El 21-D ha generat una considerable expectació a Catalunya. La decisió del Govern d'Espanya de celebrar el consell de ministres a Barcelona coincidint amb el primer aniversari de les darreres eleccions autonòmiques, convocades sota l'aplicació de l'article 155, tenia, en paraules de la consellera de Presidència Elsa Artadi, "un punt de provocació", una opinió compartida pel moviment independentista, les organitzacions del qual han convocat al llarg del dia diverses accions de protesta i manifestacions a Barcelona i la resta del territori. La jornada també ha atret, com cabia esperar, l'interès de la premsa internacional, i les protestes s'han obert pas i fet un racó a alguns dels principals mitjans de comunicació, entre les notícies de la renúncia del secretari de defensa dels EUA, James Mattis, o l'impacte de la protesta de les armilles grogues a França.

Un dels primers en informar-ne ha estat el britànic The Guardian, que, a la seva edició digital, recollia a primera hora de la tarda els principals esdeveniments sota el titular "xocs a Barcelona durant les protestes contra la reunió del consell de ministres". El diari destacava que, als talls de carreteres, alguns dels manifestants portaven "armilles fluorescents, segurament una referència doble: tant als activistes de les 'armilles grogues' a França com al color associat al moviment independentista, el groc." A més, The Guardian es feia eco de les declaracions d'una de les portaveus de les 'armilles grogues' a França, Priscilla Ludosky, després de trobar-se amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie. "Em trobo aquí per comprende què ocorre al nostre país veí i per veure què tenim en comú, i totes aquelles coses dolentes que els governs tenen en comú", ha declarat Ludosky.

Igualment ràpids han estat els serveis informatius del primer canal de la televisió pública russa, que donaven la xifra de 15 lesionats a partir de les informacions obtingudes a través dels mitjans locals i les xarxes socials. Més poètic ha estat l'Izvestia, que titulava en la seva edició digital: "Desobedient i inconquerible: Catalunya protesta de nou". El diari rus, que repassa els darrers esdeveniments a Catalunya –incloent-hi el debat al voltant de la "via eslovena" i les vagues protagonitzades pel personal dels centres d'atenció primària (CAP) i els bombers– ha consultat a l'hispanista Iekaterina Txerkàssova, de l'Institut d'Economia Global i Relacions Internacionals (IMEMO) de Moscou, qui subratlla la necessitat del govern espanyol de sumar el suport dels partits sobiranistes catalans per assegurar la seva continuïtat.

"Protesta parcialment violenta contra el govern central espanyol", ha titulat per la seva banda el suís Neue Zürcher Zeitung a partir d'una informació de l'agència de notícies alemanya dpa, que també recorda la proximitat del judici als dirigents independentistes. El mitjà nord-americà Voice of America (VOA) també destaca els xocs entre manifestants i Mossos d'Esquadra als carrers de Barcelona, com també ho han fet també des de la BBC britànica fins a RTE, la radiotelevisió de la República d'Irlanda.

Al canal de televisió francés BFMTV ha participat com a comentarista dels esdeveniments el candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls, qui ha tornat a carregar contra l'independentisme. Valls ha tornat a afirmar que "Barcelona no és la capital de la República catalana, sinó una capital espanyola i una capital de la Mediterrània." Le Monde ha anat més enllà de l'aspecte purament descriptiu, encapçalant aquest matí la notícia de la reunió del consell de ministres a Barcelona amb el següent titular: "A Catalunya Pedro Sánchez es juga la seva supervivència política". L'edició francesa de Slate s'ha aproximat a la protesta des d'una òptica netament francesa, assegurant que "les 'armilles grogues' arriben a Catalunya". A l'article, el mitjà assenyala que "certs sectors del moviment independentista català, majoritàriament els d'esquerra" –el mitjà digital cita el cas de La Forja, l'organització juvenil de Poble Lliure– "han apel·lat aquest divendres 21 de desembre a bloquejar el país prenent com a exemple les 'armilles grogues' franceses."

Le Parisien ha consultat a l'hispanista francès Benoit Pellistrandi, que considera que molts dels independentistes "desconfien" de l'expresident Carles Puigdemont per moure's "per interessos personals", a diferència dels polítics presos, "que tenen un estatut de màrtirs mentre la influència de Puigdemont i dels altres que s'han exiliat minva." Dels Comitès de Defensa de la República (CDR), Pellistrandi diu "són nombrosos en militants i molt organitzats, però els líders independentistes es malfien d'ells perquè no volen ser acusats de violència." Didier Billion, de l’Institut de relations internationales et stratégiques (IRIS), assegura a Le Parisien que "la capacitat de mobilització de l'independentisme s'ha afeblit", en particular per la divisió al si del moviment sobiranista, on "molts volen a curt termini la independència o no res."

L'anglès The Daily Mail publica una peça acompanyada de nombroses fotografies en la qual, a banda de parlar dels xocs entre policies i manifestants i recordar les mesures adoptades per l'executiu de Pedro Sánchez a Barcelona, reprodueix el testimoni de diversos manifestants. "És una provocació", manifesta Carles Serra, «han vingut aquí a provocar-nos." Un altre manifestant, Joan Toll, lamenta al Daily Mail la manca de progrés després del referèndum d'autodeterminació de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O. "Si penses en tot el que ens ha passat el darrer any, no hem aconseguit res: només se'ns reprimeix més", indica a l'afegir que "ningú vol veure violència, però la gent comença a cansar-se."

L'austríac Der Standard, encara que no recollia encara les protestes a Barcelona a causa d'un tiroteig ocorregut a un cèntric restaurant a Vienna, ha publicat aquest divendres una entrevista amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. "Nou persones empresonades, set a l'estranger, 18 encausats, centenars de processos oberts per haver permès la votació... Valia la pena?», pregunta el periodista. Cuixart respòn: "Li preguntaria el mateix als combatents de la resistència contra el feixisme?"