les que són externalitzades no”, lamenta una de les kellys a Públic. La companya, afegeix: “Algunes cambreres de pis estan amb la categoria de planxadores, i així s'aplica el conveni més baix”.

L'Ajuntament suspèn amb les Kellys

En aquests moments l'Ajuntament de Barcelona està negociant el nou conveni d'hostaleria amb la patronal, CC.OO i UGT. Davant això, com explica Isabel Cruz, la reivindicació de les Kellys és “zero reconeixement en aquest conveni a les empreses multiservei. No val deixar la porta mig oberta, sempre és cessió il·legal de treballadores”. Cruz considera que s'hauria “de facilitar l'accés a les treballadores per reforçar la idea que són els seus empresaris reals” dins les taules negociadores del conveni, però lamenta que el regidor d'Empresa i Turisme, Augustí Colom, els va comunicar que “no era viable” en una reunió que van tenir fa uns dies. “La nostra proposta era que cambreres de pis ja externalitzades, sovint sota altres convenis, hi assistissin per part de les Kellys”, afegeix.

La responsable de comunicació també critica la negativa de l'Ajuntament a engegar un procés de participació ciutadana, a través d'enquestes a la població barcelonina, per “visibilitzar les condicions de treball que hi ha a la ciutat, sobretot de les dones que treballen als hotels”. “L'Ajuntament ha de fer més coses. L'ens públic forma part de Barcelona Turisme, un consorci públic-privat, i podria impulsar mesures concretes”, argumenta.

A banda dels esforços locals, les Kellys demanen en l'àmbit català “més inspeccions de treball” als hotels i “enduriment de les sancions quan les empreses són reincidents” per no respectar les condicions mínimes del conveni. Pel que fa a tot l'Estat, aposten per “derogar les dues reformes laborals” i avançar cap a una reforma legal que limiti les externalitzacions que tenen l'objectiu d'abaratir els costos dels hotels a costa de vulnerar els drets de les treballadores. També avancen que arribaran fins al Parlament europeu per “veure què és allò que no s'està respectant a escala espanyola amb la regulació europea al davant”.

Petites conquestes amb els hotelers

“Les empreses estan per fer negoci però sembla que s'estan replantejant com fer negoci”, defensa Cruz sobre la resposta dels hotelers a les reivindicacions cada vegada més visibles de les Kellys. Segons explica, el president del grup AC Hotels by Marriott, Antonio Catalán, comença a fer públic un discurs crític amb les externalitzacions (tot i que en la seva cadena se'n produeixen). “És molt valuós per a nosaltres. En algun moment, fins i tot des d'un punt de vista econòmic, si tens la plantilla malalta, on queda l'excel·lència?”, argumenta. Un altre exemple que dona és la incorporació d'exercicis musculars al llarg de la jornada per a les treballadores que comença a incorporar alguna cadena d'hotels. “Són detalls, perquè el què s'ha de fer és baixar la càrrega de treball, però creiem que es mouen coses”, defensa.

Les Kellys de Barcelona, tanmateix, van presentar fa pocs mesos a l'Ajuntament una llista amb els noms de les 20 empreses d'hostaleria i empreses multiservei que no respecten les condicions laborals establertes per conveni. L'objectiu: que tots els ajuntaments catalans, no només el barceloní, deixin de donar cabuda a les seves ofertes de treball i, com assegura Cruz, que les condicions laborals que contemplen aquestes ofertes “puguin ser denunciades per inspecció de treball”.