Diverses víctimes dels atemptats del 17A han exigit avui als polítics que en els actes d'homenatge de matí facin una "treva" i no "manipulin" ni "polititzin" el seu dolor, després d'haver-les "abandonat" després dels atemptats del passat any a Barcelona i Cambrils (Baix Camp).

En una roda de premsa a Barcelona, el dia abans del primer aniversari dels atemptats, les víctimes agrupades entorn a la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha atès a 182 afectats del 17A, han denunciat que durant tot aquest temps s'han sentit "enganyades, abandonades, incompreses i tristes", com ha descrit Ana Cortés, una de les supervivents de les Rambles.

En nom de les víctimes, el coordinador de la UAVAT, Roberto Manrique, ha exigit que els actes institucionals de matí siguin un homenatge a les víctimes i que la classe política "faci una treva". "Demanem a la classe política, en nom de les víctimes, que demà facin una treva, que no utilitzin el dolor aliè per fer política", ha reclamat.

Manrique ha llegit en la roda de premsa una carta enviada per Javier, el pare d'un menor de Rubí (Vallès Occidental) assassinat el 17A, en la qual aquest demana que els actes de matí siguin de "respecte i consideració" per a les víctimes i les seves famílies.

"L'aniversari del 17A ha de ser un dia per a les víctimes i les seves famílies. De respecte cap a ells i el seu dolor. Que puguin anar a les Rambles a recordar les seves pèrdues i dipositar flors i el que necessitin en el seu honor, sense polítics, sense periodistes, sense tafaners. Com a molt, amb les cossos de seguretat i equips d'emergències. Ha de ser un acte de respecte i consideració", assenyala l'escrit.

En la mateixa línia, Ana Cortés, que va poder esquivar a la furgoneta del terrorista Younes Abouyaaqoub després de sortir del metre en Les Rambles, davant la font de Canaletes, ha llegit també una carta que ha escrit intentant expressar els sentiments de les víctimes, per mostrar la seva denúncia pel fet que s'han sentit abandonades.

"Ara que serem visibles, ara que tots s'acorden de nosaltres i estem en boca de tots, és el moment de parlar, perquè a partir del 18 d'agost tornarem a ser oblidats i només existirem per a les nostres famílies i els que han estat 365 dies patint al nostre costat durant un any que ha estat duríssim, d'incomprensió", ha expressat.

La dona, que va sobreviure en sortejar la furgoneta, ha denunciat que cap partit polític s'ha interessat durant aquest any per saber com estaven i si necessitaven alguna cosa i ha lamentat que, per contra, els polítics ara s'acosten a prendre's fotos al seu costat.

"L'única ajuda que vam rebre va ser de les forces de seguretat, els equips d'emergències, la Creu Vermella, els Bombers, el 061, la UAVAT i altres víctimes, que es deixen la pell per nosaltres", ha indicat. "Ens sentim enganyats, abandonats, incomprendidos, tristos, però molt units i amb moltes ganes de recuperar les nostres vides", ha apuntat.

Segons Cortès, l'única administració que els ha ajudat ha estat l'Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, que "va despertar de la seva letargia tard, però va despertar" i ha col·laborat amb ells, facilitant que es posessin en contacte amb la UAVAT.

"Ara que estem en boca de tots, només espero que siguem els últims i que les autoritats no s'oblidin de nosaltres, perquè després de la foto seguirem tenint necessitats. Senyors polítics: és el moment d'evitar que això es repeteixi, que no es manipuli el dolor de les víctimes i que no es polititzi el dolor", ha exclamat.

En la roda de premsa, a la qual han acudit víctimes d'altres atemptats, entre elles una de les filles de l'exministre socialista Ernest Lluch, Manrique ha exigit al Govern que modifiqui el termini d'admetre sol·licituds per ser reconeguts com a víctimes del terrorisme, que finalitza demà, ja que els seus drets no haurien de prescriure al cap d'un any de l'atemptat.

"Com li expliques a algú que els seus drets caduquen a l'any? Si la majoria de víctimes estem exigint que no prescriguin els atemptats terroristes, passin els anys que passin, com és possible que haguem de permetre que prescriguin els drets de les víctimes?", s'ha preguntat.

Manrique ha estat molt crític amb la desatenció per part del govern central durant l'últim any i ha posat com a exemple que l'oficina d'atenció a les víctimes només va estar oberta a la Delegació del Govern a Catalunya del 22 al 29 d'agost, i no durant tot aquest any, com creu que seria el lògic.

També ha indicat que la Generalitat no va fer "res", però ha al·legat que durant la major part d'aquest període va estar intervinguda i la seva màxima responsable era la exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría, que, segons ha dit, no es va posar en contacte amb cap de les víctimes.

La UAVAT, que es va fundar al febrer passat, ha atès des de llavors a 152 persones, de les quals la majoria (85) són testimonis directes, 13 ferits físics i 37 familiars de víctimes, i que presenten lesions psicològiques (89 casos), físiques (8), psicològiques i físiques (6), entre uns altres.

Fins al moment, aquesta organització ha ajudat a tramitar davant el ministeri d'Interior un total de 82 expedients per al reconeixement de víctima del terrorisme, 79 per rebre ajuda psicològica i 3 d'indemnitzacions per danys materials), dels quals nou han estat concedits, tres rebutjats i els altres estan pendents de resolució.