Público
Público

ENTREVISTA M. Eugenia Rodríguez Palop: "Les dones hem sigut, som i serem la resistència davant l’espoli del capital"

"Ara Europa té la mirada posada el moviment feminista espanyol”", explica la professora de la Universitat Carlos III, feminista i ecologista, al programa 'La Klau' de Público TV. Una entrevista que ha estat la conclusió d'un debat, obert per la pròpia Palop a la plataforma de pensament 'Espacio Público', sobre la mobilització creixent de les dones. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

María Eugenia Rodríguez Palop en entrevista a La Klau / Joel Kashila

Que la violència masclista estigui a la primera plana de tots els mitjans només es pot explicar gràcies a la força de les mobilitzacions feministes dels darrers mesos.

‘La Manada’ com a punta de llança, però també Palamós, Canàries, Molins de Rei, les temporeres del camp de Huelva, i d’altres que arribaran. Perquè de violència contra les dones n’hi ha hagut sempre, però ara el múscul feminista es fa present  als carrers al nostre país com feia temps que no ho feia. Què se’n pot esperar, d’aquest moviment? “Ara Europa té la mirada posada en el moviment feminista espanyol”, diu la professora de dret i filosofia a la Universitat Carlos III de Madrid, María Eugenia Rodríguez Palop, entrevistada al programa La Klau de Público TV, dedicat en aquesta ocasió a l'anàlisi de la mobilització creixent de les dones a les nostres societats.

Però Palop tampoc oblida els moviments feministes arreu del món que han generat un caldo de cultiu global: “Al 2017, van haver-hi més de 700 marxes per tot el món. Tampoc podem oblidar el moviment previ de les ciutats argentines sota el lema "Ni Una Menos", que va posar sobre la taula una feminista mexicana assassinada per un feminicidi”. Per la professora, tot plegat demostra que el feminisme gaudeix d’un bon estat de salut. Es manté en una posició eminentment optimista, “sempre s’ha de veure el got mig ple, és una actitud militant”, explica.

Adverteix, però, que aquest moviment també genera un contra-moviment que ja comença a fer-se present: “Hi ha noms coneguts, com el de Jordan B. Peterson, que ja estan dient que la masculinitat està en crisi en el sentit que cal reforçar els aspectes més conservadors d’allò masculí”, diu la professora.

“Som perilloses. Si decidim moure el tauler de joc, hi haurà molts que perdran els seus privilegis”

També es fixa en els moviments d’ultra-dreta, que abracen els discursos misògins. Per a Palop, aquest fet no és més que una demostració del poder del moviment: “Som perilloses. Si decidim moure el tauler de joc hi haurà molts que perdran els seus privilegis”.

Cap on va aquest moviment? Hi ha sobrades evidències que la situació de la dona no és bona, com enumera llargament: “En termes de representativitat encara estem malament, tenim una bretxa salarial del 24%, som més precàries perquè tenim jornades parcials, patim la divisió sexual del treball i els homes no s’ocupen del treball domèstic i de cures”. Per a Palop, aquesta anàlisi no seria àmpliament coneguda si no existís un moviment fort: “Aquestes dades es coneixen gràcies al feminisme. Més enllà del futur, la primera victòria és haver fet un diagnòstic”.

"Ciutadans és un partit profundament masclista"

Dies abans de la vaga de dones del passat 8 de març, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va sortir als mitjans explicant que el seu partit no recolzaria l’aturada perquè es reivindicava com a anticapitalista. “La vaga era anticapitalista perquè plantejava que les dones hem sigut, som i serem la resistència davant l’espoli del capital. Som les que hem defensat la vida davant el capital”, afirma Palop, qui dedica paraules a l’activista gualtemalteca Berta Cáceres, feminista i ecologista, assassinada per defensar la terra al seu país i posar entre les cordes les grans multinacionals que hi treuen benefici. I no és un fet aïllat, considera la convidada:

"Les dones hem estat les grans defensores dels comuns. Som les sostenidores de la vida"

“Les dones hem estat les grans defensores dels comuns. Som les sostenidores de la vida. També a Europa, liderant processos de remunicipalització de béns privatitzats, per exemple. Béns que han estat espoliats en un procés de despossessió”.

I no acaba aquí la crítica cap al partit taronja: “Ciutadans és un partit profundament masclista”, afirma sense miraments. La crítica va molt més enllà del lideratge d’Albert Rivera, profundament “vertical i viril”, diu l’acadèmica. Palop fa memòria per recordar el posicionament de Ciutadans a moltes de les últimes discussions institucionals que afecten les dones: “No podem oblidar que estaven en contra de la llei contra la violència de gènere perquè creien que no hi havia motius per agreujar la violència masclista, que totes les violències eren igual!”. Una llei, diu la professora, que va fer molt curt davant les exigències del moviment feminista, raó per la qual es va crear un pacte d’Estat que l’ampliava. I tot i que aquest també era limitat a ulls de l’entrevistada, Ciutadans també va estar en desacord. “Parlem del mínim”, s’escandalitza Palop.

Interpretar la vaga com un atac al feminisme liberal amb el qual vesteix els seus discursos Albert Rivera és, per a Palop, un error. Ella diu no militar en aquest  corrent i creu que reivindicar-lo als nostres temps “queda desfasat”. Però també és partidària de no oblidar el bagatge disponible: “S’ha de rescatar el bo de totes les lleis. Però és cert que ara es queda molt curt”, diu.

També discrepa amb Ciutadans en un dels debats més candents de l’actualitat: la gestació subrogada. La professora, qui s’ha posicionat enèrgicament en contra, ho explica: “El que proposen és inacceptable. No és una gestació subrogada altruista, és una low-cost. Si és la compensació econòmica el que evita l’explotació doncs que apostin per una de comercial. Si l’úter és un bé preuat pel mercat, que li pugin el preu!”. Tot i això, també es posiciona “conceptualment en contra” d’una proposta en aquests termes.

Racisme i classisme entre dones

Dins del feminisme, però, no totes les dones són iguals, explica l’acadèmica en aquest programa, que ha estat conclusió d'un debat obert per ella mateixa amb una ponència a la plataforma de pensament Espacio Público. El que Palop anomena “la crisi de les cures” al món occidental per l’entrada de les dones al mercat de treball l’estan salvant altres dones: “Hi ha una cadena global de cures. Unes cures que van passant d’unes mans a unes altres. Nosaltres hem sortit a treballar perquè les dones migrades ens netegen, cuiden els nostres fills, cuiden de les persones dependents”. I aquestes dones també traspassen el treball de cures a casa seva: Elles deixen els seus fills i filles en mans d’altres dones: mares, tietes, àvies... Totes les mans de cures són femenines. Bé que ho denuncia el feminisme postcolonial”, explica.

María Eugenia Rodríguez Palop, entrevistada per Esperanza Escribano, en programa de La Klau, sobre debat obert a Espacio Público / M.D.

I qui falta en aquesta equació? “Els homes no hi són. Falten els serveis necessaris perquè les persones que s’estan ocupant d’aquesta feina no estiguin infrapagades i perquè siguin ciutadanes de ple dret. Aquí s’està donant una explotació que té un fort component de classe i que està racialitzada”, analitza.

També mira al mar Mediterrani i la crisi dels refugiats: “Les dones de l’Aquarius han sofert la violació i l’agressió masclista durant el camí. O a Líbia, gràcies a l’ajuda de la Unió Europea, per cert. Aquí hi ha un element de migracions, de treball, de classe, que no ens fa a totes idèntiques”.

Els reptes del Govern de Sánchez

El nou executiu espanyol té poc temps per marcar la diferència. Una de les demandes més candents en el debat social està molt vinculada a les necessitats de les dones, i això es materialitza en propostes, com per exemple, els permisos de maternitat efectius entre pares i mares: “És molt positiu que s’apliqui, no només per a les dones, també a nivell social. En comptes d’enviar-los a la mili a que aprenguin a matar els enviem a casa a que aprenguin a cuidar. I dels seus fills!"

"Per això també defensem l’avortament. Si no vols tenir fills, no cal que els tinguis”, reivindica Palop, qui creu que és una de les conquestes que més urgència tenia.

La professora anima a aprofitar un hipotètic caràcter electoralista d’aquestes accions: “Bevingudes siguin!”, diu. Defensa que el PSOE ha tingut encerts al Govern, “no hi ha motius per pensar que aquest no hagi de ser un Govern feminista”. Els deures: “l’Ampliació del pacte d’Estat, fer un marc normatiu que inclogui totes les violències masclistes i revocar la reforma laboral, tot i que a curt termini sigui poc viable”.