El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a la nova llei de Memòria. El projecte de llei aprovat en segona volta, que busca "actualitzar" la llei de Memòria Històrica de 2007 i adaptar-la als suggeriments dels organismes internacionals en matèria de Drets Humans, serà remès al Congrés dels Diputats, on la majoria dels grups, especialment els socis de l'Executiu, presentaran previsiblement desenes d'esmenes en entendre que "es queda curta", en la línia del sostingut per les entitats memorialistes.

"És la primera llei en la qual es condemna i repudia expressament el cop d'estat del 36 i la dictadura posterior, que han suposat el període més negre de la nostra història contemporània", ha celebrat el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Bolaños, que va prendre possessió del càrrec el dilluns passat, ha estat l'encarregat de presentar la mesura estrella del departament, un projecte de llei que van pilotar l'exvicepresidenta primera Carmen Calvo i el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez. En aquest sentit, el nou titular ha explicat els detalls d'una norma aprovada una setmana després del que es preveu, ja que va decidir posposar-la per revisar-la abans de portar-la al Consell de Ministres.

La llei fixa dos objectius fonamentals: "La recuperació, salvaguarda i difusió dels drets democràtics i fonamentals", així com el "reconeixement de totes les víctimes del cop d'estat i de la posterior dictadura". Per això, es consideren "il·legítims" aquells tribunals d'excepció que van dictar sentències durant la Guerra Civil, declarant-se nul·les. Estableix dues dates anuals per a homenatjar les víctimes: "El 31 d'octubre serà el dia de totes les víctimes de la Guerra Civil, del cop d'estat i de la dictadura. I el 8 de maig serà el dia dels exiliats", ha exposat Bolaños.

També, valora el paper de les dones que "van sofrir la mateixa repressió, però agreujada per la seva condició de dones", i dona "més importància al moviment memorialista", un col·lectiu que fa dècades que lluita per la veritat, justícia i reparació, i sense el qual no hagués estat possible aquesta llei. Precisament, tal com ha volgut subratllar el ministre de Memòria Democràtica, aquests principis s'articulen a través del text legal.

Per això, l'Estat tindrà la responsabilitat de buscar a les persones desaparegudes i "es farà una planificació quadriennal" per avançar en la recuperació de restes de les persones que van ser represaliades en el seu moment; es crea un Banc Nacional d'ADN per facilitar aquesta cerca; i "es facilitarà el dret d'accés dels arxius i fons de consulta per conèixer la veritat del que va ocórrer en els anys més tristos per al nostre país", ha aprofundit.

Cal destacar que la reparació a les víctimes és "moral", per la qual cosa no hi haurà compensacions econòmiques, com reclamen les organitzacions de Memòria. "Es farà un inventari de la confiscació dels béns expropiats pel franquisme", ha afegit Bolaños.Així mateix, per consagrar el "deure de la Memòria" amb l'objectiu que la Història no torni a repetir-se, "la Memòria serà un contingut curricular en l'educació", una assignatura que s'impartirà en Batxillerat, en l'ESO i en la Formació Professional. També, es retiraran símbols, distincions i títols nobiliaris concedits a aquelles persones per ser protagonistes de la Guerra Civil i la dictadura.

Quant a un dels punts més criticats pel Consell General del Poder Judicial en el seu informe consultiu, el Govern espanyol optarà per una altra via per a escometre aquestes recomanacions i assegurar la màxima jurídica possible davant l'eventual recurs d'inconstitucionalitat anunciat per Vox: "Es modificarà la llei perquè es puguin extingir fundacions que facin apologia del franquisme, enalteixin als seus dirigents i el facin amb menyspreu de les víctimes o incitant a l'odi", com la Fundació Francisco Franco.

El ministre també ha citat altres mesures incloses en la nova llei de Memòria, com l'extinció de la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos per resignificar l'enclavament o la creació d'una Fiscalia de Sala al Tribunal Suprem per investigar els crims del franquisme.

Sobre la tramitació parlamentària de la llei en la Cambra Baixa i davant les crítiques dels socis del Govern espanyol, a més de les amenaces del PP de substituir la norma en cas d'arribar a la Moncloa, Bolaños ha assegurat que l'Executiu buscarà la "unanimitat" perquè entén que "ningú" pot oposar-se al fet que els familiars de les víctimes recuperin les restes dels seus afins i a una llei que només vol retre homenatge a aquestes víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.