Público
Público

Llums i algunes ombres de la participació ciutadans als ajuntaments del canvi

De ser una pràctica secundària o, directament, ignorada, la participació ciutadana ha passat a tenir un pes important a l'agenda de bona part dels governs municipals, especialment en aquells encapçalats per formacions d'esquerres. Des del 2015, els processos participatius s'han estès i han guanyat pes, però alhora en ciutats com Barcelona, Badalona, Sabadell o Cerdanyola han descobert la lentitud i les dificultats per fer-ne protagonista bona part de la població.

Reunió de veïns per elaborar propostes per al Pla municipal de Barcelona, el 2016. Ajuntament de Barcelona.

Les eleccions municipals de maig del 2015 van provocar canvis importants en nombrosos governs locals, amb l'arribada al poder de moltes candidatures municipalistes vinculades fonamentalment a l'espai dels Comuns o a la CUP. Tot i les particularitats de cada cas, la defensa de la participació ciutadana era una de les grans banderes compartides pels anomenats governs del canvi. A l'hora de la veritat, però, com s'ha implementat? Superat l'equador del mandat, Públic repassa la situació en quatre ciutats catalanes que van canviar d'executiu local arran dels comicis de 2015. En tots els casos es repeteix un patró, s'ha potenciat la participació ciutadana amb relació als governs previs, però s'està lluny d'aconseguir plasmar tot el que es plantejava als programes electorals.

En el cas de Barcelona, la principal iniciativa vinculada a la participació ha topat amb el rebuig tant del govern espanyol com de determinats sectors empresarials. El passat octubre, el ple de l'Ajuntament va aprovar el nou reglament de participació ciutadana, elaborat després de mesos de debat. La normativa va tenir el suport de l'equip de govern –aleshores format per Barcelona en Comú i PSC–, ERC, dues regidores de la CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, mentre que PDECat, Ciutadans i PP s'hi van abstenir. Entre d'altres coses, el reglament regula la possibilitat de fer consultes als barcelonins, proposades pels partits polítics o directament pels veïns. En el segon cas, es tracta d'iniciatives ciutadanes que necessiten l'aval de 15.000 signatures per ser acceptades pel consistori. El govern municipal va comprometre's a celebrar una multiconsulta anual per agrupar totes les qüestions, amb independència de qui impulsi la iniciativa.

Ara bé, poc després que tres iniciatives ciutadanes iniciessin la recollida de signatures per fer possible la consulta, tant el govern espanyol com una organització empresarial van presentar recursos contenciosos-administratius davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra aquest reglament de participació ciutadana. Posteriorment en va presentar un directament Agbar.

Les tres iniciatives que recullen signatures pretenen canviar el nom de la plaça Antonio López pel de plaça Idrissa, en homenatge al jove guineà que va morir al CIE de la Zona Franca el 2012; que l'Ajuntament compri la parcel·la de Ronda de Sant Pau 46 per garantir la continuïtat del projecte del Gimnàs Social Sant Pau; i, finalment, preguntar a la ciutadania si vol que la gestió de l'aigua sigui pública "i amb participació ciutadana".

És precisament aquesta darrera qüestió la que ha provocat almenys dos dels recursos. N'hi va presentar una la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIE), que té com a vicepresident Alberto Martínez Lacambra, director general d'Agbar. La companyia, actualment en mans de Suez, és l'adjudicatària del servei de l'aigua a la ciutat i, per tant, la principal perjudicada per una possible remunicipalització. Posteriorment, Agbar va presentar un recurs administratiu per impedir l'admissió a tràmit de la iniciativa, amb l'argument que es tracta d'una "consulta il·legal". Per a la regidora de Participació i Districtes, Gala Pin, els recursos constitueixen un "atac al municipalisme" i suposen un "moviment dels lobbies contra la democràcia ciutadana". En un escrit a Facebook, la regidora va anar més enllà per afirmar que "quan els veïns i veïnes poden opinar sobre qüestions bàsiques que afecten la ciutat i sobre béns comuns, els lobbies es mobilitzen per intentar impedir-ho". Malgrat els recursos, el consistori manté la previsió de celebrar la primera multiconsulta abans de l'estiu.

Sabadell: necessitat de trencar una relació assistencial

Després de 16 anys de govern socialista, la majoria amb Manuel Bustos al capdavant –ara imputat pel cas Mercuri de presumpta corrupció–, Sabadell va canviar de color polític a les darreres municipals. El govern local està format per quatre formacions d'esquerres –ERC, Unitat pel Canvi, Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell– i la potenciació de la participació ciutadana és una de les banderes del seu programa d'actuació. En el que va de mandat, s'han fet ja dues edicions del procés participatiu Construint Ciutat, mitjançant el qual la ciutadania decideix a quins projectes destinar un milió d'euros del pressupost municipal. A la primera edició hi van votar més de 6.000 persones i en la segona la xifra ha arribat als 8.800. També s'han fet processos participatius per repensar la Festa Major o per elaborar l'auditoria ciutadana Posem Llum a l'Ajuntament, que pretenia analitzar com es podia millorar la gestió dels recursos municipals. En el disseny de determinats espais públics o a l'hora d'elaborar plans estratègics, per exemple d'acció social o d'educació, també s'han portat a terme espais participatius.

Per a la regidora de Participació Ciutadana, Glòria Rubio, que és membre de la Crida –en què participa la CUP–, "evidentment costa" que hi hagi una participació important de la ciutadania i malgrat tots els projectes portats a terme reconeix que "no hem avançat tot el que ens agradaria". En conversa telefònica amb Públic, Rubio afegeix que té els seus dubtes si "només ha de ser l'administració la que fomenti la participació", ja que entén que també ha de ser la ciutadania, a través de les entitats i els moviments socials, la que la impulsi. "Venim d'una relació ciutadà-ajuntament molt assistencial, basada que un demana i l'altre fa. Nosaltres li volem donar una volta sencera, però costa molt trencar amb aquesta relació. En qualsevol cas, parlem d'un àmbit que s'ha de treballar des de totes les vessants, evitar que es fomentin relacions clientelars i, alhora, intentar anar més enllà", apunta Rubio.

Aquest 2018, l'Ajuntament de Sabadell preveu enllestir el Pla Estratègic de Participació, que ha de servir per "canviar" el concepte que existia en aquest àmbit, definir els objectius que es volen aconseguir amb la participació i "consensuar" amb la ciutadania quin és el concepte.

Badalona: decidir com invertir 14 milions

L'àrea de Participació a Badalona recau en Guanyem Badalona en Comú, la formació que té l'alcaldia. En el seu programa electoral, la confluència municipalista plantejava "un canvi en la manera de fer política", en què la participació fos un dels "motors principals". Més de dos anys i mig després, la participació ha agafat pes a la ciutat, però com passa en tots els casos analitzats el canvis són molt més lents del que s'havia previst. "Quan l'actual govern va arribar a l'Ajuntament ens vam trobar que no hi havia res a nivell de participació", assegura a Públic Rafa Crespo, assessor de l'Àrea de Participació Ciutadana, Convivència i Mediació. El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, va precedir en el càrrec l'actual alcaldessa, Dolors Sabater.

El principal projecte desenvolupat fins ara han estat els pressupostos participatius, en els quals, durant el 2016 i a través d'un procés participatiu, els veïns de la ciutat van poder decidir a què es destinaven 14 milions d'inversió. Primer es van enviar propostes i tallers de deliberació en què van prendre part unes 450 persones. Posteriorment es van fer sis noves audiències sobre les propostes que havien passat el filtre tècnic –se'n va descartar les que no eren viables o no eren competència municipal–, i finalment gairebé 8.000 veïns van votar a quines es destinarien els recursos. Crespo reconeix les dificultats del procés, perquè "havíem de fer dues o tres tasques a la vegada, ja que primer havíem d'explicar en què consistia la participació, per la manca de tradició que patíem, i després promoure-la i, finalment, afavorir que la ciutadania participés efectivament". Les inversions aprovades van començar-se a executar l'any passat i es completaran enguany.

Tot i les dificultats i que la participació no va ser massiva, Crespo considera que amb els passos fets fins ara –també s'han reactivat organismes com els diversos consells de ciutat oberts a la ciutadania– "hem aconseguit canviar una dinàmica i ara la gent s'ho creu quan fem un procés participatiu i, de retruc, s'implica més, perquè saben que les decisions seran vinculants". Properament, s'activarà la plataforma Decidim Badalona, a través de la qual es fomentaran precisament els processos participatius. "Som conscients que els processos participatius reals són una qüestió pedagògica i necessiten temps. També cal dir que la pròpia maquinària de l'administració no hi està preparada, i per això cal anar fent un canvi que sigui estructural, perquè aquesta la pràctica s'incorpori i no depengui de qui estigui al govern. Però amb una legislatura no s'acaba de fer el canvi", conclou l'assessor de Participació.

Cerdanyola: "Un procés maduratiu en què cal persistir"

Compromís per Cerdanyola (CxC), una candidatura municipalista en què participa la CUP, governa aquesta ciutat vallesana de gairebé 60.000 habitants des del 2015. Actualment ho fa en solitari –amb només cinc dels 25 regidors del consistori– després que inicialment tant CiU com ERC formessin part de l'equip de govern. A nivell de participació, la regidora responsable de l'àrea, Elvira Vila, destaca a Públic el procés per decidir l'ús de l'edifici de Ca n'Altimira, on hi havia l'antiga biblioteca municipal; els pressupostos participatius mitjançant els quals el Consell d'Infants i Adolescents va decidir en què s'invertien 200.000 euros dels comptes municipals; i que la festa major hagi passat d'estar organitzada per una empresa privada a estar-ho pels ciutadans, a través de la comissió de festa major.

En el cas de Ca n'Altimira, Vila explica que s'ha fet un procés amb les entitats i els ciutadans per decidir què fer-ne, partint de la premissa que havia d'estar al servei "d'interessos variats" i que comptarà amb un bloc artístic, un de tecnològic i un de social. En el procés participatiu hi han participat unes 400 persones, tot i que el nucli dur que s'hi ha implicat a fons es reduiria a un centenar. La regidora subratlla que el procés no ha acabat, sinó que continuarà ara per decidir el model de gestió d'un espai que no serà una realitat durant aquest mandat, ja que la previsió és que les obres d'adequació no arrenquin fins l'any vinent. Vila admet les dificultats d'aconseguir una participació important de la ciutadania, sobretot "quan l'anterior govern funcionava molt a través de favor, amb un règim molt clientelar". "Hem entès que la participació és un procés maduratiu, que no l'has de deixar de fer mai i has de continuar persistint perquè cada vegada vingui més gent. El problema dels processos participatius és que hi has d'invertir molt de temps, mentre que als governs se'ns demanen accions molt immediates".

Vila reconeix que no han aplicat tot el que deia el seu programa electoral sobre participació, en gran part perquè "la dinàmica de l'administració se'ns ha menjat una mica", però matisa que intenten facilitar la participació ciutadana als organismes municipals, tot i que no estigui contempla al reglament orgànic municipal (ROM), que titlla de "molt obsolet". Sobre les dinàmiques de participació, posa en valor que impliqui "buscar un consens i ser capaç d'escoltar l'opinió de l'altre per donar respostes a la ciutat i a necessitats compartides".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?