La manca de legislació impedeix un servei de socorrisme adequat a les platges, segons els experts

Experts en l'àmbit del socorrisme alerten que la falta de legislació impedeix que es presti un servei com tocaria. L'especialista en seguretat aquàtica i professor de socorrisme Ramsés Martí Biosca, assegura a l'ACN que Catalunya ha quedat "més de 20 anys enrere" pel que fa a la seguretat. Nacho Ibáñez Cornet, portaveu de la plataforma SOS Socorrisme i delegat d'UGT, ha afirmat que sense llei, no hi ha obligatorietat en el servei ni mínims sobre les seves condicions laborals. Aquest 2025 ja han mort 10 persones ofegades a Catalunya, tres de les quals dins la campanya d'estiu que va començar el 15 de juny.

Ibáñez destaca tres principals problemàtiques, la primera de les quals la temporalitat, ja que cada municipi decideix durant quant de temps presta el servei. En alguns casos, ha afirmat, hi ha municipis que a partir del 31 d'agost ja no tenen socorristes, quan la temporada de bany s'allarga cada cop més, mentre que d'altres no la donen per començada fins Sant Joan o l'1 de juliol. Des de la plataforma reivindiquen que el servei vagi de Setmana Santa a octubre, adaptant els recursos a la realitat de cada mes.

En segon lloc, apunta que cal regular també la infraestructura en què treballen, on també hi ha una gran diversitat, assegura. Molts d'ells tenen una "cadira precària", ja que no els protegeix del sol, ni del vent ni del fred ni de la calor. La seva petició és poder disposar de torres de vigilància més elevades i amb vidres, on el socorrista estigui més protegit i "en una millor posició per vigilar". Hi ha infermeries d'alguns punts que no tenen electricitat o aigua corrent, i alguns treballadors no tenen accés a un lavabo per ells.

En tercer lloc, ha assegurat que fan falta més socorristes. Constata que hi ha professionals que tenen al seu càrrec una àrea massa gran que no els permet prestar bé el servei. "Les teves capacitats preventives es veuen molt minvades i quedem lamentablement en una posició molt més reactiva", ha manifestat. Ibáñez ha reflexionat que haurien de poder tenir millors condicions que els permetessin desenvolupar una feina més preventiva.

El portaveu de SOS Socorrisme ha explicat que van iniciar un procés per tal d'instar l'administració a tirar endavant una normativa, i van presentar a la Generalitat un document que podria servir de base per al text legal. Però està aturat per part de l'administració, per la qual cosa descarten continuar amb mobilitzacions i fins i tot arribar a una vaga. Però no tot és negatiu: Ibáñez ha valorat que s'han fet avenços pel que fa a la formació i la signatura l'any passat del primer conveni sectorial.

Manca de coneixement i desinterès per part dels ajuntaments

En una línia similar s'expressa Ramsés Martí Biosca, que afirma que sense legislació no hi ha uns mínims sobre quants socorristes fan falta o quins mitjans han de tenir a la seva disposició. Aquest expert explica que la llei marca que són els ajuntaments els responsables finals d'aquest servei, però lamenta que sovint recau en àrees que no tenen els coneixements adients sobre com gestionar la seguretat aquàtica a les platges. De fet, assegura que a aquesta manca de coneixement se suma sovint un "desinterès" per part d'alguns consistoris.

D'altra banda, coincideix que la infraestructura de què disposen els socorristes no és l'adequada. Sobre això, reconeix que les cadires metàl·liques que es poden veure a moltes platges van ser un avenç fa 25 anys, però que ara han quedat obsoletes. Biosca destaca també que "hi ha manca de socorristes" i lamenta que això està lligat també amb la "precarietat laboral" del sector. I això està vinculat amb el fet que els serveis de socorrisme no cobreixen ni tots els mesos en què la gent fa ús de les platges ni totes les hores del dia.

17 morts el 2024

La campanya d'estiu del 2024 va finalitzar amb 17 persones mortes per ofegament a les platges catalanes, una xifra inferior a les 25 registrades el 2023 i el 2022. La majoria van ser homes de més de 65 anys i la majoria d'incidents es van produir a platges de la Costa Brava. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre l'any passat 153 persones per ofegament a platges, rius, piscines i embassaments, un 87% de les quals van ser estabilitzades i traslladades a centres sanitaris.