Público
Público
dret a l'habitatge

La manca d’accés a l’habitatge, causa de la mort de la família en l’incendi a Barcelona

Els dos adults i els dos menors, de quatre mesos i tres anys, no tenien papers i vivien en un local ocupat propietat d’un banc. Els serveis socials municipals hi havien realitzat fins a 88 intervencions des de setembre de 2020. Tenien tarjeta sanitària i l’infant de tres anys estava escolaritzat, però la situació administrativa irregular els excloïa residencialment i laboralment

Una agent dels Mossos d'Esquadra davant del local calcinat.
Una agent dels Mossos d'Esquadra davant del local calcinat. Eli Don / ACN

La manca d’accés a l’habitatge és la principal causa de la mort d’una família en l’incendi que ha tingut lloc aquesta matinada en un local a Barcelona, prop de la plaça Tetuan. La família estava en situació administrativa irregular i vivia en aquest infrahabitatge, un local propietat d’un banc, des de feia prop de dos anys. El setembre de 2020 els serveis socials municipals van detectar el cas i des de llavors havien fet un seguiment "intensiu" amb fins a 88 intervencions i visites periòdiques al local. "La situació administrativa irregular és el principal eix d’exclusió que patia aquesta família. És un cas molt clar de pobresa i exclusió, on accedir a ingressos o feina és molt díficil", ha afirmat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez.

Els serveis socials municipals hi havien realitzat 88 intervencions

En una atenció als mitjans a l’Ajuntament, Pérez ha comparegut acompanyada de Sonia Fuertes, comissionada d'Acció Social, i Montserrat Rovira, directora del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), hores després del sinistre. En la compareixença ha explicat que l’última visita del Servei d’intervenció social de famílies amb menors (SISFAM) de l'Ajuntament al local va ser el 18 d’octubre, i va concloure que no hi havia un "risc imminent" que requerís el desallotjament de la família. Tenien llum, el quadre elèctric funcionava, hi havia ventilació i intentaven mantenir el local "en les millors condicions que podien", ha explicat Pérez. "És un infrahabitatge i no és el millor, però l’alternativa en aquest cas que podíem oferir era pitjor perquè era un reallotjament provisional", ha afegit.  

Aquest cas ha posat de nou el focus en la problemàtica estructural de la manca d’accés a l’habitatge i també l’exclusió residencial i laboral a la qual es veuen abocades les persones migrades a l’Estat degut a la Llei d’Estrangeria, que ja es va posar de manifest fa un any en l’incendi d’una nau a Badalona on malvivien més de 150 persones, tres de les quals van morir. L'Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han denunciat en un comunicat "les febleses institucionals i legals de les polítiques d’habitatge i d’accés als serveis bàsics" que surten a la llum amb aquests casos i han convocat a una manifestació davant del local calcinat aquesta tarda.

Les família estava formada per un home de nacionalitat paquistanesa de 40 anys, una dona de Romania de 38 i els seus dos fills, de quatre mesos i tres anys. Les causes de l'incendi, que s’ha produït aquesta matinada, són encara desconegudes. Tanmateix, a la situació d’emergència habitacional que vivia la família, durant l’hivern s’hi suma la pobresa energètica i la dificultat per mantenir la llar a una temperatura adequada. Al local hi vivien quatre persones més, sense vinculació familiar amb els morts, que han estat traslladats a diversos hospitals en estat lleu per inhalació de fum. Aquestes quatre persones vivien a la part inferior del local, separada del pis superior, on convivia la família.

Accés als serveis sanitaris i educatius

Sense accés al mercat laboral degut a la situació irregular, els ingressos familiars provenien de la recollida de ferralla. Segons Pérez, tenien una bona vinculació amb els serveis socials i estaven empadronats a la ciutat sense domicili fix, la qual cosa permetia que els quatre tinguessin targeta sanitària i el fill gran estigués escolaritzat. "Hi havia una bona implicació dels pares en la cura dels infants, no hi havia indicadors de risc", ha assenyalat Pérez. Els serveis d’Infància havien fet una valoració del cas i havien descartat que es donés cap situació de desemparament, ja que els infants tenien seguiment mèdic i no hi havia indicis de violència ni cap altre factor de risc que fes necessàries mesures addicionals.

Els equips de SISFAM, que en feien el seguiment com a mínim un cop al mes, van acompanyar la família per accedir a l’atenció sanitària i educativa i també des de l’ajuntament s’havien ofert ajudes "puntuals però periòdiques" referents a l’alimentació, la roba dels infants, medicaments o transport, entre d’altres.

Pérez ha incidit en què la situació administrativa irregular era el màxim eix de vulnerabilitat perquè comporta una exclusió en l'accés a la major part d’ajudes públiques, com la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital, i tampoc podien accedir a la borsa de sol·licitants d'habitatge de Barcelona.

Problemàtica estructural

La manca d'accés a l'habitatge és una problemàtica estructural. Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social, ha destacat que el SISFAM ha incrementat en un 77% la seva activitat a la ciutat i intervé per prevenir situacions de risc i acompanyar famílies que viuen en infrahabitatges, la major part de les quals es troben en situació irregular. El 2021 es van reallotjar 65 famílies que vivien en locals o assentaments en situació de risc a allotjaments provisionals, és a dir, pensions.

Hi ha 86 assentaments a Barcelona i 105 locals ocupats

Actualment hi ha 86 assentaments a Barcelona, on viuen 384 persones, de les quals 53 són menors. Així mateix, hi ha 105 locals ocupats, amb 481 persones, entre les quals 156 menors. "Les dades mostren la pobresa i la desigualtat social estructural, i també la dificultat d'intervenció. La solució a la pobresa no la pot encarar l'Ajuntament", ha dit Pérez, interpel·lant a la resta d'administracions.

En els últims dos o tres anys les xifres s’han mantingut estables però sí que hi ha hagut un canvi de tendència i s’observa una major presència de locals, que tot i ser igualment infrahabitatges ofereixen millors condicions que els assentaments. Pérez ha posat èmfasi en què no és una problemàtica específica de Barcelona, però el fet que la ciutat compti amb serveis i dades específiques fa que el fenomen hi sigui més visible.

"En moments com aquest trobem que tots els esforços per evitar desnonaments i garantir els dret a l’habitatge són insuficients. En un dia com avui totes les administracions ens hem de preguntar com garantir el dret a l’habitatge sense que la situació administrativa sigui un obstacle", ha afegit.