Público
Público

Les querelles judicials contra el procés i l'obsessió pels símbols marquen l'actuació de Vox a Catalunya

El partit ultradretà, que és partidari de tancar TV3, dissoldre els Mossos d'Esquadra i il·legalitzar les formacions independentistes, ha augmentat progressivament la seva presència al carrer, amb la participació en diverses mobilitzacions espanyolistes

El secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, en la manifestació organitzada per Jusapol a Barcelona el passat 29 de setembre. / Vox

Supressió de les autonomies, il·legalització dels partits independentistes, deportació de les persones migrades en situació administrativa irregular, eliminació de la Llei de violència de gènere o supressió de la Llei de la memòria històrica. Aquestes són algunes de les propostes que els líders del partit ultradretà Vox van verbalitzar al míting en què diumenge van omplir el Palacio de Vistalegre de Madrid, un èxit de convocatòria que ha permès a la formació guanyar visibilitat mediàtica. El partit, que defensa postulats racistes, masclistes i que sovint semblen extrets d'un temps pretèrit, té en la defensa de la unitat d'Espanya una de les seves grans banderes. Des que va crear-se fa cinc anys s'ha erigit en un dels grans ariets ultres contra l'independentisme, sobretot a través de la via judicial, amb la presentació de constants querelles.

Ara que les enquestes li somriuen –algunes pronostiquen la seva entrada al Congrés amb un diputat per Madrid– i que PP i Cs viren cap a la ultradreta apropant-se a algunes de les seves propostes, Vox pretén incrementar la seva expansió territorial. I a Catalunya, on segons mitjans com Crónica Global el partit comptaria amb un miler d'afiliats, això passa per augmentar la seva presència al carrer, ja sigui amb actes en diversos municipis o amb la participació en manifestacions ultraespanyolistes, com la del passat 9 de setembre a Barcelona o la del proper 12 d'octubre, on dona suport a la convocatòria d'Espanya i Catalans al Passeig de Gràcia de la capital.

Fins al moment, Vox ha tingut a Catalunya una actuació especialment obsessionada pels símbols, sobretot per garantir la presència de la bandera espanyola als ajuntaments catalans. Sense anar més lluny, aquest dissabte Vox Barcelona ha convocat un acte aquest dissabte a Sant Vicenç dels Horts, el municipi del Baix Llobregat que havia tingut Oriol Junqueras com a alcalde. El partit d'extrema dreta va irrompre-hi denunciant que la bandera espanyola no estava penjada a l'ajuntament i actualment compta amb un regidor, Santos Mateo, que curiosament el 2015 va concórrer a les eleccions municipals com a cap de llista de Cs. Ja al maig del 2017, el president de Vox a Girona, Alberto Tarradas, va denunciar a la subdelegació del govern espanyol que cinc municipis de la província –Camallera, Torroella de Montgrí, Ventallo, Vilademat i Vilopriu– tampoc tenien penjada la bandera espanyola.

Els darrers mesos, membres del partit també s'han implicat en les operacions de retirada de llaços grocs que han executat activistes ultradretans a diversos punts del Principat. I el passat 17 de setembre, el partit va reunir al voltant de 200 persones a Sant Cugat del Vallès per protestar contra el president de la Generalitat, Quim Torra, en l'estrena de la plaça 1 d'octubre, fins aleshores plaça del rei. I és que per a Vox l'únic que cal recordar i homenatjar de la jornada del referèndum és la repressió policial, fins al punt que alguns dels principals dirigents del partit, com el seu secretari general, Javier Ortega, van participar a la manifestació del sindicat Jusapol del passat 29 de setembre a Barcelona.

La mobilització, també amb la presència de líders de Cs, fonamentalment servia per homenatjar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van formar part de l'anomenada operació Copèrnic. Només tres setmanes abans, Vox havia reunit unes 8.000 persones en una manifestació en defensa de la unitat d'Espanya celebrada a Barcelona i finançada per l'empresari afincat a Suïssa i exguàrdia civil José Manuel Opazo, una de les persones que aporta fons als grups d'extrema dreta dedicats a retirar llaços grocs de l'espai públic.

Líders poc coneguts

Ara bé, si una actuació li havia donat notorietat fins ara al partit ultra ha estat la constant presentació de querelles contra les institucions catalanes. Entre moltes altres, Vox s'encarrega de l'acusació popular en la macrocausa contra l'independentisme que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Però també s'ha querellat contra l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i els Mossos d'Esquadra per l'actuació policial arran dels atemptats terroristes del 17 d'agost de l'any passat, o contra el president del Parlament, Roger Torrent, i tres membres més de la Mesa de la cambra –Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Alba Vergés (ERC)– per acceptar la tramitació de la modificació de la Llei de presidència, que entre d'altres coses obria la porta a una investidura a distància.

El Vistalegre en versió catalana de Vox es remunta al diumenge 3 de juny, quan va reunir unes 1.200 persones a l'Hotel Barceló Sants. Les grans estrelles de l'acte van ser el seu president, Santiago Abascal, i el número dos, Javier Ortega, però també va intervenir-hi la presidenta del partit a Barcelona, Lola Martín, que va explicar que havia pagat una escola privada als seus fills perquè s'estalviessin les "mil hores de català". La batalla contra la immersió lingüística és una altra de les qüestions que uneix Vox i Cs i el partit també va prendre part a la mobilització contra l'escola en català convocada el 16 de setembre per Hablemos Español, una entitat presidida per una simpatitzant de la formació ultradretana. En l'acte el partit va proposar tancar TV3 i suprimir els Mossos d'Esquadra.

Vox és un partit clarament jeràrquic, de manera que Abascal i Ortega copen el gruix de les aparicions mediàtiques, mentre que els seus dirigents catalans són majoritàriament desconeguts. A banda de Lola Martín, un dels que ha obtingut certa notorietat és Ignacio Garriga, membre de l'executiva estatal del partit i cap de llista a Sant Cugat del Vallès a les eleccions municipals de 2015. Garriga s'ha convertit en un especialista en proferir comentaris protofeixistes a les xarxes socials, on entre d'altres qüestions ha elogiat el cop d'estat franquista del 18 de juliol de 1936, i ha proposat retornar "immediatament al seu país" els migrants que arriben en pastera a l'Estat. Es dóna el cas que Garriga és descendent de migrants: la seva àvia va emigrar des de Guinea Equatorial. La de Sant Cugat va ser una de les dues úniques candidatures de Vox a les municipals de fa tres anys, una xifra que més que probablement augmentarà als comicis del proper maig. Un fet que, de ben segur, farà emergir nous dirigents d'un partit que representa l'extrema dreta sense maquillatge.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?