La manca de consens polític i social torna a frenar les renovables a Catalunya

De forma abrupta, a darrera hora, el Govern de la Generalitat de Catalunya va retirar de l’ordre del dia del ple del Parlament del passat dimecres el decret sobre el subministrament elèctric, conegut com el Decret de les Renovables. “Volem explorar vies d’un major consens”. Amb aquestes paraules, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va justificar la decisió després que ERC i els Comuns -els partits que van donar suport al PSC en la investidura de Salvador Illa- anunciessin que votarien en contra. El ‘no’ dels Comuns es basa en la necessitat de tramitar la normativa com a projecte de llei, cosa que permetria més modificacions, a més d’aprovar el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (Plater) el gener de 2026, reforçar l’empresa energètica pública i millorar la participació local, entre d'altres demandes. 

Aquestes exigències es produeixen pocs dies després que la patronal Foment del Treball entregués al president de la Generalitat, Salvador Illa, un manifest per a garantir el subministrament energètic, en el qual exigia l’ampliació del cicle productiu de les centrals nuclears o l’impuls efectiu dels gasos renovables com el biometà o l’hidrogen verd. 

Per la seva banda, entitats ciutadanes com la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) o la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa demanen una participació més activa de la població en el desenvolupament de les renovables, alhora que alerten dels perills d’aprovar el decret, tal com es va presentar al Parlament, ja que obre la porta a l’expropiació de terrenys agrícoles per a impulsar macroprojectes. 

En el seu manifest, Foment del Treball reitera el seu compromís amb la neutralitat climàtica el 2050, però subratlla que aquest objectiu només serà possible si es garanteix un subministrament energètic fiable i competitiu. Per això, el text proposa un conjunt de mesures, entre les quals destaca l’ampliació del cicle productiu de les centrals nuclears, la convocatòria immediata de la subhasta de cogeneració, la retribució justa de les xarxes de distribució i l’impuls efectiu dels gasos renovables com el biometà o l’hidrogen verd. Així, matisa que “Catalunya necessita una política energètica industrial a l’altura del repte que enfrontem”, afegint el seu compromís a continuar defensant aquesta visió amb rigor, diàleg i compromís. 

 Un 21,6% de la demanda elèctrica   

Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica s’adverteix que el Govern ha aprofitat l’apagada del 28 d’abril per a accelerar un decret llei que inclou l’emmagatzematge a la normativa i desenvolupar el desplegament de les renovables. De fet, la XSE recorda que, l’any 2024, les renovables van cobrir només un 21,6% de la demanda elèctrica catalana. Al mateix temps, l’any passat Catalunya va haver d’importar un 12,8% de la seva demanda elèctrica, el percentatge més alt dels últims 15 anys.

 Mentre es prioritza aquest decret llei, queden en segon pla altres eines fonamentals, com la publicació del Plater, indispensable per a una planificació energètica territorial participada i justa  

L’entitat creu que “mentre es prioritza aquest decret llei, queden en segon pla altres eines fonamentals, com la publicació del Plater, indispensable per a una planificació energètica territorial participada i justa”. A més, un dels canvis importants inclosos en el decret llei és que pretén accelerar el desplegament de les renovables és la retallada en els terminis d’informació pública i d’observacions per part dels ajuntaments, limitant la seva capacitat d’acció de les organitzacions que posen al centre la participació ciutadana. 

Tot i defensar l’increment del pressupost per a l’Energètica, l’empresa energètica pública de la Generalitat, la XSE mostra la seva preocupació perquè “l’impuls de la titularitat pública no vagi acompanyat d’una veritable participació democràtica en els processos de decisió i autorització de projectes”. 

 Espais agrícoles, en perill   

La portaveu de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, Montse Coberó, mostra la seva satisfacció perquè “la pressió popular hagi aconseguit que es paralitzi l’aprovació del decret”. De fet, la Xarxa, que agrupa un centenar d’entitats d’arreu de Catalunya, es va manifestar a les portes del Parlament en el moment que s’estava debatent la normativa. Coberó precisa que “el nou Plater hauria de prioritzar la instal·lació de renovables en espais i sòls degradats, ja que fins ara s’està apostant per les terres agrícoles. Si els nous projectes aprofitessin els espais antropitzats, s’evitaria la destrucció de 80.000 hectàrees de conreus”. 

 El nou Plater hauria de prioritzar la instal·lació de renovables en espais i sòls degradats, ja que fins ara s’està apostant per les terres agrícoles  

En el moment de presentar-se el decret, la Xarxa va alertar que el nou marc legal permetrà expropiar terrenys agrícoles "per tal d'impulsar macroprojectes i que això afectarà "la biodiversitat i el futur del país". L’entitat afirma que “el decret representa un greu empitjorament en la construcció d'un model energètic just, sostenible i arrelat al territori". Així, plantegen que la normativa “vol donar resposta a interessos econòmics i polítics" que no tenen a veure amb la transició energètica justa que reclamen”. 

Tant la XSE com la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa proposen que el futur decret de les renovables hauria de posar a la cúspide la piràmide, la protecció d'hàbitats, espècies amenaçades, sòls agrícoles, paisatges i els drets dels propietaris expropiats. En canvi, a la pràctica es redueixen encara més les traves burocràtiques i les garanties ambientals. A més, consideren insuficients les mesures compensatòries previstes per aquests casos. Amb tot, urgeixen a l’aprovació del Pla Territorial de les Energies Renovables (Plater) que ha de permetre ordenar i equilibrar la transició energètica a Catalunya.