Público
Público

La lluita global pel dret a l'aigua afronta una darrera cita crucial

La comunitat internacional es reuneix aquest dimecres a Nova York a la Conferència de l'Aigua de les Nacions Unides per actualitzar els seus objectius en les polítiques hídriques i acordar mesures per garantir l'accés universal a l'aigua

Vista del lago Montbel parcialmente seco al pie de los Pirineos mientras Francia enfrenta una sequía invernal de récord.
Vista del llac Montbel parcialment sec al peu del Pirineu mentre França afronta una sequera hivernal de rècord. Sarah Meyssonnier / REUTERS

Més del 50% de les persones que habiten al planeta pateix escassetat d'aigua. Una dada descomnual que s'acarnissa, sobretot, amb les regions més empobrides ubicades a l'anomenat sud global. Per a mitjans de segle, si les tendències no es reverteixen, la crisi de l'aigua podria ser generalitzada, sent aquesta una de les amenaces més grans de la humanitat, segons la mateixa Organització de les Nacions Unides.

Per intentar buscar solucions, els països es reuneixen aquest dimecres a Nova York, a la Conferència Internacional de l'Aigua, una cita multilateral en què els governs hauran de fer balanç sobre les seves polítiques hídriques i publicar els seus compromisos a mitjà i llarg termini. Tot i que és un fòrum organitzat per l'ONU, els acords assolits en aquest esdeveniment polític no tindran cap suport jurídic ni seran vinculants, sinó que només seran compromisos voluntaris.

Aquesta cimera s'emmarca dins de l'Agenda 2030 dissenyada el 2015 per lluitar contra la crisi ecològica i els impactes que l'escalfament accelerat del planeta té a la disponibilitat mundial d'aigua. De fet, la sequera i la manca d'aquest recurs essencial per a la vida ja és un dels elements que més pressiona sobre els moviments migratoris. L'escassetat genera tensions socials que, segons els experts, poden portar a un futur marcat per conflictes que afecta directament sobre l'agricultura i els sistemes alimentaris.

A la Banya d'Àfrica ja s'estan veient algunes de les crisis polítiques derivades de la sequera. A Kenya les tensions cada vegada són més evidents, amb l'aigua concentrada en poques mans que porten a l'especulació ia l'encariment del recurs. Segons la UNICEF, aquest problema ja ha generat desplaçaments migratoris interns de 3,7 milions de persones a Somàlia. A Etiòpia la mobilitat interna per l'estrès hídric afecta 4,2 milions de persones i almenys hi ha 800.000 refugiats que han hagut de sortir del país.

Però l'accés a l'aigua no és l'únic element que cal tractar. També la contaminació per abocaments constants és un dels reptes que els països hauran de tractar de resoldre en aquesta trobada global. Les fonts d'aigua no segures són responsables d'1,2 milions de morts cada any, segons dades científiques publicades a la revista The Lancet. La manca d'accés a aigua potable és sinònim de diarrea, còlera, disenteria, hepatitis, poliomielitis o febre tifoide.

Als països més empobrits, les morts relacionades amb l'aigua representen el 6% del total dels decessos anuals, encara que hi ha llocs, com el Txad, on la falta de recursos hídrics i la contaminació dels mateixos és responsable del 14% de les vides que es perden cada any.

La meta plantejada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible signats per la comunitat internacional és revertir aquesta crisi i "aconseguir l'accés universal i equitatiu a l'aigua portable segura i assequible per a tots" el 2030. L'última dècada s'ha aconseguit avançar a pas ferm i el percentatge de població mundial amb accés a aigua potable gestionada ha passat de ser del 65% el 2010 al 74%, segons les dades del Programa Conjunt de Monitorització de l'OMS i UNICEF per a l'Abastament d'Aigua i Sanejament (JMP).

Tot i que a Nova York no se signi un acord definitiu i vinculant, els països presentaran els seus propis avenços i revisaran els seus objectius per aconseguir, de cara al final de dècada, complir amb el dret humà de l'accés a l'aigua i al sanejament.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?