Público
Público

Nous ajuntaments Les quatre grans ciutats catalanes que encara no saben amb certesa qui tindrà l'alcaldia a partir de dissabte

Després dels acords de Lleida, Tarragona i Sabadell, els dubtes se centren en Barcelona, Badalona, Girona i Reus.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Ada Colau, Joan Subirats i Janet Sanz, en un acte electoral de Barcelona en Comú. EFE / ENRIC FONTCUBERTA

A poc a poc es tanquen les negociacions per confirmar els governs municipals que accediran al càrrec el dissabte, després de les sessions constitutives dels ajuntaments. Però quan falten quatre dies per a la data límit, encara hi ha nombroses poblacions que no saben qui ostentarà la vara d'alcaldia. Si ens fixem en les ciutats més poblades de Catalunya, el dubte apareix en quatre casos: Barcelona, Badalona, Reus i Girona. Els darrers dies, en canvi, s'han resolt els dubtes a Sabadell (alcaldia del PSC), Lleida (governarà ERC) i Tarragona (també ERC).

Si no hi ha un altre gir de guió -mai descartable en la volàtil política catalana- Ada Colau revalidarà l'alcaldia de Barcelona i ho farà gràcies al suport del PSC i als vots -almenys parcials- de Barcelona pel Canvi – Ciutadans, el grup que encapçala Manuel Valls. Les bases de Barcelona en Comú van avalar divendres que Colau opti a la investidura. Per aconseguir el càrrec, però, necessita obtenir la majoria absoluta dissabte, ja que la primera força -tot i que empatada a 10 regidors amb Barcelona en Comú- va ser l'ERC d'Ernest Maragall. Els Comuns confien a tancar un acord amb el PSC i segueixen plantejant un pacte que inclogui també a Esquerra, si bé aquesta possibilitat no és real, atès que independentistes i socialistes es veten mútuament.

Amb aquest escenari de fons, a Colau li falten tres escons per sumar la majoria, que en principi provindrien del grup de Manuel Valls. Si bé Ciutadans ha dit que només votaria a favor del socialista Jaume Collboni com a alcalde, la realitat és que tres dels sis regidors del grup -inclòs Valls- no són militants de Valls i, per tant, que el grup es trenqui en la votació no sembla cap sorpresa. Per tant, ara mateix el gran dubte és si Comuns i PSC tancaran un acord abans de dissabte. Si no és així, l'alcalde seria Ernest Maragall, com a candidat de la força més votada.

A Badalona el dilema és si serà possible tancar un acord de mínims entre La Badalona Valenta (Guanyem i ERC) i el PSC per evitar el retorn a l'alcaldia de Xavier García Albiol. El PP va imposar-se a les eleccions amb 11 regidors, però una aliança entre socialistes (6), la Badalona Valenta (7) i Comuns (2) superaria la majoria absoluta de 14 regidors. Ara bé, el candidat socialista, Álex Pastor, es nega en rodó a votar a favor de la investidura de Dolors Sabater, l'exalcaldessa i candidata de La Badalona Valenta i reclama que l'alcaldia sigui per a ell, tot i representar la tercera força al municipi. El gran dubte ara mateix és si la confluència entre Guanyem Badalona en Comú i Esquerra ho accepta com a mal menor o els socialistes faciliten la investidura d'Albiol en negar-se a votar a favor de Sabater, que al cap i a la fi és la representant d'esquerres amb més vots.

A Reus els resultats electorals van deixar un escenari ben enrevessat. JxCat va ser la força més votada, amb set regidors, mentre que ERC i PSC en van sumar sis cada un i la CUP, tres. Segons informa el Diari de Tarragona, aquest dilluns a la tarda aquestes tres darreres formacions van reunir-se per explorar les possibilitats d'un acord. Esquerra aspira a obtenir l'alcaldia en mans de Noemi Llauradó, però necessita el suport de socialistes i cupaires per superar la majoria absoluta. Si no rep els seus vots, l'alcaldia continuarà en mans del postconvergent Carles Pellicer.

Finalment hi ha el cas de Girona, on JxCat també va ser l'opció més votada, tot i perdre un dels 10 regidors que CiU va obtenir el 2015, aleshores sota el lideratge de Carles Puigdemont. L'actual alcaldessa, Marta Madrenas, però, té l'escenari bastant de cara per mantenir-se al càrrec, atesa la dificultat perquè es materialitzi algun altre pacte que arribi a la majoria absoluta. La segona força és Guanyem Girona, que inclou la CUP, amb sis regidors, els mateixos que el PSC, mentre que ERC en té quatre. ERC no vol pactar amb el PSC, mentre que Guanyem Girona, que té Lluc Salellas d'alcaldable, aposta per un govern integrat per ells i Esquerra, que sumaria 10 regidors. Ara bé, això només seria possible si rep també els vots del PSC a la investidura de dissabte. De moment, Guanyem ha presentat el seu projecte de govern, que inclou 22 claus, i l'ha enviat a la resta de formacions implicades.

Les majories de L'Hospitalet i Santa Coloma

On no hi ha cap misteri és a l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat catalana, i Santa Coloma de Gramenet, la novena. A les dues el PSC va imposar-se amb majoria absoluta, de manera que les alcaldesses Núria Marín i Núria Parlon, respectivament, revalidaran el càrrec. En el primer cas, però, Marín no tanca la porta a incloure al govern als Comuns. Tampoc hi ha hagut misteri a Mataró, on el socialista David Bote ha passat de sis a 13 regidors -a només un de la majoria- i repetirà com a alcalde. ERC serà la segona força amb vuit regidors. Resta veure si els Comuns donen suport a Bote. Si no és així, serà escollit sense problemes en segona volta, perquè no hi ha suma alternativa que pugui assolir la majoria absoluta.

On també se sap el color de l'alcalde és a Terrassa, on governarà Jordi Ballart, exalcalde socialista i que va protagonitzar una de les sorpreses del 26-M al capdavant de la llista de Tot per Terrassa. La formació, que va sumar 10 regidors, ultima un pacte amb ERC, que en va sumar cinc, mentre que el PSC (7) quedarà a l'oposició després de 40 anys d'alcaldia ininterrompuda. A Lleida, el republicà Miquel Pueyo serà l'alcalde amb els vots de JxCat i el Comú de Lleida, mentre que a Tarragona el batlle també serà d'ERC, Pau Ricomà, gràcies als vots de JxCat, la CUP i En Comú Podem.

Finalment, a Sabadell el PSC recuperarà l'alcaldia perduda fa quatre anys, en part per doblar els resultats electorals (va passar de cinc a 10 regidors) i perquè Podem ha decidit pactar-hi, impedint una aliança alternativa.