El llibre per saber-ho tot sobre una Diada de Sant Jordi que ha tingut diferents dates però mai s'ha deixat de celebrar

"La Festa de Sant Jordi a Catalunya expressa la tossuda llibertat de compartir l’amor pels llibres i per la cultura en general. Sant Jordi és el súmmum de la circulació lliure d’idees i de la projecció d’aquestes a les generacions futures", apunta la periodista Carme Polo a la introducció del llibre 'Sant Jordi. Llibres i roses'. Un volum editat per Viena, amb textos de Carme Polo i fotografies de Ricard Lobo que ho explica tot sobre la tradició de regalar roses i llibres el 23 d’abril. Amb textos en català, castellà i anglès, el llibre ofereix tota mena de detalls sobre aquesta festa única al món.

El llibre explica que el 2026 farà 100 anys que celebrem la festa del llibre el 23 d’abril, i que això de regalar roses ve de lluny perquè el 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, el patró de Catalunya. La seva diada coincidia també amb el Mercat de Roses que s’instal·lava davant del Palau de la Generalitat des del segle XV.

Però el fet de regalar llibres el 23 d’abril sorgeix de la ‘Fiesta Anual del Libro Español’ celebrada per primera vegada l’any 1926 i promoguda per Vicent Clavel Andrés, escriptor i editor valencià, resident a Barcelona des de 1920, on dirigia l’Editorial Cervantes. Llavors, "el rei Alfons XIII, el febrer de l’any 1926, va firmar el decret en què s’instaurava oficialment el 7 d’octubre com el dia de celebració de la Fiesta Anual del Libro Español", podem llegir al llibre.

No va ser fins el 1931 que la celebració del Dia de Llibre es fa fixar el 23 d’abril. Una data emblemàtica pel món del llibre ja que coincideix amb el naixement de William Shakespeare i també amb el dia de la mort de Miguel de Cervantes (de fet, va morir el 22 però va ser enterrat el 23), entre d’altres escriptors.

És remarcable que la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, no va interferir en la celebració del Dia del Llibre. L’any 1946, la repressió i la dictadura van mostrar la seva cara més discriminatòria quan, mitjançant una ordre ministerial, es va obligar a dedicar els actes de caràcter religiós del dia 23 d’abril "en sufragio de los escritores muertos en defensa del Movimiento Nacional", però ni tan sols en aquestes crues circumstàncies es va deixar de celebrar el Sant Jordi.

Carme Polo: "no passa res perquè es canviï de data, el que compta és que se celebri. La situació és complicada i excepcional, però crec que haurien d’haver permès obrir les llibreries"

El llibre 'Sant Jordi. Llibres i roses' reuneix un munt de curiositats i detalls històrics. Per exemple, recorda que l’any 1964 Manuel Fraga va ser convidat a fer el pregó del dia 23 al Saló de Cent de l’Ajuntament, i que va fer una apassionada lloança als valors de la diada. Va dir que escriptors, editors i llibreters de Barcelona i altres ciutats i pobles catalans, són transmissors d’un tresor cultural.

És per això, que tenint tan present la història de la diada de Sant Jordi, la periodista Carme Polo afirmi que "no passa res perquè es canviï de data, el que compta és que se celebri. La situació és complicada i excepcional, però crec que haurien d’haver permès obrir les llibreries, respectant les distàncies de seguretat, bé que podem anar a comprar i respectar la distància social".

El Dia Mundial del Llibre sorgeix de Catalunya

La idea de compilar tota aquesta informació en un volum, a la Carme Polo li va sorgir quan treballava per la campanya de declarar la festa de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Unesco el 2017. A Polo, l’omple d’orgull haver comprovat que la idea de fer un dia Mundial del Llibre va sorgir de Catalunya, de la Cambra del Llibre, i que la celebració va arrelar socialment amb força i amb un caire marcadament popular. La festa de Sant Jordi té seguidors arreu del món, potser perquè com s’assenyala al llibre és "una porta oberta, una porta màgica a incorporar ciutadans al món de la cultura. No hi ha paròdia, ni exhibicionisme, ni folklore deliberat".

Aquest 23 d’abril, l’espectacle de veure com els llibres s’apoderen dels carrers no el veurem i les roses tampoc esquitxaran de vermell les cantonades. Però, en aquest cas, la història aporta arguments optimistes: l’esperit del Sant Jordi ha demostrat ser imbatible.