Público
Público
INTOLERÀNCIA POLÍTICA

La majoria d’agressions polítiques a Catalunya les protagonitza l’extrema dreta espanyolista

És una de les conclusions de la memòria anual de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, que s’ha presentat aquest dijous. L’informe també documenta com el PSC és el partit que ha patit més atacs a la seva seu els darrers tres anys, per davant d’ERC.

El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó, durant la presentació de la memòria anual de l'organisme.
El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó, durant la presentació de la memòria anual de l'organisme.

PÚBLIC

L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) va gestionar 283 actuacions durant el 2019, la majoria de les quals (190) per vulneració del dret de participació política. La memòria anual de l’organisme, que depèn del Departament de Vicepresidència, també documenta 31 actuacions per vulneracions del dret a la llibertat d’expressió, 18 a la lliure a circulació i 14 vulneracions per part dels cossos i forces de seguretat, entre d’altres. L’Oficina, creada el 2018, també presenta una cartografia de la "intolerància política", que recull 655 punts i assegura que des del març de 2017 hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics.

El gruix dels atacs a les seus de partits (142) van ser pintades, si bé també hi ha insults, enganxada d’adhesius o trencament de vidres, entre d’altres. El partit que més atacs ha patit en els darrers tres anys és, i amb molta diferència, el PSC, amb 125, per davant d’ERC (47), Cs (11), la CUP (10), Podem (7), el PP i el PDeCAT (4 cadascun) i JxCat (3). En el conjunt d’accions recollida d’intolerància política, la majoria són atacs vandàlics contra entitats (286), atacs contra la integritat física de persones (158) o atacs vandàlics contra particulars (105).

En la presentació de la memòria, l’ODCP destaca que el conflicte polític "ha comportat un augment de la tensió política que s’ha traduït en dificultats per exercir drets civils i polítics i en diversos episodis de violència relativament lleus però igualment preocupants". A més a més, el document recull "que el gran nombre de les agressions que s’han recollit provenen de l’activitat de grups d’ideologia espanyolista i amb vinculacions amb l’extrema dreta dedicats a moure’s per tot el territori atacant simbologia independentista o en defensa dels presos polítics tant en la via pública, ajuntaments, seus d’entitat i, fins i tot, en domicilis particulars, amb nocturnitat i ocultació del rostre".

El director de l’ODCP, Adam Majó, ha assegurat, arran de les dades, que es manté a "preocupació" per un possible escalada de violència per part de grups d’extrema dreta a Catalunya. "No ha desaparegut la preocupació perquè aquelles xarxes que voltaven pel país segueixen existint, ens consta —perquè tenim dades— que són grups amb vincles amb l’extrema dreta més política i organitzada", ha relatat. Ha afegit que aquests grups estan "inactius", però no descarta que es puguin "reactivar en un altre escenari polític". Finalment, ha subratllat que "si el 2018 actuaven de forma intimidatòria és perquè tenien ordres de fer-ho. Ningú pot descartar que en algun altre moment actuïn d’una altra manera i ens preocupa".

Manca de drets polítics de les persones migrades

Com a conclusió, l’Oficina conclou que les vulneracions que persisteixen i es repeteixen estan vinculades "sobretot a dos fets estructurals vinculats amb determinades concepcions de la sobirania política, individual i col·lectiva". Un és la "manca d’adaptació dels procediments i els censos electorals a les noves realitats de la societat de la mobilitat i les migracions", un fet que deixa sense participació política a una part significativa de la societat.

L’altre fet que ha generat moltes vulneracions "té molt a veure amb la dificultat per canalitzar democràticament una demanda poblacional àmpliament estesa relacionada amb els límits i la gestió de la sobirania popular". Dit amb altres paraules, amb el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El document conclou que "la canalització dialogada i democràtica de la demanda social és l’element indispensable per millorar de manera significativa l’estat de salut dels drets civils i polítics de qualsevol societat, també la catalana".