Público
Público

Les llistes unitàries independentistes: tres anys i mig de pressió de l'espai convergent

El globus sonda de Carles Puigdemont insinuant que estaria disposat a anar de número dos d'Oriol Junqueras en una candidatura per a les eleccions europees que agrupés ERC, la Crida i el PDECat i la CUP suposa l'enèsim intent del seu espai polític d'aglutinar en una sola les propostes independentistes a les urnes. 

Publicidad
Media: 2
Votos: 2

Carme Forcadell, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al Parlament de Catalunya. EFE/Arxiu

Un cop més, l'espai ideològic de l'antiga Convergència posa damunt la taula la necessitat d'una llista unitària independentista. En aquesta ocasió ha estat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, actualment exiliat a Bèlgica, qui ho ha plantejat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Llançada com una idea no en ferm, la realitat és que la proposta sembla del tot improbable que pugui prosperar, bàsicament pel rebuig d'ERC i de la CUP.

El moviment és l'enèsim intent de l'espai convergent d'unificar a les urnes l'independentisme, una pretensió que s'ha accentuat en moments en què les enquestes no li són precisament favorables. Amb tot, fins ara la pressió per aconseguir una candidatura unitària només va funcionar, i parcialment, per a les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015, quan l'antiga CDC i ERC van concórrer conjuntament sota les sigles de Junts pel Sí, però la CUP va fer-ho en solitari i va sumar 10 diputats, el seu millor registre històric.

En aquesta ocasió, però, Puigdemont ha manifestat que ell "només seria candidat com a número dos d'Oriol Junqueras" en una hipotètica llista unitària independentista per als comicis europeus, que se celebraran el 26 de maig, coincidint amb les eleccions municipals. Puigdemont també veuria amb bons ulls que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, actualment exiliada a Ginebra, fos la número 3 de la candidatura.

La realitat, però, és que si Puigdemont optés a ser candidat a les eleccions europees, ho tindria ara mateix impossible per convertir-se en un eurodiputat. Es pot presentar, però segons la Llei de règim electoral general (Loreg) "en el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central". Per tant, hauria de trepitjar sòl espanyol, on pesa una ordre de detenció sobre ell. Junqueras, en canvi, podria ser eurodiputat si prèviament no l'inhabilita el Tribunal Suprem.

En la línia de que defensa la Crida, el moviment que ha impulsat juntament amb Quim Torra i Jordi Sànchez, entre d'altres, Puigdemont ha defensat la presentació de candidatures unitàries independentistes tant a les eleccions europees com a les municipals. En ambdós casos, la idea no compta amb l'aval ni d'ERC ni de la CUP, que no volen diluir-se en un projecte d'aquest tipus que, a més a més, no sembla que comporti precisament una major suma de vots. El mateix Oriol Junqueras ha defensat aquest dimarts en una entrevista a la Ser que la millor opció de cara a les europees són les llistes separades, perquè és més eficaç.

Pel que fa a la CUP, la formació ha enviat una nota d'aclariment per recalcar que "no ha pres cap decisió sobre la participació a les eleccions europees", per deixar clar, però, que "ni s'ha contemplat ni es contempla la participació en el sí d'una llistà unitària ni tenim constància que existeixin propostes en aquest sentit. Entenem les declaracions d'aquest matí [de Puigdemont] en el marc d'una estratègia electoral dels partits independentistes hegemònics que nosaltres ni compartim ni en formem part".

En aquest debat també hi ha dit la seva el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, que ha plantejat una candidata a les europees que agrupi els sobiranistes bascos, gallecs i catalans, és a dir, "des del PNB fins a la CUP". 

De Junts pel Sí a les llistes separades el 21-D

Les eleccions del 27 de setembre de 2015 han estat les úniques en què, de moment, s'ha articulat una àmplia candidatura independentista, formada per CDC, ERC i altres formacions minoritàries, mentre que la CUP va concórrer-hi en solitari. El procés de construcció de la llista, però, no va ser precisament senzill i van haver-hi moltes pressions de l'antiga Convergència i el seu espai mediàtic cap a Esquerra perquè l'acceptés, això sí amb el compromís que Artur Mas fos el candidat real a la presidència de la Generalitat, malgrat anar de número 4 a la llista. Crític va fer un acurat relat de tot el procés.

Des d'aquell moment, la mistificació de les llistes unitàries són una constant en una part de l'independentisme. El debat va repetir-se, tot i que amb menys força, de cara a les eleccions estatals del juny de 2016. També en aquella ocasió era CDC i el seu entorn qui va defensar una opció que ERC no va acceptar. Per exemple, el diputat d'ERC Joan Tardà veia la llista unitària com a "innecessària i contraproduent". Els republicans obtindrien nou diputats a les urnes, superant en un la llista de CDC i visualitzant el possible sorpasso en el camp independentista.

La següent cita electoral van ser els comicis al Parlament del 21 de desembre de l'any passat, convocades pel govern espanyola després d'intervenir les institucions via article 155 de la Constitució. L'ANC, sectors de l'independentisme liberal i dirigents del PDECat, començant pel mateix Puigdemont, van tornar a insistir en la necessitat d'una llista unitària independentista "per la llibertat dels presos política i la República". ERC, escarmentada d'una experiència no del tot satisfactòria amb Junts pel Sí, i la CUP no en va voler saber res. Finalment, Junts per Catalunya -la nova mutació de l'antiga CDC sota el format d'una llista presidencialista de Puigdemont- va superar pels pèls ERC i va mantenir-se com a principal força de l'independentisme, amb 34 diputats, per 32 dels republicans i 4 de la CUP.

El fracàs de les candidatures unitàries a les municipals

La demanda de candidatures unitàries independentistes ha tornat a agafar força de cara a les municipals del maig, sobretot amb la mirada posada en Barcelona i les principals ciutats metropolitanes. Tampoc aquí ni ERC ni la CUP han volgut saber res d'una proposta que reduiria les seves opcions de pactar polítiques socials transformadores amb, per exemple, els Comuns, amb qui han conviscut en alcaldies del canvi com Badalona o Sabadell durant bona part de l'actual mandat.

El moviment en aquesta ocasió no l'ha impulsat ni el PDECat ni la Crida Nacional per la República, sinó sobretot el moviment Primàries Catalunya, amb l'embrió de les primàries Barcelona encapçalades per Jordi Graupera i altres exponents de l'independentisme liberal, tradicionalment vinculats a l'espai convergent. L'ANC ha donat suport a una iniciativa que desperta simpaties entre una part del PDECat i sobretot en l'entorn de la Crida. En canvi no sembla que hagi de tenir capacitat de construir llistes unitàries, és a dir, de complir el seu objectiu fundacional. De fet, ara mateix és més a prop de dividir el vot independentista que de qualsevol altra cosa.