El projecte de llei per regular l'eutanàsia permetrà que la prestació d'ajuda per morir pels serveis de salut pugui dur-se a terme també en el domicili particular, a més dels centres sanitaris públics, privats i concertats. Així ho recullen diverses esmenes a l'article presentades pels grups a la proposta.

La ponència designada en el si de la Comissió de Justícia comença aquest dimarts a redactar un informe amb les esmenes parcials per corregir la iniciativa. El Ple del Congrés va donar el vistiplau a la seva tramitació parlamentària després de rebutjar els vetos de PP i Vox al projecte de llei.

Els grups van registrar fins a mitjans d'octubre més 250 esmenes. En aquest sentit, el grup socialista, que va presentar la iniciativa, i Unidas Podemos han introduït una vintena de propostes de correcció. Entre les seves esmenes destaca la modificació al punt dos de l'Article 14 relatiu a les mesures per garantir la prestació d'ajuda per morir pels serveis de salut, que "es realitzarà en centres sanitaris públics, privats, o concertats i en el domicili particular, sense que l'accés i la qualitat assistencial de la prestació puguin resultar menyscabades per l'exercici de l'objecció de consciència sanitària o pel lloc on es realitza", és a dir, afegeix la possibilitat que aquesta prestació es pugui realitzar a la llar del sol·licitant. En l'exposició de motius de la proposta inicial s'esmenta aquesta idea, però no estava especificada en cap dels articles de la llei.

Els partits que sostenen el Govern espanyol proposen ampliar els requisits per rebre aquesta ajuda en introduir l'opció d'un certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència a Espanya superior a dotze mesos. La proposició inicial recollia a l'Article 5 la necessitat de "tenir la nacionalitat espanyola o residència legal a Espanya, majoria d'edat i ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud", entre altres qüestions.

Així mateix, creen una disposició perquè les comunitats autònomes donin a conèixer l'aplicació de la norma en tot el territori de l'Estat espanyol a través d'un informe anual publicat pel Ministeri de Sanitat. I, a fi de garantir els mitjans i els suports necessaris en la tramitació de la petició, els grups afegeixen una altra disposició per a les persones amb discapacitat: "Les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues, tindran garantits els drets, recursos i mitjans de suport establerts en la Llei 27/2007, de 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues".

Evitar la "privatització de la mort"

D'altra banda, ERC també recull entre les seves esmenes que la prestació d'ajuda per morir pugui realitzar-se al domicili, ja que "es considera de summa importància que l'entorn en el qual es practiqui" l'ajuda assistida "s'ajusti al màxim, en la mesura que sigui possible, a les preferències del pacient". Així mateix, planteja que l'administració directa al pacient d'una substància per part del professional sanitari pugui produir-se "no sols en el centre sanitari o sociosanitari sinó també en el seu domicili".

A més, per a evitar la denominada "privatització de la mort", la modificació a l'Article 14.2 registrada per ERC "persegueix establir l'obligació legal de la prestació de l'ajuda per morir per la sanitat pública, a exclusió de qualsevol altra modalitat de gestió o oferta de serveis privats".

També, el grup liderat per Gabriel Rufián exposa que cal "evitar traves burocràtiques que dificultin el procés d'accés", per això, suprimeix el control previ a la prestació de la Comissió d'Avaluació i Control, que es realitzaria després del metge responsable posi en coneixement de la situació a aquest òrgan competent. "Cap altra llei d'eutanàsia imposa aquests controls previs", sosté.

En aquesta línia, ERC també proposa que "transcorregut el termini de 15 dies naturals sense rebre resposta, el pacient hagi d'entendre que la seva sol·licitud ha estat acceptada", ja que al seu entendre, el redactat actual de la proposició de llei no regula el significat del silenci administratiu en aquest estadi del procediment.

En el text d'esmenes, ERC argumenta la "necessitat d'emparar l'actuació del personal sanitari diferent del metge que pugui igualment cooperar o causar la mort d'una persona en els casos coberts per la present llei", una petició que afegeix a la disposició final tercera.

El PNB demana una nova denominació de la iniciativa: "Llei orgànica de despenalització i regulació de l'eutanàsia i l'ajuda mèdica per morir",
perquè entén que la proposició de llei "omet en el seu text la referència expressa a 'l'ajuda mèdica per morir', malgrat despenalitzar-lo i regular-lo". En aquesta línia, sol·licita que el text reconegui expressament les dues diferents modalitats, ja que "difereixen en la seva realització i en la càrrega moral que comporten". El grup basc afegeix que l'objecte d'aquesta llei és "regular els drets i obligacions del personal sanitari que atén aquestes persones".

El PP insisteix a negar el dret a morir

Eh Bildu, que també advoca per incloure el domicili com un altre dels llocs per a dur a terme aquesta pràctica, proposa que en l'exposició de motius no ha de plantejar-se "l'eutanàsia i el suïcidi assistit com a línies disjuntives o antagòniques. No és el patiment inaguantable el que justifica l'eutanàsia, ni tan sols la compassió, la justificació bàsica es troba en el reconeixement de la condició de la persona la que exigeix el respecte a la llibertat individual de disposar de la pròpia vida".

En aquest sentit, la formació abertzale defensa que "és necessari transcendir el paternalisme que encobreix sotmetre una decisió personal com aquesta, la mateixa mort, a les decisions d'especialistes mèdics, juristes i administratius. Tot això per acabar negant materialment l'autonomia de la voluntat de qui decideix que la seva vida és insuportable".

Ciutadans ha introduït una sèrie d'esmenes per configurar una regulació integral del dret a la "disposició de la pròpia vida". El PP, que va presentar una esmena a la totalitat que proposava com a alternativa una llei basada en les cures pal·liatives, insisteix a negar a través de les seves correccions a l'articulat el dret a morir.