Público
Público

LLAÇOS GROCS Manifestants convocats per 'Tabarnia' intenten entrar violentament a l'Ajuntament de BCN

Grups d'extrema dreta reclamen la retirada de la façana de l'Ajuntament de la pancarta de solidaritat amb els presos polítics catalans. Jaume Asens i Gerardo Pisarello, membres de l'equip de govern d'Ada Colau, anuncien que s'obrirà una investigació per aquests fets i asseguren que les agressions no quedaran en la impunitat.

Manifestants d'ultradreta en el seu intent de trencar el cordó policial per entrar a l'Ajuntament de Barcelona / Barcelona Televisió

Organitzacions del nacionalisme espanyol han decidit afegir més tensió en el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Grups d'ultradreta, convocats per la 'Coordinadora por Tabarnia', han intentat entrar de manera violenta aquest diumenge dins l'Ajuntament de Barcelona, per la porta de la plaça de Sant Jaume, i han protagonitzat incidents de violència amb els guàrdies municipals que els han impedit l'accés. Alguns d'ells han arribat a fer caure a terra a un dels agents, segons que ha informat la televisió pública de Barcelona.

L'enfrontament ha tingut lloc durant una manifestació contra l'independentisme en la que ha participat un miler de persones, al final de la qual han reclamat la retirada de la façana de l'Ajuntament d'una pancarta amb el llaç groc que el vent havia girat i que treballadors municipals acabaven de col·locar correctament.

Els convocants de la protesta havien cridat a manifestar-se a les persones que se senten discriminades o perjudicades per l'independentisme i havien assenyalat que "la desigualtat sempre genera tensions que poden degenerar en violència".

Un guàrdia municipal ha retirat la pancarta de solidaritat amb els presos polítics i els organitzadors de la manifestació ho han celebrat. 

Fonts properes al Consistori, consultades per Públic , han assenyalat que el Comissionat de Seguretat de l'Ajuntament, Amadeu Recasens, s'havia posat en contacte amb l'alcaldessa, Ada Colau, però que de moment encara no tenien clar exactament el que havia passat.

Tot apunta, segons les mateixes fonts, a que algun responsable de la Guàrdia Urbana s'ha espantat davant el caire que estava prenent la manifestació i ha decidit retirar la pancarta per rebaixar la tensió.

Un cop finalitzada la manifestació, els empleats municipals han tornat a col·locar al seu lloc la pancarta amb el llaç groc.

El que està clar, no obstant això, és que l'Ajuntament es troba en aquest moment obligat a donar explicacions sobre el que ha passat i a demanar probablement responsabilitats als responsables dels incidents de la violència.

Així es dedueix d'una immediata reacció a xarxes socials del tercer tinent d'Alcaldia, Jaume Asens, que apunta d'alguna manera a la possibilitat d'iniciar accions legals contra l'espanyolisme violent i l'organització 'Tabarnia'.

En sentit similar s'ha pronunciat una altra figura clau de l'equip de govern d'Ada Colau, Gerardo Pisarello, que ha recordat que l'exhibició del llaç groc respon a una decisió presa per majoria qualificada del Consistori i que ha assegurat que s'obriran investigacions sobre els fets d'aquest diumenge.

L'Ajuntament de Barcelona, de fet, s'ha personat en diferents ocasions contra les agressions feixistes.

Banderes espanyoles a la platja

Una estona més tard dels incidents provocats a la Plaça de Sant Jaume, alguns manifestants s'han desplaçat a la platja de Sant Sebastià de la ciutat per desplegar a la sorra banderes espanyoles i contestar d'aquesta manera les accions de solidaritat amb els presos que s'han realitzat a diferents platges de Catalunya.

Grup d'unionistes estenen banderes espanyoles a la platja de Barcelona

Creus grogues a Mataró, malgrat l'acció de l'Ajuntament

Convocatòria de plantada de creus grogues a la platja de Mataró, substituida per un desplegament de tovalloles i peces de roba grogues sobre la sorra en forma de creu . EFE/ Marta Perez

Aquest mateix diumenge, un centenar de persones ha desplegat tovalloles i peces de roba de color groc a la platja de Mataró (Maresme), davant la prohibició per part de l'Ajuntament de la plantada de creus grogues que tenien prevista.

Almenys dos individus d'extrema dreta han intentat retirar els símbols de solidaritat amb els presos i amb crits de 'viva Franco' s'han encarat als manifestants, que han evitat qualsevol acte de violència. La policia municipal, que prèviament a l'acte de protesta havia controlat i escorcollat vehicles per comprovar si duien elements de color groc, han convidat els ultradretans a abandonar la platja.

Les accions al carrer contra les mostres de solidaritat amb els presos polítics catalans van tenir el seu corresponent institucional en l'acció que van protagonitzar els seus diputats, i més concretament, Carlos Carrizosa, que van intentar rebentar la celebració del ple del Parlament del passat divendres, amb la retirada d'un llaç groc dels seients reservats al govern de la Generalitat i l'oberta desobediència a les indicacions del president de la Cambra, Roger Torrent.

Il·lustratives també resulten sobre la voluntat d'alimentar aquest clima de tensió les advertències adreçades a alcaldes de tot Catalunya del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, en les quals, davant els incidents protagonitzats per militants de Cs i reconeguts personatges d'ultradreta, els exigia la retirada de símbols partidistes dels espais públics, en relació a senyeres estelades i llaços grocs. 

Unes advertències que no han causat gaire sorpresa entre alcaldes i regidors. L'escrit amenaçador d'Enric Millo als alcaldes, demanant-los que no permetin simbologia "partidista" a l'espai públic, entronca amb la campanya de la seva predecessora, María de los Llanos de Luna, contra els consistoris que no penjaven la bandera espanyola.