Público
Público
sostenibilitat

Les mesures d'impuls econòmic s'obliden de la sostenibilitat

Experts i entitats reclamen que les ajudes al sector turístic, de l'automòbil o a les aerolínies es condicionin al fet que les empreses apostin per un model de producció 'verda'.

Visitants a la Sagrada Família, xifra que s'ha vist limitada per la pandèmia. ACN
Visitants a la Sagrada Família, xifra que s'ha vist limitada per la pandèmia. ACN

Els condicionants ambientals i les ajudes vinculades al desenvolupament de sistemes de producció més sostenibles, que siguin capaces de reduir la contaminació, són el capítol més oblidat de les ajudes d'impuls econòmic creades pel Govern central i la Generalitat després de la crisi de la Covid-19. Les mesures en determinats sectors estratègics i amb un pes rellevant en el Producte Interior Brut (PIB), com el turisme, l'automòbil i les aerolínies, s'han limitat a tractar de mantenir l'activitat a través de crèdits i injeccions públiques, deixant de banda la reconversió productiva. Així ho confirmen diversos representants d'aquests àmbits.

Les mesures no han convençut ni a la patronal Exceltur ni a les entitats que reivindiquen que un altre model turístic

Al sector turístic, el Govern ha anunciat una línia de crèdits de l'ICO de 2.500 milions d'euros per dotar de liquiditat les empreses i un paquet de 151 milions en ajudes directes per a la transformació i la digitalització de la indústria. Les mesures no han convençut ni a la patronal Exceltur, que les qualifica d'"insuficients i decebedores", ni a les entitats que reivindiquen que un altre model turístic, allunyat de la massificació, és possible. La previsió per aquest estiu a Catalunya és que el visitant sigui local, gasti menys i s'allotgi en llocs allunyats de les grans ciutats per evitar les aglomeracions.

Aquest canvi de tendència en els hàbits de consum és el punt de partida per reorientar el model actual. Aquest procés el reclama Ivan Murray, professor de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i membre de l'organització Alba Sud. L'entitat, que defensa el decreixement turístic, alerta que el coronavirus ha provocat "un desastre social en els espais molt especialitzats en turisme".

“El Lehman Brothers d'aquesta crisi”

Murray recorre a una frase del geògraf marxista David Harvey per explicar la situació: "Les solucions a les crisis actuals són la llavor de les pròximes". En aquest sentit, sentència que "el turisme serà el Lehman Brothers d'aquesta crisi". Murray ho justifica per l'entrada dels fons d'inversió, que han adquirit actius en el sector, com ara participacions en cadenes hoteleres, turoperadors i fins i tot en l'organisme públic Aena.

Igual que en el sector residencial, Murray recorda que Blackstone s'ha convertit en el propietari principal d'hotels de l'Estat espanyol. "Amb la pandèmia, l'estructura turística ha demostrat la seva vulnerabilitat, especialment en les zones d'alta densitat, com Balears i Canàries". Aquesta dependència, segons el professor, obliga a "repensar les economies d'aquestes àrees per evitar que siguin tan febles davant les crisis".

Murray advoca perquè aquests canvis dissenyin un model de transició cap a un turisme amb menys pes en el PIB i que eviti el col·lapse social

La fórmula suggerida per Murray es basa a implantar una recaptació fiscal progressiva, que penalitzi les companyies que tinguin seus a paradisos fiscals i millori els comptes públics. Aquesta reconversió verda implica que "les noves places hoteleres tinguin en compte factors sostenibles i criteris ergonòmics i centrats en la reducció de la contaminació". Murray advoca perquè aquests canvis dissenyin un model de transició cap a un turisme amb menys pes en el PIB i que eviti el col·lapse social. Murray proposa un sistema turístic cooperatiu, com ja existeixen en altres sectors, entre els quals estan l'alimentari, el de l'habitatge o el financer. I reclama que les ajudes empresarials estiguin condicionades a la rebaixa dels nivells de contaminació.

Encara que el pla de suport de 3.750 milions del Govern central al sector de l'automòbil contempla ajudes als vehicles sostenibles, aquest no és un requisit imprescindible. En la partida prevista de 250 milions per incentivar la demanda de cotxes nous, no es concreta la tecnologia que s'ha d'utilitzar.

Ajudes per canviar de cotxe

En paral·lel, el Pla Moves II també contempla ajudes directes per finançar l'adquisició d'automòbils elèctrics o híbrids i les instal·lacions i els sistemes de recàrregues. Les crítiques d'algunes entitats a aquestes mesures es fonamenten en el fet que no es poden acumular les ajudes dels dos plans i que aquestes es considerin com a guanys patrimonials per la declaració de la renda.

Aquests criteris són els que troba a faltar el portaveu de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic, Daniel Pi: "Les ajudes haurien d'anar encaminades a vehicles com les furgonetes de repartiment o els taxis, ja que, si no, tenen un efecte ambiental limitat en les famílies que no poden utilitzar un cotxe elèctric". Una de les solucions que promulga Pi és "implementar un pla de finançament perquè els ciutadans puguin arribar a la seva feina mitjançant un transport sostenible".

La pandèmia ha demostrat, segons la plataforma, que els trajectes es poden reduir i ser millors. "La menor contaminació i congestió per articular una via pública amb menys espai per als vehicles privats". Aquests són els dos arguments de Daniel Pi per "impulsar polítiques que incrementin la mobilitat sostenible, instal·lant nous carrils per als autobusos urbans i interurbans".

Ajudes a les aerolínies

Greenpeace reclama "prohibir el repartiment de beneficis en les aerolínies rescatades i restringir els vols curts per reduir les emissions"

Un altre dels sectors que ha rebut ajudes públiques de 1.800 milions a través de les línies ICO és el de les aerolínies. El Govern ha avançat que treballa en nous plans per garantir la seva liquiditat. Davant aquest avançament, l'organització ecologista Greenpeace ha reaccionat reclamant "prohibir el repartiment de beneficis en les aerolínies rescatades i restringir els vols curts per reduir les emissions". Així mateix, l'entitat demana que "en els plans de rescat de les aerolínies s'incloguin compromisos ambientals i l'obligatorietat de limitar l'escalfament global".

Turisme, automòbil i aerolínies són àmbits productius especialment castigats per la crisi de la covid-19 que han rebut diners públics pel seu pes en l'economia, un fet acceptat per tots els especialistes. No obstant això, els plans de reactivació no han resolt encara com condicionar el sistema d'ajudes a l'aposta per una activitat més respectuosa amb el medi ambient.

Vols amb pocs passatgers, anul·lats

Viatjar va ara associat a la seguretat de la salut, l'excel·lència en el tracte, la comoditat i la fiabilitat. És la recomanació del president de l'Associació d'Experts en Empreses Turístiques, Domènec Biosca, que, malgrat les garanties, assegura que "aquest serà un estiu per oblidar". Biosca precisa que "les companyies internacionals estan anul·lant els vols amb menys de 50 passatgers". Després de la decisió es troba la impossibilitat de fer vacances de molts ciutadans. Biosca retrata una situació de demanda depriment, que "no creix al ritme desitjat perquè resulti rendible l'obertura dels establiments". Augura que, amb el nivell actual, a Palma només obriran 32 hotels dels 800 existents.

La restauració demana allargar els ERTO i lloguers variables

El Gremi de Restauració de Barcelona reclama campanyes de promoció per reactivar el consum i promocionar el turisme amb la seguretat com a eix. En una carta lliurada al Govern, sol·liciten claredat i transparència en les mesures per planificar la reobertura dels establiments. Per suportar millor la crisi, el president de l'entitat, Pere Chias, considera que una mesura imprescindible seria ampliar els ERTO fins a finals d'any: "Així evitaríem les reestructuracions de plantilla". Com a complement d'aquesta acció, planteja que les rendes dels lloguers dels restaurants s'ajustin en funció del ritme de l'activitat en la fase de reactivació econòmica.

Microcrèdits de concessió ràpida i noves línies de finançament són unes altres de les mesures que demanda el Gremi. Chias preveu que la recuperació de la restauració no es produirà fins a la primavera de 2021. Per això parla d'un període de gairebé un any en què els locals hauran de resistir la tempesta. De moment, mentre esperen que arribi la quotidianitat d'antany, el Gremi ha obtingut el compromís de la ministra d'Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto, d'introduir una moratòria de dos anys en el retorn dels crèdits ICO per als sectors que més temps triguin a recuperar l'activitat.

Les mateixes previsions negatives ofereixen des del Gremi d’Hotels de Barcelona. Malgrat l'augment progressiu de les reserves, durant la primera setmana de juliol, l'ocupació és de tan sols el 7% i no s'espera arribar més enllà de 35% a finals de setembre amb l'adéu de l'estiu.