El Consell de Ministres ha aprovat aquest dilluns el projecte de llei de drets LGTBI, també coneguda com a llei trans, que conté un canvi clau com és l'autodeterminació de gènere amb l'única voluntat de la persona sol·licitant. El text de la llei permetrà aquest canvi sense l'obligació de sotmetre's a dos anys de tractament hormonal ni un certificat mèdic que acrediti patir una disfòria de gènere, com és preceptiu fins ara, sense la necessitat de testimonis ni cap altre prova.

El text aprovat conté alguns canvis que milloren la llei des que el Govern espanyol va aprovar-ne el primer esborrany, el juny del 2021, encara que el text complet no s'ha fet públic fins al moment de la seva presentació. La llei torna al Consell de Ministres just un any després que l'Executiu aprovés el primer esborrany, el 29 de juny del 2021, coincidint, com ara, amb la celebració de l'Orgull.

La norma, que ara està a punt per iniciar la seva tramitació al Parlament, no ha estat exempta de polèmiques i desacords entre els socis de Govern i part del moviment feminista. La presentació de la norma en primera volta al Consell de Ministres el 2021 va ser retardada per desacords entre el Ministeri d'Igualtat i Justícia i el Partit Socialista, soci majoritari a l'Executiu, que va abocar dures crítiques cap al fet que el text contemplés l'autodeterminació de gènere.

Els socialistes es van oposar a la inclusió d'aquesta autodeterminació sense que es contemplés algun tipus de "garantia jurídica" i qüestionaven alguns preceptes que contenia la norma en relació amb el tractament dels menors trans. Les discrepàncies es van aplanar una vegada que la llavors vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, sortís de l'Executiu i que Igualtat introduís alguns matisos a l'avantprojecte.

Per exemple, el fet que les persones trans que sol·licitin el canvi de sexe al registre hagin de tornar a confirmar-ho transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud, o que hi hagi una única llei de drets LGTBI i trans, i no dues separades com volia el ministeri que dirigeix ​​Irene Montero.

El text proposat per Igualtat i aprovat aquest dilluns pel Govern espanyol neix d'una llarga reivindicació dels moviments LGTBI, que exigien la despatologització de les persones trans i una sèrie de drets a nivell nacional per a aquest col·lectiu, que actualment només compta amb lleis regionals que són dispars.

Accés a drets

El text garanteix l'accés de lesbianes i dones solteres a les tècniques de reproducció humana assistida, equiparant-lo al que ja tenen les dones casades o amb parella heterosexual demostrada. El text també preveu la prohibició de qualsevol tipus de teràpia d'aversió, conversió, contracondicionament o qualsevol altra actuació destinada a modificar l'orientació o la identitat sexual o l'expressió de gènere.

La norma reconeixerà, a més, la filiació dels fills de les parelles de lesbianes i bisexuals sense necessitat que abans hagin contret matrimoni, una discriminació que s'arrossegava fins als nostres dies.