Público
Público

Llei Aragonès Front comú d’entitats, sindicats i partits d’esquerres contra la Llei Aragonès, a la que acusen de “privatitzar” els serveis públics

Una cinquantena de col·lectius s’apleguen a la plataforma Aturem la Llei Aragonès amb l’objectiu d’evitar que la Llei de contractes de serveis a les persones tiri endavant tal com està plantejada, ja que no garanteix la gestió pública de determinats serveis públics.

Presentació de la plataforma Aturem la Llei Aragonès. @Arran_jovent

PÚBLIC

Pas endavant en l’articulació del moviment contra el projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, conegut popularment com a Llei Aragonès, en referència al vicepresident del Govern. Una cinquantena de col·lectius del sector educatiu, sanitari i social, a més de partits polítics i sindicats, han presentat aquest dimarts a la plaça Sant Jaume de Barcelona la plataforma Aturem la Llei Aragonès, que pretén paralitzar la tramitació de la normativa i que ja ha convocat diverses accions, com ara una manifestació el 19 d’octubre, per mostrar el rebuig ciutadà que genera. Els col·lectius opositors veuen la iniciativa com el “pas definitiu en la privatització dels serveis públics”.

A grans trets, el seu argumentari és que la Llei Aragonès, que afectarà la prestació de serveis de salut, educació i del sector social, suposa “que aquests serveis es regeixin per les lleis del mercat i per la lògica de la cerca de beneficis sense aturador i no pas tenint en compte les necessitats de la ciutadania”. Ras i curt, consideren que la normativa, si s’aprova tal com està redactada, implicarà la consolidació de privatitzacions en aquests àmbits i afavorirà, fonamentalment, a grans empreses privades, mentre que no garanteix la qualitat dels serveis públics. "Estableix un marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades –com l’ACS de Florentino Pérez– qui gestionin i prestin els serveis públics que garanteixen els drets fonamentals”, ha alertat Bàrbara Roch, portaveu de la plataforma.

El Govern, de la seva banda, explica que la llei establirà com s’han de licitar i adjudicar els contractes públics, així com controlar l’execució d’un servei. Fixaria que el preu no pot ser l’únic criteri per atorgar una adjudicació en àmbits com els serveis sanitaris, els socials, els educatius o els esportius, entre d’altres. O, dit amb altres paraules, detalla com s’han de portar a terme les privatitzacions. Ara bé, la versió governamental es completa amb la idea que la normativa no diu que s’hagi d’externalitzar res, sinó que serà cada administració la que decidirà si fer-ho o no, ja que simplement detallarà com fer-ho per tal de “garantir la qualitat del servei” públic.

La plataforma opositora, que compta amb el suport de la CUP i Catalunya en Comú, reclama que s’aturi la tramitació de la llei i es reprengui a partir d’un procés que blindi la gestió pública dels serveis bàsics, “per evitar que les empreses privades entrin a mercantilitzar l’educació, la sanitat i els serveis socials”. A banda de la manifestació del dia 19 d’octubre, la plataforma també ha convocat una concentració davant del Parlament pel proper dia 25 de setembre i, a més a més, farà “accions sorpreses” que, lògicament, no anuncia.

La Marea Blanca, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), la Ustec, l’Observatori del Deute en la Globalització, sindicats com la CGT, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya o la Intersindical-CSC formen part d’una plataforma que també aplega organitzacions de l’Esquerra Independentista, com la CUP, Endavant-OSAN o el SEPC.