Público
Público
Únete a nosotros

ENTREVISTA Mar García: "Els estats-nació ja no tenen la massa crítica necesària per fer front als reptes que tenim al davant"

Els Verds han aconseguit frenar al Parlament Europeu el creixement de l'onada nacional-populista. La secretària general del Partit Verd Europeu explica que treballen amb la voluntat de democratitzar la UE i amb una agenda social i econòmica que permeti fer front al canvi climàtic amb un sistema productiu alternatiu a l'actual.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Mar García Sanz, secretària general del Partit Verd Europeu. PÚBLIC

Els Verds d'Europa han esdevingut una força clau en el Parlament Europeu. El seu ascens electoral en les eleccions del 26M ha estat vist com un moviment que ha contribuït decisivament a posar fi al control que exercien populars i socialdemòcrates, com un mur de contenció de la ultradreta i, al mateix temps, com un reforç pels defensors de la Unió Europea que confien en la seva futura i progressiva democratització. 

Estan organitzats en una "galàxia de partits", agrupats en el Partit Verd Europeu. Una militant ecosocialista catalana, de 44 anys, politòloga, profundament europeista, és la seva secretària general: Mar García Sanz, del barri de Cifuentes, de Sabadell (Vallès Occidental), que el primer que remarca quan li demanem que parli una mica sobre ella mateixa és la forta influència dels seus pares, Manel i Maria Rosa, dues persones treballadores,  catalanes d'adopció, des de sempre "obsessionades amb el coneixement, les oportunitats i amb que els seus fills visquessin millor que ells".

El seu mandat acaba a finals d'aquest any però afirma que probablement es tornarà a presentar. Els resultats de les recents eleccions han estat bons pels Verds. Mar García reconeix no obstant això "que hi ha dues àrees geogràfiques on les coses no han anat tan bé, que són el sud d'Europa i l'est d'Europa" i diu que li "agradaria abordar aquest repte" que tenen al davant.
 
Mar García recorda que va arribar al món verd a través d’Iniciativa per Catalunya (ICV) però actualment se sent i es reivindica "profundament verda". 

Des del punt de vista de l’ecologisme, la defensa de l’ecosistema ja la porten a terme algunes organitzacions internacionals potents com Greenpeace o altres. Quina necessitat hi ha d’un partit transnacional que sigui verd?

L’ideari verd no és només la defensa de l’ecologisme, és molt més que tot això. És, d’una banda, l’assumpció del concepte del límit en el procés de desenvolupament, i de la limitació dels recursos del planeta.

D’altra banda hi ha la responsabilitat intergeneracional. Al nostre ideari és troncal el fet de voler deixar aquest món als nostres fills com a mínim en les mateixes condicions que l’estem gaudint nosaltres, per les seves lluites, pel seu benestar.

A l’ideari verd hi ha una percepció de l’individu amb drets i deures sobre el qual  s’origina aquesta col·lectivitat que després volem transformar.

I l’ideari verd va molt més enllà de la defensa ferma de la natura, perquè la natura ens agrada a tothom. El tema és si la prioritzes, si prioritzes la conservació dels recursos escassos per assolir el benestar o no.

Sembla ser que el canvi climàtic ja és inevitable i que arribem tard per posar remei. Què proposeu? Un canvi d’hàbits de la població per minimitzar el desastre? La humanització potser dels moviments migratoris que es derivaran de l’escalfament de la terra?

Nosaltres impugnem el sistema productiu en el que estem. L’impugnem. Nosaltres demanem un canvi. Per això hi ha la reivindicació de l’economia circular, el canvi de pautes en la nostra manera de fer quotidiana.

"La lluita contra el canvi climàtic està absolutament imbricada amb el canvi del sistema productiu"

Reivindiquem un lideratge polític i per això parlem del Green New Deal i d’una inversió pública dirigida al canvi d’aquest sistema productiu, que d’altra banda ha de portar nous llocs de treball, amb uns mercats laborals justos, que garanteixin el benestar de les persones, la igualtat, un desenvolupament sostenible pel conjunt de la ciutadania...

Aquesta és la nostra agenda. La lluita contra el canvi climàtic està absolutament imbricada amb el canvi del sistema productiu en el que estem immersos. No es tracta només de produir menys.

Aquest canvi del sistema productiu que reivindiqueu implica posar en qüestió el dret a la propietat?

En principi entenc que no (somriu). Jo no estic demanant una revolució. Estic demanant un canvi gradual, però ja, no per d’aquí a dos cents anys. Que es pugui implantar amb un lideratge polític i amb uns recursos que hi són en el sistema. Els Verds hem fet estudis sobre els recursos a nivell europeu que estarien a sobre de la taula per iniciar aquest viratge cap a una economia circular, cap al foment de nous sectors productius, cap a la redirecció dels sectors actuals que han quedat obsolets... això no passarà de la nit al dia.

Quina resposta creu que cal donar a qui diu que els ecologistes sou catastrofistes?

Sovint els ecologistes hem venut molt malament el nostre discurs. L’alarma hi és. No ens la inventem. Ho diu Nacions Unides, en l’informe de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic), ho dirà l’ONU en la propera cimera sobre biodiversitat,... L’alarma hi és. Ens ho han dit milers de joves sortint al carrer. Ja no és un tema dels ecologistes. Va més enllà dels ecologistes, dels verds bàsicament.

Mar García, secretària general del Partit Verd Europeu. PÚBLIC

El tema és que nosaltres com a polítics tenim la responsabilitat d’oferir esperança a la gent, amb una clara visió cap a un sentit. El discurs catastrofista no és engrescador. El que nosaltres volem és que la gent s’engresqui a fer política, que la gent que comparteixi els nostres ideals s’engresqui per canviar això. Jo crec que aquesta és la manera, però l’alarma hi és. No és que ho diem els Verds. Ho diu la comunitat científica.

Reivindica l'actual Unió Europea?

Molt, moltíssim.

Quin sentit té un partit verd internacional? No hi ha suficient amb la coordinació dels diferents espais verds que existeixen als diferents estats europeus?

No. Avui els partits polítics europeus representen una mica l’estat de la Unió Europea. Nosaltres som elements que ajudem en la construcció, el desenvolupament d’aquesta UE, que està en procés de construcció, que és absolutament jove en termes històrics i crec que l’objectiu seria acabar l’etapa de la construcció de la democràcia paneuropea, i això s’hauria de fer, per exemple, amb les llistes transnacionals.

"Cap a l’any 2024 podriem tenir llistes transnacionals"

Superar el fet que hi ha 28 eleccions nacionals europees amb algun element de transnacionalitat, que tot i que ha estat l’agenda del Parlament Europeu i del Consell, ha caigut. Tinc però la sensació, o estic bastant convençuda que, depèn de com vagi la legislatura, podria ser que cap a l’any 2024 podriem tenir llistes transnacionals.

No fa gaire vostè deia que cal preservar el que està bé de l'actual Unió Europea. Què està bé?

Moltes coses estan bé a la UE. Miri, els partits polítics europeus, perquè no només hi ha el Partit Verd, hi ha el EPP (populars), la socialdemocràcia europea, els liberals, l’esquerra europea, ... els partits polítics europeus som una peça més en el  procés de desenvolupament del projecte de la Unió Europea, que s’origina després de la segona Guerra Mundial, per abordar una nova etapa històrica des de la pau.

"Per a mi la UE és la millor manera d’afrontar els reptes que presenta el món globalitzat d’avui"

Per a mi la UE és la millor manera d’afrontar els reptes que presenta el món globalitzat d’avui. Entre ells la lluita contra el canvi climàtic i la lluita contra les desigualtats. Estem en un món globalitzat d’interdependències en el qual els estats-nació ja no tenen la massa crítica necessària per fer front a aquests reptes que tenim al davant, i per tant la unió fa la força. El fet que nosaltres com a projecte polític ens posicionem en un món globalitzat com una Europa forta, ens dona un avantatge a l’hora d’afrontar els reptes que tenim al davant.

I què cal canviar de l'actual Unió?

L’actual UE té mil mancances, començant per l'opacitat i la manca de democràcia, per les decisions polítiques que s’han pres a l’hora de fer front a la crisi econòmica que vam patir el 2008, a l’hora d’abordar la crisi de refugiats, però és que la UE que tenim actualment correspon a unes certes majories, i per tant les decisions que s’han pres també tenen a veure amb la tendència ideològica d’aquestes certes majories.

"La UE es troba en una paràlisi des de fa 10 anys, amb una manca de lideratge i d’ambició en el seu projecte integrador"

Això per una banda, i per altra, la UE es troba en una paràlisi des de fa 10 anys, amb una manca de lideratge i d’ambició en aquest projecte integrador, que fa que els resultats que tenim a sobre de la taula siguin els que són. Però això, des del meu punt de vista, no em fa rebutjar la UE, el projecte que jo tinc en ment per a la UE. Al contrari, m’encoratja més per seguir lluitant, per aconseguir aquesta UE que jo considero que és la millor eina que tenim per enfrontar-nos als reptes que tenim al davant.

És reformable doncs l'actual UE?

I tant! I tant! Perquè en política tot és possible. Amb voluntat política i amb les majories necessàries. I tant que és reformable. Jo no em rendeixo en aquest sentit. És clar que hi ha mil coses a canviar, òbviament, però si aquesta veu la retires guanyen les majories amb les que no comparteixes visió del món.

Sembla clar que l’anomenat “trumpisme” no ajudarà a caminar pel camí de l’evolució que assenyala. De quina manera creu que s'ha de combatre aquesta onada que es propaga d’una forma o una altra per tota Europa.

El que anomena “trumpisme” jo li dic nacional-populisme, perquè no és només Trump. És Putin, és Erdogan, Orban, Babis... malauradament és massa gent. Davant d’això crec que cal reivindicar l’ideari verd més que mai, perquè mira: què tenen en comú tots aquests nacional-populistes. D’una banda tenen en comú una agenda antieuropea, que ha anat mutant. Ara ja no parlem de destruir Europa sinó de convertir l’Europa de les nacions. D’una altra banda tenen un discurs absolutament anti-immigratori. També tenen una agenda antifeminista brutal i, per últim, són negacionistes del canvi climàtic. Trump diu que és una invenció. Putin, que és una conseqüència natural, un fenòmen natural. Bolsonaro diu que és una conspiració marxista, atenció! El nivell és un nivellàs. Des del feixisme fins l’extrema dreta autoritària pots englobar tot això, cadascú en la seva intensitat, dins d'aquest nacional-populisme.

Què diem els verds? Just el contrari: societats obertes, sense cap mena de recança, inclusives, en la qual es gestionin els refugiats i la migració econòmica. Una societat feminista. La lluita contra el canvi climàtic com a eix troncal del nostre ideari, amb tot el que això representa. Drets laborals, socials, de qualitat de vida... perquè ja no és la lluita contra el canvi climàtic perquè si, perquè això significa preguntar-se per quina política agrària tens, quina política de pesticides... Què estàs menjant cada dia en el teu pollastre? Quina és l’aigua que estàs bevent? Quan surts a caminar o a portar els teus xavals a escola, quin aire estàs respirant?

Nosaltres, els Verds tenim un ideari absolutament oposat al que els nacional-populistes estan avui dia posant al damunt de la taula. D’aquí que AFD (Alternativa per Alemanya) hagi dit no fa gaire que el seu enemic a batre són els verds alemanys. Un partit nacional-populista que està liderant aquesta agenda a Alemanya identifica els Verds com l’enemic a batre, perquè la concepció social és diametralment oposada.

De quina manera pensa que les actuals institucions europees poden ser útils per fer front al nacional-populisme?

Per fer-ho, les institucions europees han d’avançar en matèria de democratització i de transparència. És clau. Nosaltres tenim tres pilars: lluita contra el canvi climàtic, i tota la derivada econòmica que això suposa; democràcia i estat de dret.

Les competències europees que encara són molt limitades no estan gairebé explotades.

El tema de l’evasió fiscal a nivell europeu és una assignatura pendent claríssima, de tot el que pot fer la UE avui dia per aconseguir justícia social. Dins la mateixa UE, moguts per interessos nacionals, els diferents estats membres estan jugant a fer-nos perdre diners als ciutadans i ciutadanes europeus, perquè encara tens certs paradissos fiscals dins la pròpia UE.

"Fer front al nacional-populisme amb una Europa democràtica, social, amb una agenda econòmica que tingui al cap la lluita contra el canvi climàtic i el canvi de model productiu"

En matèria de drets del consumidor, tota la gestió de la política agrària, de permisos sobre pesticides, d’organismes genèticament modificats...

De quina manera? Doncs amb més Europa, amb una Europa transparent, democràtica, social, amb una agenda econòmica que tingui la lluita contra el canvi climàtic i el canvi de model productiu al cap, aquesta és una Europa que pot ajudar a fer front al nacional-populisme, que és un discurs de replegament, de nosaltres contra vosaltres, dels estats-nació que ho podem fer tot... Això sabem que no és així, perquè en aquest món interdependent la cosa ja no va així.

Manté la militància a Iniciativa per Catalunya-Verds [ICV]?

Sí. Milito poc, si vol que li sigui sincera, perquè no tinc temps. M’hi he abocat moltíssim en el meu rol [secretària general del Partit Verd Europeu]. Europa és molt gran en termes geogràfics i ocupa molt d’espai. 

ICV sempre s’ha definit com una organització ecosocialista. Ecologisme i socialisme han d’anar sempre de la mà?

Jo ho entenc així. L’ecologisme també lluita contra les desigualtats, perquè el capitalisme és un sistema depredador dels recursos i explotador de les persones i l’ecologisme es troba intrínsecament lligat a la defensa dels drets i les llibertats de les persones.

I feminisme i ecologisme també? Creu que feminisme i ecologisme posen efectivament en qüestió el sistema capitalista, com explicava  l'ara eurodiputada María Eugenia Rodríguez Palop?

Ho crec fervorosament. Vaig aprendre molt de com ella aborda el concepte del feminisme, com a element troncal avui dia en la impugnació d’aquest sistema. Ja des dels seus orígens, el feminisme forma part de l'ADN dels Verds. Hi ha un element, molt simbòlic si vols, que és la copresidència. Sempre. Copresidència i una regla que tenim: La meitat més com a mínim una dona o dues. I això és impepinable. En les últimes eleccions , que era la primera vegada que hi havia procés de spitzencandidat, per triar candidat a president de la Comissió, hi va haver un intent de dir que potser seriem més eficaços si només presentéssim un candidat, i ens ho van tombar. El conjunt del Council (assemblea) va dir no. Per a nosaltres la copresidència, la visibilització de les dones, és impepinable i, si mires, el 99 per cent dels partits verds tenen copresidència, amb una regla de la meitat com a mínim. 

Als verds, que tenen el seu origen a finals dels anys 60, amb aquells moviments antinuclears, pacifistes, feministes, antiestablishment, que és un origen molt diferent del meu, i per tant també amb uns valors molt diferents, les reivindicacions de gènere, feministes, han estat sempre a sobre de la taula. Perquè també tenim aquesta ànima llibertària i fa molts anys que arrosseguen aquest discurs, que estic molt contenta que ara s’hagi convertit en una cosa realment troncal en el qüestionament del sistema polític que tenim.

[ICV és una organització hereva d'un partit, el PSUC], reivindica el llegat del PSUC?

Reivindico el llegat del PSUC. De fet hi estic molt agraïda i el carrego amb orgull. Però m’explico. Els verds són un món completament diferent, perquè els origens responen a contextos històrics i ideològics completament diferents, però el llegat del PSUC d’organicitat, de rigorositat, de valors és una cosa que a mí... jo crec que ha estat una de les claus del meu èxit o del meu ‘quehacer bien’ ... He rebut molts comentaris en positiu de les coses que he anat fent al llarg d’aquests cinc anys. Jo crec que és gràcies al llegat psuquero que porto a les venes.

Ara Catalunya en Comú és el resultat d’una confluència, d’ICV amb Podem, amb gent procedent del moviment autònom...

I amb molta gent nova. Tota Barcelona en Comú és nova

ICV és part fonamental. Creu que els diferents actors polítics que hi van confluir s’haurien de disoldre per fer créixer i consolidar la nova entitat que és Catalunya en Comú?

Jo crec que no, però no ho sé, perquè parlo en termes estrictament personals, perquè no puc fer-ho com a ICV, ni com a Catalunya en Comú ni molt menys.

Nosaltres, el Partit Verd Europeu, tenim un repte a Espanya i al sud d’Europa. Igual que a l’est. 

Mar García, secretària general del Partit Verd Europeu, durant l'entrevista amb Públic. PÚBLIC

Està claríssim que si mires els resultats electorals, tenim aquests dos grans blocs que semblen erms. Teniem l’esperança d’aconseguir l’eurodiputat hongarès que no l’hem tret, teniem també l’esperança d’obtenir un o dos diputats polonesos que no els hem tret. A Romania la cosa nova que va sortir entre eleccions i eleccions ha acabat incorporat a ALDE, després d’una votació interna, tot i que hi ha diferents sensibilitats; a Bulgaria tampoc hem tret l’eurodiputat; a Itàlia, un drama; a Espanya les coses han anat com han anat... Què passa, al meu entendre? Al centre d’Europa la democràcia va començar a evolucionar a partir dels anys 50, Al Sud d’Europa, a la majoria de llocs això no passa fins els anys 70. I a l’Est fins els 90. Aquests anys de decalatge tenen a veure amb processos de maduració i per tant amb la creació de partits polítics, especialment dins la família dels verds, que vam nèixer a finals dels anys 60, principis dels 70.

Aquest retard en el desenvolupament democràtic també té un impacte en les condicions materials. Per tant, els partits verds sorgiran o aniran sorgint amb més retard que en altres llocs que ens porten avantatge.

"A Espanya comencem a tenir una "demanda" de sensibilitat verda i no acabem de tenir l'oferta que ens agradaria"

Jo crec que aquí a Espanya, i també a l’Est, el que ens passa és que ja no tenim un problema de “demanda”. Comencem a tenir una "demanda" de sensibilitat verda, entesa en sentit ampli. I el que està passant és que no acabem de tenir l’oferta que ens agradaria. Jo m’he passat els dos últims mesos, responent una mitjana de cinc o sis mails de gent que es prenia la molèstia d’escriure a European Greens dient: us vull votar a Espanya. Qui sou?

Jo tenia la meva resposta: Doncs mira, a Espanya tenim dos partits. Un és EQUO, que no s’ha pogut presentar a les eleccions europees per la seva fragmentació interna, i l’altre és Iniciativa per Catalunya Verds, que està immers en un procés de confluència. Aquestes són les opcions.

Però la gent em deia: jo vull votar un partit verd. No ho farem des de Brussel·les això. A Espanya com a altres països, l’oferta verda acabarà existint. Segurament com a fruit d’un procés del que ja existeix. De coses noves. No ho sé això, perquè tampoc tinc una bola de vidre, però que hi haurà una oferta verda perquè la demanda hi és i perquè la gent té ganes de tenir una referència verda, amb el temps, estic convençudíssima. Hi ha un futur verd, també al sud i a l’est d’Europa.

Però les forces que van confluir a l'espai dels comuns, creu que s'han diluir a Catalunya en Comú?

No ho sé. Crec que han de fer el que conjuntament decideixin. A Catalunya en Comú encara li falta molt potencial, perquè tal com s’ha vist en aquestes eleccions municipals, fort, fort..., com a subjecte polític, no ho ha estat.

Si mires el conjunt de candidatures el que hi havia era una mica un campi qui pugui a cada lloc, aquí anem junts, aquí separats, aquí Podemos va al seu rotllo... El potencial de Catalunya en Comú penso que és immens. S’han de diluir els diferents actors? Doncs crec que ha de respondre a la voluntat que aquest subjecte polític acabi tenint.

"Catalunya en Comú encara no és un subjecte polític madur"

Tots aquests processos no són fàcils i gestionar la condició humana és el més difícil que hi ha en aquesta vida. Segurament falta procés de maduració i hauran de decidir què volen fer amb la seva vida. Que els queda coses per fer?, segur, perquè aquestes eleccions municipals han posat de manifest que Catalunya en Comú encara no és un subjecte polític madur. 

En aquestes eleccions municipals, a Sabadell, vostè formava part d'una candidatura, Sabadell en Comú, que no va treure representació. Hi havia una altra, de Podem, que va obtenir una regidora i que ha donat suport al PSC, que ha aconseguit de nou l'alcaldia . Hi està d’acord?

A Sabadell hi havia cinc candidatures a l’espai d’esquerres. No vaig estar gens d’acord en què Marta Morell decidís presentar una llista alternativa amb el nom de Podem. Com que Catalunya en Comú encara no està acabat, el conjunt de candidatures va ser una mica un desgavell. No estic d’acord. No em va agradar gens. Aquestes coses passen.

No li va agradar que hi haguessin cinc candidatures i que no hi hagués una confluència, però el fet de donar suport als socialistes deixant de banda altres possibilitats, li sembla bé?

Els resultats de Sabadell em fan molta pena. A més penso que durant els quatre anys de govern amb Joan Berlanga [Sabadell en Comú] es van fer coses estupendes que al final, en el moment de decidir-te pel vot, la marca, el màrqueting... votes per emocions, no per pensaments i la veritat és que fa molta pena. Per la meva ciutat em sap molt greu. A més, després d’una campanya per part de la Marta Farrés [PSC] en la qual de manera indirecta reivindicava el llegat Farrés [el d'Antoni Farrés] sense tenir res a veure, només pel fet de dir-se Farrés... No em va semblar del tot correcta aquesta orientació d’utilitzar el cognom per atreure vots.

Faran una defensa des del Partit Verd dels escons guanyats a les eleccions europees per Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín?

Cada estat membre té un sistema electoral concret per gestionar el seu 'regne', diguessim. Jo entenc que, aquí tenim el que tenim, que es pot canviar o no, però nosaltres no som ningú per influir en les diferents legislacions vigents. Nosaltres sí que defensem que els mecanismes que cada estat membre té per atribuir els eurodiputats són els que hi ha. És un tema que nosaltres no hem debatut, perquè això no està sobre la taula.

Quina solució creu que té el conflicte actual entre Catalunya i l’Estat?

Jo parlo com a secretària general del Partit Verd Europeu, i també com ha dit la Ska Keller [eurodiputada dels Verds per Alemanya] reiteradament, nosaltres creiem que per un problema polític han d’haver solucions polítiques.

Solucions de quina mena?

No serem els Verds Europeus els que vindrem amb les solucions polítiques. Crec que no ens compet ni hem d’assumir aquesta responsabilitat. Aquesta és la perspectiva que tenim davant el conflicte entre Catalunya i Espanya. A problemes polítics, solucions polítiques, i no ens agrada la judicialització de la política. No la compartim però només hi haurà solucions polítiques en aquest conflicte.

Què li ha semblat el judici al Suprem?

No l’he seguit més enllà del que ha anat sortint als diaris. Des d’Europa també hi ha un cert distanciament del conflicte català, perquè ha estat sobre la taula de manera molt intensa. Ara ja triga molt de temps i hi ha mil conflictes a més del català. Europa és molt diversa.... He seguit el judici a través dels diaris. No és un conflicte que estigui cada dia a sobre de la taula.

Què li va semblar el que va passar l1 d'octubre del 2017?

Una gran mobilització. Em van semblar terribles les imatges de les càrregues policials i de vergonya. De molta vergonya.

La sentència del judici donarà lloc probablement a noves mobilitzacions de solidaritat. Els Verds Europeus s’hi han d’implicar d’alguna manera?

A mi el que m’agradaria es que hi hagués una solució política. Les reiterades mobilitzacions són espectaculars.

"La capacitat de mobilització [a Catalunya] és espectacular, però el que necessitem són solucions polítiques"

La capacitat de mobilització és espectacular, però el que necessitem són solucions polítiques. Estem en un bucle. Necessitem que els polítics, de totes les bandes, assumeixin la responsabilitat que tenen que és la de treballar pel benestar de la ciutadania i estem encallats. Jo crec que el que hem de fer és que hi hagi solucions polítiques i aquesta és la responsabilitat dels polítics.

A Catalunya s’ha alimentat molt la confiança en el que pugui resoldre el Tribunal Europeu de Drets Humans. Creu que hi ha motius per aquesta confiança?

Jo entenc que la UE es fonamenta en els ordenaments jurídics, en l’estat de dret dels diferents estats membres.

Hi ha una derivada una mica perillosa en el tema de Catalunya i Espanya. Tant des del nacionalisme centralista que hi ha en aquest país, que sense cap pudor ha laminat competències, no ha abordat els reptes en matèria de finançament, ha menystingut la llengua, el sistema educatiu català.. i ho dic jo que a casa meva parlem castellà, parlo català, que és la llengua vehicular amb els meus fills, que els meus pares sense haver anat a escola tots dos parlen català perfectament... Hi ha hagut molt poca vergonya des del nacionalisme centralista en aquest país. Però d’altra banda, des del meu humil entendre, tota acció des de l’unilateralisme per fer front a això només ha aportat fracàs i fragmentació, fragmentació i fragmentació, i això és una deriva que en algun moment haurem d’abordar amb molta cura. Jo treballo amb persones dels Balcans i no entenen aquest conflicte, que venen d’on venen. Serbis, croats... i encenen les alarmes. Hi ha un moment en què aquest país, en el seu conjunt, en sentit ampli, Catalunya, Espanya, haurà de decidir com tracta el tema de la política identitària. Hi ha riscos i caldrà parlar des de la generositat, responsabilitat, amb l’objectiu de trobar solucions políticament.

Durant aquests dies, PSOE i Podemos han parlat sobre un possible  acord de govern de "coalició" o de "cooperació". Pensa que això pot facilitar les coses pel que fa referència a la defensa de les llibertats democràtiques?

Jo en aquests dies estic molt concentrada en unes altres converses, que també van en la línia de la democràcia, que són les que s’estan portant a terme dins del Parlament Europeu i dins del Consell per aconseguir les majories a la UE, que són vitals pel canvi del que parlava abans. El paper que jugarà el Consell Europeu a l’hora de configurar la governança de la UE, el paper que li atorgaran al Parlament, les majories o els acords que s’acabin establint dins el Parlament Europeu i la influència que això tingui a l’hora que aquest Govern inter-governamental, que no és el que volem, perquè volem una UE molt més democràtica... El que acabi resultant també és un altre dels acords, de les converses de les que estic pendent, a l’hora de garantir també drets, democràcia, per tirant endavant aquesta UE que, com comentàvem al principi, és el resultat d’un projecte de pau, de benestar, de llibertat.