L'exportaveu d'ERC al Congrés Joan Tardà (1953, Cornellà de Llobregat) "es va partir la cara", com va assenyalar dijous passat a la cambra baixa el seu successor, Gabriel Rufián, per representar a les víctimes del franquisme des de la tribuna d'oradors. Seva és la proposta de text alternatiu que el seu grup va defensar durant el debat d'esmenes a la totalitat al projecte de llei de Memòria Democràtica, un text actualitzat de la proposició que ERC ha portat a Congrés en cada legislatura des de l'any 2004. En una entrevista a Públic, aquest professor -ara ja jubilat- assegura sentir decepció pel projecte aprovat pel Govern del PSOE i Unides Podem, que "blinda el model espanyol d'impunitat". Així mateix, Tardà sosté que el seu grup està lluny de donar suport al text que avança en la seva tramitació parlamentària, ja que prefereixen "deixar la ferida oberta que perpetuar un frau". Per això, apel·la a l'espai confederal: "La meva única esperança és que Unides Podem es planti durant el procés legislatiu".

La Llei de Memòria Democràtica del Govern espanyol, que ha rebut crítiques de l'esquerra i de la dreta, ha passat aquest dijous el seu primer examen al Congrés. Com de lluny està ERC de donar-li suport?

Ho veig molt difícil. Quan vam tenir les primeres trobades amb el secretari d'Estat, ja li vam dir que havíem previst dues fases: la primera era intentar saltar una primera tanca, és a dir, les qüestions troncals amb les quals estem en desacord. En cas d'aconseguir-ho, podríem entrar a l'escenari següent, és a dir, anar a pels temes que, en principi, no eren tan troncals.

Les qüestions troncals són les que feien referència a la declaració d'il·legalitat del règim franquista, la qual cosa comportava el reconeixement que tots els tribunals de caràcter polític franquista eren il·legals i, per descomptat, també ho eren les sentències. Tot això comporta el reconeixement jurídic de la víctima com a víctima d'una il·legalitat.

També li vam exposar la necessitat de derogar o modificar la Llei d'Amnistia perquè havia estat la coartada que durant decennis es va utilitzar per frenar els processos judicials fins arribar a la paradoxa que les mateixes víctimes van haver de recórrer a l'Argentina per buscar una solució de caràcter reparatòria per jutjar els botxins, cosa que és impossible fer a l'Estat espanyol.

Un altre tema troncal era la necessitat de reconèixer per part de l'Estat que, ni de bon tros, l'Estat havia finalitzat amb tot allò que és competència de les reparacions i responsabilitats patrimonials. I, d'altra banda, assenyalem la modificació dels dèficits que incloïa la llei de l'any 2007 [Llei de Memòria Històrica] per la qual es feia una diferenciació entre les víctimes anteriors a l'any 1968 i posteriors a aquesta data. Aquesta estupidesa va augmentar més amb el Reial Decret 1803/2008, que excloïa de la reparació, per exemple, a antifranquistes com Salvador Puig Antich.

Hi havia uns temes troncals que, en cas que el Govern hagués estat disposat a debatre i corregir, hagués donat lloc a una segona fase de diàleg sobre tot allò que competeix a altres qüestions. Com no es va incloure en la llei, no solament ens ha obligat a presentar una esmena a la totalitat, sinó que estem ara molt, molt, però molt allunyats de poder legitimar aquest projecte de llei.

La derogació o modificació de la Llei d'Amnistia continua sent una pedra en el camí cap a la reparació ...

Curiosament, el secretari d'Estat, en les dues o tres reunions que vam tenir, va insistir (encara que no ho compartim) en què la modificació de la llei era intranscendent. Fins i tot, deia que tenia opinions d'acadèmics consagrats que li donaven la raó al Govern estatal atribuint a la Llei d'Amnistia una inutilitat, que no és un escull per a les víctimes. Això no ens ho creiem, ja que ha estat l'argument que s'ha utilitzat durant anys. I, per descomptat, si aquesta regulació es manté, no garanteix que la Fiscalia de Sala que pretén incorporar la norma sigui eficaç. I, encara que tingués raó en què la Llei d'Amnistia ha deixat de ser eficaç, més raó per derogar-la.

Encara que l'assumpte és complex, quin seria l'escull més urgent a eliminar per permetre que ERC s'obrís a contemplar un canvi de postura a l'hora de donar suport a la Llei de Memòria Democràtica?

Estem dient el mateix que dèiem el 2004. De fet, vam presentar una proposició de llei abans que s'aprovés la llei de memòria històrica el 2007. La proposta va ser rebutjada. I, amb la llei de l'any 2007, vam votar en contra perquè enteníem que no era una llei que es pogués homologar a altres que s'havien fet en d'altres països.

Des del 2007 fins al 2019, en cadascuna de les legislatures, hem anat presentant la nostra proposició de llei de l'any 2004, cosa que tant el PSOE com el PP han rebutjat. És més, han afirmat durant tots aquests anys que no hi havia lloc a la modificació de la norma del 2007 ja que era una llei bona. Fins i tot, vam ser una mica frivolitzats en debats molt durs en els quals el PSOE ens deia que estàvem inspirats per la voluntat de revenja i fanatitzats pel nostre nacionalisme.

Estem en la mateixa posició que el 2004, raó per la qual, de la mateixa manera que vam votar en contra d'aquella llei, si el Govern no modifica la seva posició amb aquesta, hi votarem en contra perquè per a nosaltres és més important deixar la ferida oberta que perpetuar un frau. No té cap sentit que en 2021, un Govern socialista i d'Unides Podem intenti amb aquesta llei blindar el model espanyol d'impunitat. Si ja no tenia sentit l'any 2007, quina raó pot haver avui dia per no reparar totalment a les víctimes. A cas l'Estat espanyol no és una democràcia plenament consolidada?

Per tant, ¿aprovar la nova llei en els termes actuals suposaria un altre tancament en fals de la impunitat del franquisme?

Sí, és clar. És evident que hi ha una infinitat de víctimes que encara no han vist culminar les seves aspiracions de veure com triomfa la veritat, la justícia i la reparació. No estem situats en la radicalitat i en els extremismes, sinó que reclamem el que sempre s'ha reclamat des de totes les posicions que defensen la metabolització del passat. L'Església no ha demanat perdó, l'Estat no ha reparat el treball esclau ni les empreses han pagat per l'acumulació de capital que van fer gràcies a aquest treball.

No s'ha fet res. De manera que, voler tancar la qüestió davant una llei que ni tan sols encara les responsabilitats ni repara a les víctimes de la transició (persones que van ser assassinades per funcionaris) ens sembla que és una veritable farsa i un veritable frau. Provoca un certa vergonya veure que en ple 2021 seguim igual.

La situació del 2021 és diferent a la del 2007 perquè aritmèticament parlant, en aquesta legislatura ERC és imprescindibles per a l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica. És a dir, davant el rebuig de les dretes a la norma, el Govern espanyol no podria tirar endavant la llei sense el suport d'ERC. Hi ha moltes més possibilitats que les seves reivindicacions siguin ateses, no?

El que més m'entristeix és que Unides Podem hagués permès que aquesta llei sortís de el Consell de Ministres. No ho entenem i, no només no ens intranquil·litza, sinó que ens ha despistat molt. No sé si Unides Podem intentarà donar un cop de mà en la tramitació parlamentària, però apel·lem als nostres companys perquè costa d'entendre com poden avalar aquesta llei. La meva única esperança és que Unides Podem es planti.

De quines víctimes o col·lectius s'oblida la norma de Govern espanyol?

De totes perquè la llei només fa un reconeixement simbòlic. Per què els advocats d'Atocha, que van ser assassinats per feixistes, tenen dret a una reparació econòmica i no Salvador Puig Antich o les últimes cinc execucions signades pel dictador abans que morís?

Si tots els tribunals són il·legals, si totes les sentències són il·legals, quin sentit té que les persones que van ser víctimes d'aquests tribunals no siguin reparades? Aquí rau la seva necessitat de no reconèixer aquesta il·legalitat. I tot això malgrat que el franquisme va ser catalogat per l'ONU de règim feixista.

Encara que la llei tirés endavant en els termes que plantegen o, si més no, en la majoria d'ells, ¿s'aconseguirà assolir la veritat, justícia i reparació de les víctimes tenint en compte els desitjos de la dreta i l'ultradreta de tombar-la al Constitucional ?

Em provoca una profunda tristesa que, quan l'esquerra governa, no sigui capaç de fer una llei que finalment fulmini allò que ja han dit altres societats amb moltes dificultats. És a dir, anar avançant per a què romangui la veritat, la justícia i la reparació. Per això, té menys sentit que quan l'esquerra governa actuï de manera covarda.

Ara per ara, per desgràcia, votarem que no. Li devem a les víctimes i a totes les generacions perquè no puguin construir des del poder un relat fraudulent de dir que la societat ja ha metabolitzat el passat. L'Estat espanyol ha de demanar perdó en el seu nom a les víctimes, com s'ha fet a Itàlia, Alemanya o, fins i tot, a França.

I més encara quan Joan Carles I va ser designat successor de Franco...

El que no pot ser és que l'actual rei no sigui capaç d'assumir tot el que assumeix per herència. No només assumeix la direcció de l'Estat, sinó tot el que comporta. És a dir, assumir que la monarquia borbònica va ser còmplice de la dictadura, ja que Joan Carles I va jurar els principis fonamentals del moviment i només cal recordar la imatge de setembre de 1975, quan en resposta a les grans mobilitzacions que hi va haver a tot Europa en protesta per les cinc penes de mort signades per Franco, el franquisme va congregar centenars de persones per fer un acte de desgreuge al dictador. En aquest balcó del Palau Reial hi havia el dictador al costat de Juan Carlos I. És evident que l'Estat espanyol ha de trencar amb el model d'impunitat, però, aquesta llei el que fa és perpetuar-la.

Llavors, ¿les víctimes seguiran sense poder portar els responsables del règim davant la Justícia?

Durant els últims anys, milers de víctimes s'han mort veient com no era possible seure a la banqueta al franquisme, als pocs responsables que queden de la dictadura, entre ells Rodolfo Martín Villa [també va ser ministre de l'Interior amb el PP].

Recordo que durant el tràmit parlamentari de la Llei de Memòria Històrica de 2007, un diputat em va dir: 'És clar, és que ha d'entendre que si aprovéssim la il·legalitat del franquisme és possible que s'intentés obrir un procés judicial contra Manuel Fraga', que llavors estava en vida i que, per descomptat, tenia les mans tacades de sang. Això mateix passaria amb la resta de responsables, cosa que s'ha intentat evitar per tots els mitjans.