Público
Público
presos polítics

Dos magistrats del TC consideren "desproporcionada" la sentència a Cuixart i Sànchez per l'afectació al dret de reunió

Van emetre un vot particular en la sentència del tribunal que desestimava els recursos dels dos líders socials. Consideren que la sentència del Suprem és una resposta penal "severa" davant de l'exercici del dret fonamental de reunió, que l'hauria descoratjat, i que se n'hauria pogut fer una interpretació més propera al TEDH

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l'ANC, Jordi Sánchez, al Centre Internacional de Premsa el 30 de setembre del 2017.
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l'ANC, Jordi Sánchez, al Centre Internacional de Premsa el 30 de setembre del 2017. Pere Francesch / ACN

Dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han considerat "desproporcionada" la sentència a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que són líders socials a qui se'ls ha de garantir el dret de reunió. Els membres del TC Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer van emetre un vot particular en la sentència de la setmana passada que rebutjava els recursos dels dos presos, del qual aquest dimarts se n'ha sabut el contingut.

Els dos magistrats progressistes coincideixen amb el posicionament respecte als recursos de Jordi Turull i Josep Rull, en què també van emetre vots contraris a avalar les condemnes en considerar que eren "desproporcionades". En el cas dels "Jordis", afegeixen que s'ha donat una resposta penal "severa" davant de l'exercici del dret fonamental de reunió i s'ha provocat "un indesitjat efecte de desànim sobre el mateix". Afegeixen que s'hauria pogut fer un judici diferent "més d'acord amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)".

Afegeixen que s'hauria pogut fer un judici diferent concordant amb la interpretació del TEDH

Els dos magistrats afirmen que la "ingerència" en el dret de reunió dels dos líders socials que suposa la condemna a presó de nou anys i d'inhabilitació absoluta resulta desproporcionada ja que les possibilitats de participació i interlocució en el debat públic d'aquestes persones estan "especialment garantides" pel dret de reunió. Afegeixen que les sentències que van imposar les penes reconeixen que els actes convocats per tots dos es van desenvolupar de manera pacífica, tot i que tinguessin la finalitat d'obstruir l'efectivitat de les resolucions jurisdiccionals.

Asseguren que es reconeix també que l'objectiu meditat perseguit no era propiciar un aixecament social que possibilités la declaració d'independència de Catalunya sinó pressionar el Govern espanyol per negociar una consulta. En el text defensen que s'hauria d'haver estimat el recurs de Cuixart i Sànchez per vulneració del dret a la legalitat sancionadora, en els drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió.

Tot i aquests vots particulars, la majoria del ple va desestimar el recurs en el dos casos. La resolució defensa que Cuixart va "promoure l'oposició material" a l'execució de les decisions del TC contràries a l'exercici del referèndum. Nega que les mobilitzacions i la votació fossin en exercici legítim dels drets i llibertats d'expressió i reunió i avala l'aplicació del delicte de sedició sobre el líder social, així com ho fa amb Sánchez, de qui alhora diu que la seva conducta va suposar una "extralimitació" de l'exercici del dret a la llibertat d'expressió.

La magistrada permet no declarar a Garriga

La magistrada del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha permès a la nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga, no declarar en la citació d'aquest dimarts a la tarda per l'organització de l'1-O i la suposada desobediència de tres resolucions del TC. La jutgessa l'havia citat juntament amb una desena d'exalts càrrecs de la Generalitat i 20 més que ho faran les properes setmanes, però Garriga havia al·legat que, com a consellera, és aforada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Garriga no ha declarat i la resta, excepte l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, s'han negat a respondre. La citació arriba després que fa unes setmanes l'Audiència de Barcelona ordenés interrogar-los per resolucions del TC que van incloure’s al procediment en resoldre’s recursos de reforma i per fets pels quals no havien estat interrogats.