El maragallisme 2.0 de Barcelona en Comú

Ja fa uns quants anys que els principals dirigents de Barcelona en Comú (BeC) han deixat enrere la crítica intensa al model –o marca– Barcelona, per reivindicar-se, cada cop amb més intensitat, com a hereus del llegat de Pasqual Maragall. El 2015, setmanes abans de les eleccions que li van permetre arribar a l'alcaldia, Ada Colau ja manifestava que Maragall era el "millor alcalde" que havia tingut la ciutat, una afirmació que ha refermat amb més força aquest dilluns, en un debat que s'ha convertit fonamentalment en un acte d'homenatge al també expresident de la Generalitat de Catalunya. 35 anys després que Maragall es convertís en el màxim mandatari de la ciutat –va assolir el càrrec el desembre de 1982, després que Narcís Serra es convertís en ministre del primer govern espanyol de Felipe González–, l'Ateneu Barcelonès i l'Ajuntament l'han recordat en una cita en què hi han participat les dues primeres figures del govern municipal –Colau i Gerardo Pisarello–, així com antics col·laboradors de l'exdirigent socialista i persones que el van conèixer a fons.

Mentre que Pisarello, primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, s'ha encarregat de glossar la figura de Maragall a l'inici de l'acte, Colau l'ha tancat reivindicant-ne sobretot la "llibertat política". "El rol d'alcalde de Barcelona és molt més important després que l'ocupés Pasqual Maragall", ha manifestat l'alcaldessa, per a qui la persona que va ocupar el càrrec entre 1982 i 1997 és un referent en qüestions com "l'instint, la intuïció, la honestedat i la valentia", però sobretot en la capacitat de pensar per lliure, més enllà de la línia oficial del seu partit. Colau, que després de gairebé tres anys a la institució s'ha confessat "admirada" del "profund llegat" de Maragall, ha volgut estendre l'elogi a l'equip de l'antic alcalde, que ha qualificat d'"excepcional". "Com aleshores, ara tenim l'objectiu de fer ciutat", ha subratllat.

L'alcaldessa també n'ha destacat la capacitat per "visionar i fer possible la ciutat del futur" i ha deixat clar que pretenen "assumir el llegat de Maragall", si bé ha matisat que això passa per no "repetir mimèticament el que es va fer", com ara l'aprofitament d'un gran esdeveniment, com els Jocs Olímpics, per transformar la ciutat, la recuperació del centre històric o l'aposta pel model de col·laboració público-privada. Per a Colau, s'ha d'avançar en qüestions que ja va plantejar Maragall, com ara pensar i actuar en la ciutat amb una perspectiva metropolitana –"la ciutat real"–, aprofundir en la descentralització a través del districtes i avançar cap a les ciutat globals, amb capacitat de donar una resposta àgil que no ofereixen els estats "antics, lents i burocràtics". Però, alhora, cal afegir-hi "nous reptes", com són el canvi tecnològic, el canvi climàtic, la gestió de la diversitat i la revolució feminista, "una grandíssima oportunitat per l'aprofundiment democràtic de les institucions".

El "republicanisme del dia a dia"

En la seva intervenció, Gerardo Pisarello ha definit Maragall com una persona "enormement imaginativa des d'un punt de vista polític", i ha assegurat que els mateixos membres de l'actual govern diuen que representen una mena de "maragallisme plebeu", perquè no tenen la seva biografia, però sí se senten propers "als anhels de canvi, l'estima amb què va entomar la transformació de la ciutat", així com "l'antidogmatisme i l'heterodòxia" de l'exalcalde. Per a Pisarello, Maragall també destacava pel seu "republicanisme del dia a dia, de les millores concretes" i per ser un "gran visionari" que va "anticipar-se" als grans problemes de l'època i va aconseguir que "molta gent diferent pogués treballar plegada".

Entre les intervencions de Pisarello i Colau s'ha celebrat el teòric debat sobre el maragallisme i Barcelona, que en la pràctica s'ha convertit en intervencions hagiogràfiques dedicades a elogiar l'antic alcalde. L'historiador Joan Fuster, que va ser regidor del PSC a l'Ajuntament entre 1989 i 1999, ha afirmat que era una persona "amb idees fortes, conviccions clares i innovadores, i mentalitat oberta per portar endavant projecte amb qui pogués" i com el geògraf Oriol Nel·lo n'ha destacat la capacitat per pensar la ciutat en "clau metropolitana".

Per a l'activista veïnal Custodia Moreno, malgrat potenciar la projecció de la ciutat cap a l'exterior, Maragall també va tenir la capacitat "d'arribar als barris". "Nosaltres estàvem convençuts que volíem ser ciutat i teníem la sort que el Pasqual pensava igual, que la ciutat són les persones i tenim els mateixos drets, se'ns tenia en compte", ha afirmat. Per a Àngela Vinent, que va ser cap de premsa de l'exalcalde, Maragall també era "un creador de xarxes amb altres ciutats", mentre que la periodista Cristina Fallarás el considera el millor polític que ha conegut "perquè ens va fer millor a tots. Va canviar la ciutat i la societat fent-ne partícips els ciutadans". En resum, elogis i homenatge a una figura històrica de la política catalana contemporània, de la qual els Comuns diuen sentir-se'n hereus.