Público
Público
MEDI AMBIENT

Les megacentrals eòliques posen en guàrdia el territori

Amb l’arribada del nou decret llei d’energies renovables, zones com la Baixa Segarra -a cavall de la Conca de Barberà, la Segarra i l'Anoia- han rebut un gran nombre de propostes de construcció d’aerogeneradors que poden posar en perill un territori molt afectat pel despoblament.

Els molins del parc eòlic de la serra del Tallat, entre la Conca de Barberà i l’Urgell.
Els molins del parc eòlic de la serra del Tallat, entre la Conca de Barberà i l’Urgell. ACN

Transitant per les carreteres catalanes es poden veure grups de molins que giren seguint el ritme del vent. El confinament pel coronavirus no permet a molta gent circular per aquestes mateixes carreteres, però aquests molins, els aerogeneradors eòlics, segueixen girant i en alguns casos potser duen fins a les cases l’energia elèctrica necessària per poder comunicar-se amb la família i els amics o per poder fer la feina que abans es feia a les escoles o a les oficines. Amb la nova normalitat provocada per la Covid-19, els índexs de consum elèctric han crescut i a la vegada han quedat en un segon terme esdeveniments i mesures sense relació amb l’àmbit sanitari.

A finals de la setmana del 9 de març, la mateixa en què el president de la Generalitat, Quim Torra, va ordenar per primera vegada el confinament de la població catalana a causa dels efectes provocats pel coronavirus, un grup de veïns de diversos municipis de la Conca de Barberà i la Segarra –territori denominat històricament com a Baixa Segarra– començaven a unir forces per donar múscul a la Plataforma d’Afectades per la Concentració Eòlica (PACA), que havia nascut poques setmanes abans. Aquesta iniciativa arribava després de l’aprovació a principis del 2020 del Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, "de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables". No s’ha pogut fer cap més reunió presencial, però els contactes per organitzar el rebuig a la normativa continua. Des del primer moment, entitats ecologistes i ambientalistes ja van manifestar que el nou text suposava un retrocés respecte al decret llei anterior, de l’any 2002, ja que oblidava aspectes relacionats amb la protecció del medi natural i del paisatge i restringia la capacitat de negociació per part dels Ajuntaments que rebien una oferta per ubicar aerogeneradors o plaques solars al seu terme municipal.

Nous projectes

Precisament, a partir de l’aprovació del decret llei van començar aparèixer nous projectes d’estacions d’aerogeneradors –alguns dels quals descartats per la legislació anterior–, cosa que va encendre les alarmes en diverses comarques catalanes. Amb les noves propostes, la Conca de Barberà, la Segarra i també la Ribera d’Ebre s’afegien a l’experiència de la Terra Alta, i la gran majoria dels projectes construïts o previstos se seguien escampant per la zona sud del país. Avui dia, de fet, el 25% de l’energia que produeixen aquests aparells gràcies a la força del vent es concentra únicament a la Terra Alta, un dels territoris amb menys densitat de població i que està patint més els efectes de la despoblació. Les poblacions escollides per les empreses en aquesta nova remesa de projectes compleixen unes característiques semblants: poca població i molt de territori sense urbanitzar. L’alcaldessa de Senan i consellera comarcal de la Conca de Barberà, Carme Ferrer, apunta que "les empreses van a buscar zones on saben que no tindran resistència per desenvolupar els seus projectes".

El consens entre els alcaldes de les zones afectades no és total, però la majoria mostren una oposició frontal als nous projectes, que va en concordança amb els posicionaments de la PACA. Joan Juncà, alcalde de la Torre de l’Espanyol i president de l’Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC), comenta que "és evident que cal anar cap a les energies renovables, però amb un ordre establert i sobretot amb un consens amb els territoris afectats, una cosa que no garanteix aquest decret". Les diverses veus consultades coincideixen que la nova legislació regula qüestions relacionades amb la naturalesa urbanística, ambiental i industrial dels projectes, però ho fa de manera laxa i subjectiva, cosa que posa en perill els espais naturals.

Les ‘zones vermelles’

El geògraf Sergi Saladié recalca que el decret llei no estableix un pla territorial concret, de manera que es pot instal·lar una central eòlica "a qualsevol lloc excepte en espais naturals de protecció especial (ENPE) i espais d’interès natural (EIN) que tinguin menys de 1.000 hectàrees". Considera que aquesta mesura suposa un pas enrere respecte al marc anterior, perquè el document aprovat durant l’última legislatura de Jordi Pujol establia com a zones vermelles totes aquelles incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). En l’actualitat, moltes d’aquestes zones ja no es troben restringides, ja que superen el miler d’hectàrees.

Trencar la frontera invisible

Aquesta nova etapa –marcada per la necessitat imperiosa de transitar cap a un model energètic més ecològic i de complir amb els objectius marcats per la Unió Europea per al 2030 del 32% de l’energia provinent de fonts renovables– ha de comportar canvis majúsculs arreu del país, però els municipis de la demarcació de Tarragona alerten que cal reconduir la manera d’actuar. Astrid van Ginkel, portaveu de la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors es mostra "molt preocupada" davant la nova tendència i ho associa, en part, amb la falta de visió global de l’Executiu català. Van Ginkel considera que la presa de decisions no té en compte la pluralitat del territori i que es fa "des d’un despatx de Barcelona", sense involucrar-hi veus locals o compromeses amb la defensa del medi ambient. Igualment opina que, "si el territori no hi està d’acord, s’hauria de poder arribar a consensos i acordar un repartiment equitatiu dels projectes". En la mateixa línia parla Juncà quan etziba al Govern que, "fent aquestes polítiques, sembla que vulgui que Comarques siguem productors d’energia i acollidors d’abocadors i que la gent se’n vagi a viure a les grans ciutats".

L’activista i exmembre de l’equip de govern de Santa Coloma de Queralt Pilar Calçada també troba imperfeccions en les mesures proposades i defensa que existeixen altres models diferents de l’actual que possibiliten més "transparència i participació", a la vegada que donen espai a l’equitat entre els diversos territoris que estan governats per una mateixa Administració. Subratlla que les grans multinacionals són propietàries de la majoria d’aerogeneradors i controlen una gran proporció de les operacions, cosa que deixa poc espai per negociar als municipis. De fet, segons dades de la patronal energètica, el 65% de la potència eòlica es troba en mans de sis empreses. Cinc de les sis companyies són les cinc sòcies de l’Asociación de Empresas de Energía Eléctrica (Aelec) –EDP, Endesa, Iberdrola, Naturgy i Viesgo– i tanca el grup Acciona, empori pertanyent a l’Ibex-35 juntament amb la majoria de les anteriors.

Així mateix, cal tenir en compte que tan sols un 7,3% de l’energia elèctrica a Catalunya prové de fonts renovables i que la legislació dificulta que aquest percentatge augmenti potenciant formes d’autoconsum dels particulars. Tot i això, municipis com el de Senan, entre altres de la zona, des del 2006 produeix energia i la ven a la companyia. La seva alcaldessa explica que compten amb una estructura de plaques solars que dona energia a les dependències municipals i als serveis del poble, i manté que, en breu, es desconnectaran de la xarxa elèctrica.

A més, insisteixen en el fet que, sovint, les grans empreses tot i apostar per l’energia renovable generen grans focus de contaminació. Tal com recull un informe de l’Observatori de la Sostenibilitat, les cinc companyies que conformen l’Aelec també formen part de les deu empreses que el 2019 van contribuir més a l’escalfament global a Espanya, ja que van generar més de 75 milions de tones de diòxid de carboni (CO2). Endesa ocupa el primer lloc, amb prop del 10% de les emissions; Naturgy i EDP s’enfilen fins al tercer i el quart lloc, respectivament; i Viesgo i Iberdrola són a la setena i vuitena posició.
Els alcaldes i veïns consultats afirmen que estan a favor de l’energia renovable, però assenyalen que cal trobar una posició que respecti la natura i els municipis petits. Juncà lamenta que, tot i ser "un bon moment per canviar de model i apostar per l’energia de quilòmetre 0", sembla que "passarem de cremar combustibles fòssils a renovables, però el mercat el seguiran dominant les mateixes empreses". I posa de manifest que el decret llei actual ha d’anar acompanyat d’una Llei de Transició Ecològica –que encara es troba en fase de preparació–. Si no és així, "és com començar a construir la casa per la teulada", rebla.

La Covid-19 congela l’organització

Els moviments en defensa del territori i la natura no són cap excepció, i també han vist afectades per complet les activitats que havien de dur a terme aquestes setmanes en què l’estat d’alarma i les altres conseqüències derivades del coronavirus estan obligant la població a quedar-se a casa i han prohibit en gran part els contactes amb altres persones. Durant els primers dies de confinament, a Terrassa s’havien de celebrar unes jornades organitzades per l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP) per presentar una proposta i començar a teixir aliances entre diversos territoris catalans.
Per la seva banda, la Plataforma d’Afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA) també tenia previst iniciar un període de contactes amb altres iniciatives. En el terreny institucional, els ajuntaments de la Baixa Segarra havien decidit establir trobades amb els diversos departaments del Govern que formen part de la Ponència d’Energies Renovables –organisme de nova creació que dona el vistiplau a les propostes d’instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics– per mirar de trobar punts en comú i requerir informació diversa. Malgrat que es continua treballant telemàticament, algunes de les activitats que s’havien de portar a terme ara han quedat aturades.